gestió cultural

  
Abans de començar...

Aquest és l'últim #Som311 abans de la pausa d'estiu. Durant unes setmanes deixarem de publicar tant el #Som311 com el #Compartim per descansar, llegir amb calma i deixar que les idees sedimentin.

Continuarem, això sí, pendents de tot allò que ajudi a entendre millor les polítiques culturals locals. Al setembre hi tornarem amb una edició especial que recollirà el més rellevant de l'estiu. I, si resulta que no ha passat res que realment mereixi ser destacat, també ho explicarem. Perquè, de vegades, allò que no passa també diu alguna cosa.
  

  
Segona quinzena de juny

Les estructures que fan possible la cultura
  
 

  
Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius, recuperem una entrevista a Joan Boadas (desembre de 2025) per pensar, amb perspectiva municipal, fins a quin punt el govern de la memòria institucional condiciona la qualitat, la continuïtat i l'autonomia de les polítiques culturals locals.
  

  
La gestió esdevé estructura i configura les condicions laborals: l’externalització deixa de ser una opció tècnica i passa a definir el treball cultural i la qualitat del servei públic.
  

L’informe del CoNCA sobre les condicions laborals en els serveis externalitzats dels equipaments culturals públics no descriu una disfunció puntual ni un conjunt de casos aïllats. El que posa sobre la taula és una qüestió més de fons: la manera com s’organitza la gestió cultural pública condiciona directament la qualitat del treball cultural i, en conseqüència, també la qualitat del servei públic que s’ofereix.
  

  
Llegir no és només triar llibres. És delimitar el camp del que pot ser pensat i governat.
  

Cada Sant Jordi reactiva una escena coneguda: novetats, prescripció, circulació massiva de llibres. Però sota aquesta superfície hi ha una operació menys visible i més determinant. No només es recomanen lectures. Es defineixen marcs. Es decideix què entra dins del que avui es considera pensable i, amb això, què pot aspirar a ser programat, legitimat o finançat.

  
Els plans culturals municipals són una porta d’entrada per entendre com es construeix la política cultural local. Aquesta sèrie els llegeix des de les seves condicions: què fan possible, què deixen fora i com situen la cultura dins del govern municipal.
  

  
Bifo: "La humanidad ha perdido. Ahora el problema es cómo desertar"

Autor/a: Franco “Bifo” Berardi. Entrevista d’Andrés Timón i Lucía Rosique
Data: 23 de febrer de 2026
Font: Timón, A., i Rosique, L. (2026, febrer 23). Bifo: "La humanidad ha perdido. Ara el problema es cómo desertar". Zona d'estratègia 
  

Context

L’entrevista recorre el pensament recent de Franco Berardi sobre la crisi contemporània del capitalisme, la depressió social i la pèrdua d’imaginació col·lectiva. Bifo descriu una societat marcada per la competència i la solitud, en què "la depresión se ha vuelto un fenómeno masivo" i on l’excés d’informació es transforma en "ruido blanco". Davant aquesta situació proposa la idea de “deserción” com a retirada parcial de les lògiques de treball, consum i acceleració. El text no parla de política cultural, però obre preguntes sobre el paper de la cultura en societats cansades i saturades.
  

Seguim reivindicant (que no celebrant) el març i el Dia de la Dona. I partint d’aquesta efemèride hem volgut escoltar les recomanacions de la Mireia Mascarell, la qual ha construït la seva trajectòria professional en la intersecció entre la recerca, la cultura i la transformació del territori.

Antropòloga i màster en Museologia i Gestió del Patrimoni Cultural, la seva mirada antropològica li permet entendre el patrimoni com un relat viu, i la seva experiència en gestió cultural li ha donat les eines per convertir aquest relat en projectes tangibles i amb impacte.