gestió cultural

  
  
Lectura  «Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos»

Autora  Elena Parreño   Data  9 de juliol de 2026

Font  Parreño, E. (2026, 9 de juliol). Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos. Crític. https://www.elcritic.cat/noticies/un-711-dhabitatges-de-renda-alta-te-aire-condicionat-enfront-un-388-de-llars-amb-ingressos-baixos-275372
  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

Una activitat pot tornar durant anys sense que sapiguem què n’ha fet possible la continuïtat. Glop d’Art permet desplaçar la mirada des de les edicions visibles cap a les relacions, els coneixements i les capacitats que han de romandre actius perquè una política cultural no comenci de nou cada vegada.
  

  
  
Quan donem suport a un cineclub, a què estem donant suport?
  
  
Les dades del cineclubisme català mostren una activitat consolidada i una capacitat notable de convocatòria. També permeten preguntar-nos què sostenen aquestes organitzacions més enllà de les projeccions.

  
  
  
Juliol i agost de 2026

Decidir què hi pot passar
  
  

Un espai no esdevé cultural simplement perquè aculli una activitat. Ho fa a través de decisions que en defineixen els accessos, els usos, les relacions i les capacitats d’intervenció.

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

  
Aquest article continua la lectura iniciada amb el període 2016-2020. Si el primer mostrava com es construeixen gradualment les capacitats institucionals dels espais escènics, aquest segon analitza què revelen els informes quan aquestes capacitats conviuen amb una recuperació més lenta dels públics.
  

Els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics corresponents al període 2021-2024 documenten una recuperació desigual. Mentre els equipaments recuperen amb relativa rapidesa els seus nivells d'activitat, la relació amb els públics evoluciona de manera més lenta i irregular.

  
L'informe Despesa en cultura de l'administració local de Catalunya 2024 ofereix una fotografia actualitzada de l'esforç econòmic que els governs locals destinen a la cultura. Més enllà de quantificar la despesa, permet observar com es distribueixen els recursos entre administracions, dimensions municipals i àmbits d'actuació, aportant una base útil per interpretar les prioritats de les polítiques culturals locals.

  
Una interpretació dels deu anys del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals
  

D'on surt el criteri amb què gestionem els serveis públics? Una part prové de la formació. Una altra, de l'experiència acumulada. També aprenem observant altres professionals, contrastant decisions i compartint problemes semblants. Hi ha, però, una font de criteri molt menys visible. Es construeix quan una comunitat professional observa durant anys una mateixa realitat a partir de preguntes compartides.

  
Entre 2016 i 2020, els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics documenten una etapa de consolidació dels teatres municipals de la demarcació de Barcelona. Llegits avui, aquests documents permeten anar més enllà de l'evolució anual dels indicadors. Mostren la construcció progressiva d'un model de servei públic basat en la continuïtat institucional, la professionalització dels equips, la cooperació entre municipis i un sistema estable d'avaluació.