sectors culturals i creatius

Martí Sales (Barcelona, 1979) és un escriptor, poeta, traductor, músic i crític cultural català, conegut per la seva obra irreverent, experimental i molt vinculada a la cultura underground.

Ha escrit articles, bildungromans en vers, texticles, manifestos, llibrets d'òhpera, cançons esgaripades amb els Sirles, nits octosil·làbiques i diccionaris. Ha traduït una pila de llibres: de Ray Bradbury a Patti Smith, passant per Kae Tempest, John Berger, Kurt Vonnegut o John Fante. Ha fet d'actor i de tècnic de llums, de mestre i de cambrer, de negre literari i de repartidor de paneres de Nadal.

  
Els festivals culturals es presenten sovint com a espais d’excel·lència, creativitat i retorn social. Però el valor públic d’un projecte cultural no es construeix només en el programa o en l’impacte mediàtic, sinó també en les condicions de treball que el fan possible. Un estudi recent sobre dones professionals dels festivals de cinema a Catalunya obliga a ampliar aquesta mirada i a incorporar el gènere i la precarietat en l’anàlisi de la governança cultural.
  

Els festivals de cinema ocupen un lloc central en les polítiques culturals contemporànies. Són visibles, generen relat i projecten territori, i acumulen un capital simbòlic que sovint es tradueix en legitimitat institucional.

  
  
  
Hi ha silencis que no són absència de so, sinó de suport, de drets i de reconeixement. Aquesta setmana, el fil invisible que uneix moltes de les lectures recollides és la pèrdua de veu: la d’un festival que desapareix sense explicacions, la d’una xarxa cultural comunitària desmantellada, la d’editorials petites ofegades per l’oferta massiva. Però també hi trobem qui resisteix, qui escriu manifestos, qui planta cara als algoritmes i als discursos d’odi amb consciència crítica i voluntat col·lectiva. Per als tècnics de cultura municipals, aquest conjunt d’articles obre preguntes ineludibles: com protegim l’ecosistema cultural local? Com sostenim la pluralitat davant l’homogeneïtzació? Quins espais garantim —amb recursos i voluntat política— per a la cultura crítica, participativa i descentralitzada?
  
  

Silencis que fan mal

Censura, recortes, cierres y debates ideológicos alrededor de la cultura comunitaria en España

Marta Molas, 12 de juny de 2025

Diversos projectes de cultura comunitària a Espanya s'han cancel·lat o desmantellat arran de canvis polítics. A Guadalajara, el FESCIGU ha perdut finançament institucional; a Saragossa, la Harinera ZGZ ha passat de la cogestió ciutadana a una gestió tècnica; a Barcelona, Cultura Viva s’ha tancat i l’Arnau Itinerant ha patit retallades dràstiques.

«Nos queda la voz. Nos queda la decisión de seguir escribiendo incluso cuando nadie nos busca.»

— Ángel L. Fernández Recuero

Durant anys, una part important del treball cultural —també des de l’àmbit públic— ha consistit a fer-se visible: arribar a nous públics, generar impacte, fer créixer les audiències, guanyar presència digital, sumar seguidors. Ens vam acostumar a pensar que el valor del que fèiem es podia mesurar en clics, reproduccions i interaccions. I potser, en part, era cert. Però el context ha canviat.

  
Setmana 20 de l’any i la cultura continua generant diàlegs que ens interpel·len. Aquesta setmana hem seleccionat articles que exploren com repensar els museus perquè siguin espais vius i útils per a la comunitat, la urgència d’una sobirania digital europea per a la cultura i els debats sobre la concentració empresarial en festivals i plataformes. També descobrim propostes que vinculen cultura, urbanisme, digitalització i arts escèniques en contextos complexos.

 
Les fake news també interpel·len els museus. En un moment en què la desinformació erosiona la confiança pública, els equipaments patrimonials tenen l’oportunitat —i la responsabilitat— de reforçar el seu paper com a espais de veracitat. La jornada Confluències 2025 posa el focus en aquest repte.
 
  

Vivim en un entorn on la veritat lluita per fer-se un lloc. La desinformació, alimentada per les xarxes socials, la intel·ligència artificial i els interessos polítics i econòmics, s’ha convertit en un dels principals riscos per a la salut democràtica de les societats.

L’objectiu principal del projecte Digital-Spektrum, finançat amb 60.000 € pel programa Erasmus+, és proporcionar al personal dels museus les competències digitals i l’experiència necessàries per dissenyar experiències inclusives adreçades a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Una de les prioritats clau del projecte és promoure la inclusió i la diversitat en l’àmbit educatiu, en aquest cas, centrant-se en les experiències que tenen lloc dins dels museus. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) forma part del consorci impulsor del projecte.

Un estudi recent analitza l'impacte de les indústries culturals i creatives (ICC) en l'ocupació a Catalunya, destacant el seu paper clau a les zones rurals i l'efecte més diversos a les ciutats. Aquest article explora com els municipis poden adaptar les seves estratègies per aprofitar el potencial d'aquest sector.
 

És dilluns! Apropa’t a #compartim i posa’t al dia amb el millor de la setmana.

Cada dilluns fem un repàs als articles, opinions, reportatges i informes que hem llegit a les xarxes socials els últims dies. Què hem descobert aquesta setmana? 
 
 

YOUROPE lanza 3F 2.0 el siguiente paso hacia festivales más sostenibles e inclusivos

Redacció d'APM, 11  de març de 2025

YOUROPE, la xarxa de festivals europeus de música, ha presentat la versió 2.0 de la seva iniciativa 3F (Festivals For Future), un projecte que promou la sostenibilitat i la inclusió en els festivals de música. Aquesta actualització inclou nous criteris i eines per ajudar els festivals a reduir el seu impacte ambiental i millorar l'accessibilitat per a tots els públics.