Apunts

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) | Universitat del País Basc

Publicació que aborda el complex procés de comunicació que implica exposar ja que intervenen una gran diversitat d’actors (polítics, patrocinadors, conservadors, comissaris, dissenyadors, tècnics, especialistes i visitats) que determinen i condicionen l’acció d’exposar. S’hi recullen set estudis de cas que expliquen aquesta complexitat i descriuen el procés de disseny i muntatge d’una sèrie d’exposicions realitzades a museus i centres patrimonials europeus i nord-americans.

Cultura y Alianzas (CyA) 

La cultura posee una baja valoración en comparación con el resto de ámbitos de patrocinio para las empresas mecenas, según se desprende del estudio 'Las alianzas entre empresas e instituciones culturales', realizado por la asociación Cultura y Alianzas (CyA) en colaboración con la Cámara de Comercio de Barcelona.

De este modo, la encuesta analiza el grado de importancia que la empresa otorga a cada ámbito de destino de las acciones de patrocinio, en el que las compañías encuestadas otorgan a la cultura una valoración más baja que al resto de ámbitos de patrocinio, al situarse en penúltima posición, por detrás de acciones en investigación científica e  I+D+i, y en asistencia y cooperación.

Managing Arts Projects with Societal Impact (MAPSI)

El projecte MAPSI neix amb l’objectiu d’augmentar el nivell de coneixement i competència dels gestors culturals en el desenvolupament de projectes artístics amb impacte social. Ara presenta aquestes dues guies per analitzar pràctiques, coneixements, habilitats i competències per a una bona gestió d’aquests projectes artístics perquè els gestors puguin adaptar aquest corpus teòric i pràctic a cada context, circumstàncies i necessitats concretes.

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2016-2019.

los principales resultados del estudio son los siguientes:

Agenda Europea per a la Cultura

Informe que presenta un ampli ventall de bones pràctiques per al finançament de petites empreses culturals i creatives. Un grup d’experts dels governs dels estats membres de la UE hi exposen els principals problemes de finançament d’aquetes empreses i ofereixen una sèrie de recomanacions per mirar de superar-los. S’hi presenten més de 100 nous instruments i 32 casos que il·lustren com algunes modalitats de finançament poden satisfer les necessitats d’aquest teixit empresarial.  

En l’àmbit del finançament públic l’informe destaca com a bona pràctica les aportacions de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a través de les contribucions reemborsables. Es tracta de la posada en marxa de forma simultània de préstecs a cost zero juntament amb contribucions reemborsables parcial o totalment.

Nancy Duxbury | Culture and Local Governance

Amb l’objectiu de mostrar com els mapes culturals esdevenen una eina important de planificació i desenvolupament per a governs, investigadors i especialistes del sector cultural, els diferents articles que composen aquest monogràfic analitzen l'ús dels mapes en situacions i contextos geogràfics ben diversos.

Des dels processos de rehabilitació i renovació d’un nucli històric a la investigació etnogràfica en una perifèria de la zona urbana; per mitigar l’envelliment suburbis als processos de planificació cultural més generalitzats... En definitiva, mostren com els mapes culturals possibiliten la definició, estructuració i creació d’alternatives i polítiques culturals d’èxit per al territori, de conciliar dimensions culturals tangibles i intangibles, així com els efectes en la participació, la inclusió i la construcció de relacions.

Albert Ballarin,  Núria Camps,  Ferran Burguillos│ Biblioteques Municipals de Sabadell

El valor econòmic del servei de biblioteques públiques de Sabadell és positiu i amb perspectives de creixement en els propers anys. Així es desprèn d’aquest  estudi presentat a Barcelona en el transcurs de les 14es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació organitzades pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Aquestes jornades són un punt de trobada i de referència per als professionals de la informació, la documentació i les biblioteques del país.

Aquest estudi, basat en el retorn a la inversió, permet contrastar fins a quin punt els diners invertits a la xarxa de Biblioteques Municipals de Sabadell reporta beneficis directes satisfactoris per a les persones usuàries.

Kate Oakley | University of Leeds, White Rose University Consortium, Arts and Humanities Research Council

Aquest document proposa una revisió crítica de la literatura existent vers el paper de l'art i la cultura en la regeneració d’espais i comunitats, amb l’objectiu de redreçar el discurs tot buscant aportar noves línies d’acció al debat i incidir, d’alguna manera, en el discurs polític de cara al futur.

Arran l’eclosió de la crisi financera, gran part de la literatura acadèmica s’ha mostrat força crítica sobre les possibilitats de retorn real a les comunitats que molts projectes i polítiques culturals prometien i la gentrificació i els efectes perniciosos que ha provocat la revalorització dels espais urbans (augment dels lloguers, desallotjament de famílies amb ingressos baixos així com d’artistes i petites empreses culturals,... ) ha estat se’ns dubte una temàtica àmpliament coberta.

La cultura com a instrument de cohesió social, equilibri territorial i generadora d’oportunitats per a formar nous públics. Aquest és l’eix principal del full de ruta que ha presentat el conseller de Cultura, Santi Vila, durant la seva compareixença a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. En la seva intervenció, Vila  s’ha marcat com a objectiu aconseguir que el pressupost del Departament arribi a llarg termini a representar el 2% dels comptes globals de la Generalitat. Actualment, només suposa el 0,74%.

Com d'importants són les festes majors en un pressupsot municipal? Aquesta és la pregunta que es fa el web Gobierto, que analitza els pressupostos municipals de tots els municipis de l'Estat. Des del web, s'ha elaborat un mapa interactiu que permet consultar la despesa de cada municipi, també "per càpita". En una gamma que va del groc al vermell més intens, podreu veure la quantitat de despesa de cada poble en les seves festes.

El paradigma comunicatiu i la perpetuació de coneixement i difusió artística i literària canvien i es transformen constantment. Ara bé, el pas de la literatura impresa a la literatura digital genera diversos debats sobre les seves bondats i problemàtiques: hi ha reptes, hi ha obstacles, hi ha pors, trobem prejudicis. “Canvien els formats, els suports, però el coneixement i l’art -el contingut- no se n’ha de ressentir”, afirma una de les comissàries de l’exposició “Paraules pixelades” que aquests dies es pot veure a l’Arts Santa Mònica de Barcelona, la Dra. Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes i del Grup de Recerca Hermeneia, especialitzat en literatura digital. La setmana passada Borràs va fer una conferència per parlar dels llibres del futur i va guiar una visita a través de l’exposició “Paraules pixelades”, comissariada per Giovanna di Rosario i la mateixa Laura Borràs.

Kate Oakleya i Dave O'Brien | Social Identities

Basant-se en el cas del Regne Unit, l’article analitza la relació entre producció i consum culturals i la reproducció de desigualtats socials que es generen. Tot prenent d’exemple l’educció superior, i a través de diversos estudi multidisciplinaris, el document esbossa com el consum cultural és un factor estructural determinant en la producció cultural: tant des del punt de vista de educatiu com en el sí de la pròpia força de treball.

Departament de Cultura, Patrimoni i Esports | Consell de Mallorca | ICC Consultors

A partir d’un procés participatiu previ, el primer dels documents recull les principals propostes per al desenvolupament del sector de les arts escèniques a Mallorca, un full de ruta on el Teatre Principal se situa com a motor de producció i difusió de referència del territori.

La consolidació d’una oferta estable, variada i ben distribuïda; una línies d'ajust adaptats a les necessitats del sector; així com la consolidació empresarial i professional del mercat, són també objectius estratègics clau traçats al document.

Us recordem que podeu consultar la secció ‘Intersecciones entre arte y educación’ que es publica periòdicament al suplement cultural del diari de Tarragona «Encuentros». La secció reflexiona sobre els punts en comú i diferències entre l’art i l’educació i informa de la tasca que s’està fent en aquest àmbit i també de la que manca encara per fer. A cada número la secció presenta algun projecte rellevant, informa sobre centres que desenvolupin experiències  interessants o entrevista a professionals que s’hi dediquen. 

ICC Consultors | Acellec

Amb l’objectiu de realitzar una aproximació al volum econòmic del sector de la cultura de proximitat, en aquest document es presenten el principals resultats de les fases preliminars de l’estudi del sector en el context català.

A partir dels resultats de les enquestes realitzades a un total 118 agents (entre empreses, cooperatives i associacions) que realitzen activitats i ofereixen serveis amb un caràcter pròxim englobats en l’àmbit de la cultura, l’informe elabora un dibuix dels principals valors obtinguts.

Carol Scott, Jocelyn Dodd, Richard Sandell | Arts & Humanities Research Council

Informe que analitza la literatura existent sobre l’experiència de visitar i participar en museus i galeries d’art i sobre el valor cultural que genera en els usuaris. A partir de de la revisió crítica d’estudis i recerques realitzades al Regne Unit i amb fons públics durant les dues últimes dècades, les autores de l’informe es plantegen si els paradigmes i marcs metodològics emprats són els més idonis per a una bona comprensió d’aquesta experiència. L’informe planteja també algunes recomanacions per millorar, de cara a futures recerques, les metodologies i els sistemes de recollida de dades per obtenir una avaluació més acurada del valor cultural de l’experiència museística per als visitants.

Margarida Loran i Gili |Agència Catalana del Patrimoni Cultural

Aquest informe recull els principals resultats de l’estudi qualitatiu elaborat vers els grups escolars i les sortides a museus i espais patrimonials, com una forma d’aprofundir en el coneixement del públic escolar del patrimoni a Catalunya. Per la seva realització, s’ha comptat amb la participació d’un total de 10 professionals de la comunitat escolar de 7 centres educatius (públics i privats) de les ciutats de Barcelona, Tarragona, Girona i rodalies.

CISAC, UNESCO | Centro de Estudios EY

Amb l’objectiu de mostrar el pes i influència que generen les industries culturals i creatives (ICC) en les economies desenvolupades i emergents, aquest estudi recull de forma detallada l’impacte econòmic i social de les ICC, com a catalitzadores del desenvolupament i creixement econòmic mundial.

Amb un total d’onze sectors analitzats (publicitat, arquitectura, literatura, videojocs, música, cinema, diaris i revistes, arts escèniques, ràdio, televisió, arts visuals) i les cinc grans regions mundials (Àsia-Pacífic, Europa, Nord-Amèrica, Amèrica Llatina, Àfrica i Orient Mitjà), a continuació es detallen les dades més rellevants:

Lionel Arnaud, Vincent Guillon, Cécile Martin | Observatoire des politiques culturelles (OPC)

En aquest estudi es realitza una anàlisi exploratòria d’una vintena d’iniciatives i experiències d’èxit en matèria d’accés i participació en l’art i la cultura de França, Alemanya, Espanya, Gran Bretanya, Noruega, Brasil i els Estats Units, amb l’objectiu d’aportar pistes cap a la creació d’unes polítiques en matèria de democratització cultural realment inclusives al territori.

Jaron Rowan | Demasiado Superávit

«Hablar de IVA no es hablar de cultura. Hablar de IVA es aceptar que las políticas culturales sólo pueden ser políticas económicas. Hablar de IVA es hablar de regulación económica de la cultura, no hablar de cultura. El IVA no es cultural, es una carga fiscal sobre el consumo. Hablar de cultura es hablar de valores, de pensamiento, de afectos, de estética, de producción, de transformación, de acceso productivo, de crítica, de desigualdades, de incomodidades, de deseos, de posibles y de lo que a veces nos hace más vulnerables pero no por ello más débiles.»

Pep Montes |  Pep Montes. Cultura, joventut, comunicació, comunitat

Ens costaria trobar algun àmbit d’activitat que generi més opinió i debat que el de la cultura. Hi ha ara mateix un cert consens públic en el fet que el món de la cultura viu un moment de crisi, tant si ho entenem des del punt de vista de les dificultats econòmiques com si ens ho plantegem des de l’òptica del canvi de model(s) a què ens veiem abocats per infinitat de condicionants que avui sotgen el sector. I ben segur que algú dels que em llegiu estarà qüestionant ara mateix que em refereixi al…. món?… de la cultura com a sector. I només aquesta discussió (que estic encantat d’entomar quan es planteja) ja obriria infinitat d’aportacions contraposades, complementàries o aferrissadament antagòniques. Seria un bon exemple per certificar que els que fem o volem fer de la cultura un espai preferent de dedicació parlem, parlem i parlem.

CoNCA

A fi de contribuir a la reflexió vers el sistema cultural i l’evolució de les polítiques culturals a Catalunya, l’Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2015 ve acompanyat per un seguit d’articles que, tot posant l’accent en diversos aspectes clau, busquen repensar una nova formulació de les polítiques culturals que siguin realment capaces de reflectir els aspectes determinants de les transformacions que viu la societat catalana.

Quin model de Cultura volem? En tots els anys que portem de democràcia no s’ha aconseguit definir el model d’accés i participació en la cultura.

Xavier Redondo,  Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest informe es recullen les principals dades relatives a les aportacions normatives de l’Estat en matèria de cultura en el període 2011 – 2016, extretes dels Pressupostos Generals de l’Estat, anys 2011 i 2015, així com del Projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat, per al 2016.

A continuació, per tal de corregir el biaix informatiu de l’informe i facilitar-ne la lectura, es destaquen les principals dades observades segons l’àmbit geogràfic català respecte l’estat espanyol, atenent el programa pressupostari i les principals actuacions beneficiaries del finançament: