Apunts

Wright, David | Palgrave

«Què significa ser una persona amb bon gust en ple segle XXI?  Què cal fer per tenir-ne i per què hauríem de preocupar-nos-en?» Aquest llibre, explora les diverses investigacions científiques sobre el gust, per qüestionar-les i demostrar que el context és canviant, per anar més enllà i actualitzar els debats teòrics i metodològics en l’estudi del gust.

«Understanding Cultural Taste» és una invitació a pensar de forma crítica sobre el complex concepte del gust, responent a la importància que hi té en la participació cultural i tenint en compte implicacions socials com la desigualtat, l’alfabetisme de la ciutadania o les relacions socials de dominació i poder.

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

La revista de cultura, poder i societat «Debats» ha publicat el seu darrer número, vol. 130/2, en el qual aborda la problemàtica relació entre la cultura i l’estat, que comença amb una excel·lent introducció de Joaquim Rius-Ulldemolins que repassa les sinèrgies que s’han vingut donant entre els dos àmbits, i que compta amb aportacions de figures rellevants de l’àmbit de la recerca acadèmica que analitzen temes com la politització i instrumentalització de la cultura o el paper que exerceix com a agent de canvi social.

Aquest número reivindica un debat més profund a l’estat en matèria de polítiques culturals, fins ara molt desconnectat d’altres països de referència, com el Regne Unit o França, i de les noves tendències com «com l’agencialització de la política cultural, els límits de l’acció pública i les seues inèrcies, la crítica al seu elitisme de facto i al seu rol legitimador de l’especulació i la gentrificació o la politització de la cultura i les seues potencialitats i límits transformadors».

Culture for Cities and Regions

Si us interessen les polítiques culturals en l’àmbit de les ciutats, aquest és un recurs per a vosaltres. El web ‘Culture for Cities and Regions’ posa al vostre abast un projecte dedicat a la promoció de la inversió en cultura a les ciutats i regions europees i a la transferència d’aquest coneixement, mitjançant un catàleg de bones pràctiques amb 70 casos d’estudi de lliure disposició.

El libro escrito por el profesor Max Fuchs, escritor, político y crítico de arte especializado en estética del arte y educación nos muestra una vez más su amplio conocimiento acerca del tema. Su paso directivo por el Deutsche Kulturrate (2011-2016) y actual presidente del boletín, Kubi-online lo convierten a día de hoy en uno de los pensadores alemanes de mayor influencia.

Consell de l’Audiovisual de Catalunya

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya acaba de presentar el Llibre blanc de l’audiovisual, una radiografia del sector audiovisual que té com objectiu aconseguir un desenvolupament del sistema català de comunicació, a través de propostes i línies de treball concretes, que el situï a nivells semblants a altres països europeus de dimensions similars a Catalunya.

Ministère de la Culture et de la Communication

El Ministeri de Cultura i Comunicació francès acaba d’estrenar una plataforma web dedicada a l’opendata cultural que posa a l’abast de tothom un espai per a la valorització de les dades culturals recollides pel ministeri i els organismes dependents des de 2011.

Les dades publicades a data.culturecommunication.gouv.fr aporten informació sobre l’activitat de les institucions culturals (estructures de creació i difusió, freqüentació dels públics...), sobre aspectes econòmics (ajuts) o sobre esdeveniments culturals i recursos iconogràfics.

Mart Willekens, John Lievens| Poetics. Journal of Empirical Research on Culture, the Media and the Arts, volume 56, June 2016

Aprofitem aquesta entrada per presentar-vos Poetics, una revista de recerca teòrica i empírica sobre cultura, comunicació i arts, que recull articles realitzats des de les òptiques sociològica, psicològica i econòmica, i recordar-vos que podeu consultar les novetats del catàleg de revistes al nostre compte de Pinterest i, si sou membres d'Interacció, contactar-nos a cidoc@diba.cat si voleu disposar d’algun dels articles.

El número 56 d’aquesta publicació presenta l’article «Explicant la no assistència i la freqüència d’assistència a activitats artístiques i patrimonials», un estudi empíric desenvolupat a Flandes que ofereix coneixement sobre els mecanismes que influencien la participació en activitats culturals, analitzant dimensions com el capital cultural, les possibles barreres d’accés existents o com aspectes relacionats amb el gènere podrien determinar la participació. Es parteix d’una diferenciació específica entre el no-públic i aquelles persones que mostren cert interès per participar-hi i s’hi analitza com aquelles persones que no compten amb el suficient capital cultural i social troben dificultats per esdevenir públic actiu.

La cultura és decisiva en l’atractiu, la creativitat i la sostenibilitat de les ciutats, segons l’informe «Culture: Urban Future» de la UNESCO que es va presentar a l’octubre a Quito (Equador) en el marc de la ‘Conferència Hàbitat III sobre l’Habitatge i el Desenvolupament Urbà Sostenible’. L’informe reconeix la cultura com a clau per al present i futur del desenvolupament urbà, i demostra que, a través de la protecció del patrimoni i la promoció de la diversitat, és una eina poderosa per a la sostenibilitat del planeta.

CoNCA

En la seva missió d’assessorar el Govern en política cultural, el CoNCA realitza avaluacions estratègiques dels grans equipaments culturals de Catalunya. En aquest cas, s’acaba de publicar el document corresponent al Gran Teatre del Liceu.

D’aquesta avaluació, que abasta les temporades entre 2012-2016, destaquem les recomanacions que fa l’equip del CoNCA en matèria d’estratègia de preus (s’aconsella una formulació de caràcter públic que potenciï l’accessibilitat), d’oferta pedagògica i immersió de públics en el llenguatge operístic, de la seva vessant més social (garantint la cohesió social a través del desenvolupament de polítiques específiques) o la funció pública del Liceu, que inclogui un suport a la creació i l’encabiment de propostes innovadores i artistes emergents.

George Steiner | Arcàdia

Arribats a 23 de desembre, el Centre d'Informació i Documentació, l’equip que gestionem Interacció, us desitgem que gaudiu d’unes bones festes de Nadal i que comenceu amb bon peu el 2017. Aprofiteu aquests dies per descansar, per compartir bons moments i per reflexionar sobre el que ha estat aquest any que s’acaba, i sobre el que s’esdevindrà en el que tot just comença.

Nosaltres ens acomiadem amb una recomanació una mica diferent de la resta de llibres de què parlem habitualment; una obra literària per a gaudir durant aquests dies de vacances que us farà reflexionar igualment sobre l’essència de la cultura: «Trítons. Els tres llenguatges de l’home», de George Steiner.

IETM - International network for contemporary performing arts

La revolució digital és una de les qüestions clau per entendre les societats actuals d’arreu del món i que, per tant, també afecta en gran mesura les arts escèniques. Aquest document explora com s’empra la tecnologia digital en les diferents etapes del procés artístic (creació, producció, difusió, arxiu...) i amb quins objectius (inspiració, desenvolupament de públics, màrqueting...).

A mode de guia, ens ofereix un interessant llistat d’experiències, de centres per a la producció de propostes digitals, centres de recerca i festivals d’arts digitals de tota Europa.

Hörst Hortner | Ars Electrónica FutureLab

El reconegut festival austríac d’arts i tecnologia Ars Electronica, compta amb un departament de recerca, el FutureLab, que acull experts en disciplines tan diverses com l’art multimèdia, l’arquitectura, el disseny, la realitat virtual o plataformes interactives, i que duu a terme innovadors projectes en aquests àmbits amb l’objectiu d’aconseguir que l’art ens ajudi a entendre millor la ciència i la tecnologia.

L’equip del FutureLab ha estat preparant durant un any una magnífica coreografia amb drons dissenyada per a la 5ª simfonia de Beethoven, i que avui recuperem amb l’efemèride del naixement del geni.

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

El Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), ha estat copartíceps del projecte «La mirada de l’altre», que vincula la creació artística i la societat del seu entorn.
El projecte ha consistit a crear 11 parelles artístiques, formades per artistes professionals i per artistes amateurs, aquests últims usuaris de serveis de salut mental del Parc Sanitari de Sant Boi.

Guillermo Fernández , Ana Salazar | Obra Social ”la Caixa”

CosmoCaixa, el museu de les ciències de l’Obra Social “La Caixa”, ha desenvolupat un programa d’avaluació per conèixer l’impacte que produeixen les exposicions programades en aquest espai, els resultats del qual es recullen en aquest document.

L’informe, que compta amb un marc teòric extensament desenvolupat per a l’avaluació d’exposicions, es tracta, si més no, d’una eina útil aplicable a d’altres processos de desenvolupament de projectes expositius que tinguin un focus en la interacció i l’aprenentatge dels usuaris.

Alan Brown, Rebecca Ratzkin | Asimétrica

Amb l’objectiu d‘ajudar estudiants i gestors culturals hispanoparlants a connectar millor amb els seus públics, l’equip d’Asimétrica acaba de traduir al castellà l’obra «Making sense of audience engagement», una obra que revisa els esforços de les organitzacions sense ànim de lucre per implicar el seu públic en experiències artístiques amb un impacte més gran.

Malgrat haver estat publicada originalment el 2011 en un àmbit que avança i canvia ràpidament, aquesta publicació esdevé encara una eina bàsica per organitzar un programa d’accions coherent, a través de bases teòriques, per la inclusió del públic de les organitzacions artístiques.

Rafael Boix, Pau Rausell, Raül Abeledo | Routledge

Aquest article repassa el model de desenvolupament urbanístic de la ciutat de València durant els darrers 20 anys, sustentat en l’acollida de grans esdeveniments esportius i la construcció d’un gran complex arquitectònic dissenyat per Santiago Calatrava, i analitza com València seria capaç d’adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant d’aquest projecte megalòman i incorporar-ho en processos de resiliència.

El document s’endinsa, primerament, en la definició teòrica de la resiliència urbana, des de les seves diverses perspectives, i la seva aplicació a les ciutats, les arts, la cultura i la planificació, especialment interessant en aquest període de replantejament de les polítiques urbanístiques al territori.

Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació

Debats és una revista que, partint de l’òptica de les ciències socials, recull reflexions entorn de la cultura i la seva relació amb el poder, la política, la identitat, el territori i el canvi social. Comença ara una nova etapa d’aquesta publicació – nascuda l’any 1982 – amb la direcció de Joaquim Rius-Ulldemolins, membre actiu de la comunitat Interacció, recuperant una versió totalment en català i d’accés gratuït als seus continguts.

El número 130 de la revista presenta el monogràfic «Comunitats imaginades al segle XXI. Homenatge a Benedict Anderson» que, partint de les aportacions teòriques d’aquest intel·lectual, aprofundeix en la qüestió del nacionalisme com un fenomen de la modernitat i en com funcionen les dinàmiques de construcció dels «imaginaris socials».

Article d’Eduard Miralles publicat a Cyberkaris 162 el novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

El debat entorn de la necessitat, i fins i tot sobre la pertinença, de dispositius que apleguin informació i la transformin en coneixement aflora de manera més o menys periòdica en l'àmbit de les polítiques públiques per a la cultura. Una qüestió que, sovint, es formula des d'una perspectiva més o menys acadèmica, tot i que des d'altres punts de vista forma part d'allò que podríem denominar la trilogia bàsica per a una nova governança en cultura, és a dir: els consells (instàncies per a la participació i la representació), les agències (plataformes per a la implementació executiva) i els observatoris (llocs per a la recerca, el desenvolupament i la innovació).

Culture Action Europe

A la vista del resultat de les eleccions nord-americanes, Culture Action Europe (CAE) ha fet una declaració en què insta les institucions europees i els estats membres a comprometre’s amb les qüestions que preocupen la ciutadania i a reflexionar sobre el valor de la cultura com a factor de cohesió social: «We urgently need to engage with the deep concerns of citizens».

Laura Bertran (coord.) | Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Cap a on ha d’anar el sistema públic bibliotecari? Un cop finalitzada la celebració de l’Any de les Biblioteques, que va commemorar durant el 2015 el centenari de la creació del sistema públic de biblioteques per part de la Mancomunitat de Catalunya, és el moment de fer un balanç del que ha estat fins ara la trajectòria d’aquesta xarxa i de reflexionar sobre el seu futur.

IETM International Network for Contemporary Performing Arts

El desenvolupament de públics és un concepte de difícil definició, depenent de l’òptica de les persones i de contextos diferents, fins i tot dins d’una mateixa organització. Molts artistes i professionals de l’esfera cultural, a més, miren aquest terme amb recel, com si es tractés d’un sinònim de retorn de la inversió.

L’IETM publica aquesta guia per convidar el sector a aprofundir en el món dels públics, què signifiquen i repensar el seu desenvolupament d’una forma propera amb la ciutadania, tot i evitant aportar solucions màgiques per augmentar la presència de públics, però oferint eines i suggerint accions a dur a terme per connectar millor amb ells, en relació als valors i missions de cada projecte.

Simon Mellor | Arts Council England

Les experiències personals i la percepció que tenim sobre les diverses manifestacions artístiques es presenten de manera ben diferent entre individus, el que dificulta la tasca de definició de la qualitat i l’excel·lència en l’àmbit cultural.

Un innovador sistema de mesura de la qualitat de les experiències del públics de la cultura s’ha posat en marxa a Anglaterra, després d’un període de prova dut a terme en 150 institucions i museus nacionals. Segons Simon Mellor, director executiu d’arts i cultura de l’Arts Council, la venda d’entrades o les opinions dels crítics són poc representatives per analitzar la qualitat ja que no donen resposta a qüestions com la percepció dels espectadors i la seva experiència.

El Quality Metrics

El projecte 'Quality Metrics', desenvolupat per responsables de la creació i exhibició i recolzat per l’Arts Council, reuneix valoracions pròpies (dels artistes i curadors), d’ altres professionals i opinions del públic per construir un mapa d’allò que hom pensa de la qualitat de les arts i de les experiències culturals.