Interacció

Philip Schlesinger | CREATe

Segons Philip Schlesinger, avui dia la complexitat del valor de la cultura s’ha vist subordinada al seu valor econòmic, de tal manera que l’argument del creixement i la competitivitat de l’economia creativa és, gairebé, l’única fórmula vàlida reconeguda per estats, organitzacions supranacionals i mundials. Aquesta és una de les conclusions de la recerca empírica d’aquest expert en polítiques culturals de la Universitat de Glasgow, que planteja, a «The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy», una alternativa al discurs que domina el debat sobre polítiques culturals en els darrers anys.

Schlesinger repassa la història del concepte d’economia creativa, des de l’aparició de les anomenades «indústries creatives» al Regne Unit, durant el govern del Partit Laborista de Tony Blair els anys 1997-1998, fins a la creació i ràpida expansió global d’aquesta nova política cultural basada en l’explotació de la propietat intel·lectual, que ocupa un lloc molt important en el sector acadèmic, tant en l’ensenyament superior com en la recerca.

Així mateix, l’autor posa de manifest la penetració del «gir creatiu» a la Unió Europea, en els estats membres i especialment en organismes com la Comissió Europea, ja que les indústries creatives i culturals (ICC) formen part essencial de l’Agenda Europea per a la Cultura, i alhora analitza la repercussió de prioritzar aquest sentit utilitari de la cultura com a eina per a solucionar problemes com l’atur: els treballadors de la cultura estan assumint el paper de gestors d’un instrument social que ja no es concep en la seva vessant transcendent. I, passaria res, si es deixés de parlar d’economia creativa? Schlesinger diu que no; encara tenim altres maneres de tractar l’originalitat i la inventiva humana fora del discurs ortodox imperant.

PDF The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy

HTLM The Creative Economy: Invention of a Global Orthodoxy

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris