Interacció

Col·lectiu Sinapsis per al CoNCA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts ha organitzat la jornada «L'ecosistema de la formació artística a Catalunya. Un punt de trobada» amb l’objectiu de presentar l’exhaustiu informe – 400 pàgines – de mapatge dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya, realitzat pel col·lectiu Sinapsis, i que aspira a ser un instrument útil per a l’articulació d’un sistema formatiu sòlid.

Carles Duarte, president del CoNCA, afirmava que amb la reducció dels pressupostos, els ensenyaments artístics han estat especialment «tocats», el que ha tingut unes repercussions lamentables, «el país ha fet canvis erronis quan ha volgut trobar un guany ràpid [...] sobre aquestes bases no es construeix un país», va afegir.

Aquest document no pretén fixar una realitat, sinó que «vol ser el punt de partida per obrir debat des de la transversalitat», com apuntava Cristian Añó, representant del col·lectiu Sinapsis; funciona com una guia, amb tota una sèrie de fitxes informatives, que permet crear una visió pròpia en cada lector de l’informe, «crear opinió, a través de la informació». El document es fa ressò també de l’espectre legislatiu que opera en aquest camp i del seu funcionament.

La presentació de l’informe va comptar amb la participació del catedràtic Fernando Hernández-Hernández qui, malgrat valorar positivament la iniciativa del CoNCA, es va mostrar crític amb un informe que no incorpora un debat que hagi discutit les propostes aportades, «que no deixa de ser tècnic i que oblida els contextos, tot allò que ocorre dins de les institucions i les escoles» i que no compta amb la perspectiva del professorat.

Durant la seva aportació magistral a la jornada, Hernández-Hernández va considerar clau aquest debat en un moment on el paisatge de la producció artística és infinitament més elàstic que mai i s’emmarca en un capitalisme artístic, definit per la relació  íntima entre l'economia i l'estètica: «ara, els futurs artistes han de saber també conceptualitzar, fer pressupostos o realitzar tasques de gestió i màrqueting». Es va llençar la pregunta sobre si «som els millors o encara hi podem aprendre?» en mostrar que Catalunya compta, avui, amb una oferta de 360 titulacions artístiques i en analitzar la manca d’interacció entre les institucions i la vida acadèmica.

Integració VS disgregació

Amb l’objectiu d’assentar les bases per redreçar la situació, el professor va fer un repàs a diverses experiències exitoses de centres d’ensenyament artístic d’arreu el món – Països Baixos, Finlàndia, Califòrnia, Anglaterra... – on l’essència dels projectes ha estat integrar diverses disciplines (art plàstic, música, arts escèniques, disseny...) i la construcció de ponts entre centres d’art. Tot per apuntar que si es creés un nou institut superior de les arts, caldria que aquest fos el resultat de la unió d’altres centres existents.

La ponència va acabar amb una crítica al sistema universitari per la seva dependència del sistema normatiu europeu – per l’obtenció de fons – i per estar poc atent a l’aprenentatge real dels estudiants.

Una taula sobre els reptes de present i futur de l’ensenyament artístic, centrada en la regulació i l’adequació a criteris de qualitat dels ensenyaments universitaris, va donar per tancada la jornada.

PDF Aproximació a l’ecosistema dels ensenyaments artístics de caràcter professional a Catalunya (resum de l’informe)

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris