Interacció

Cercles de Comparació Intermunicipals. Diputació de Barcelona

Dijous 1 de desembre va tenir lloc la jornada de cloenda dels Cercles de Comparació Intermunicipals de Cultura 2016, actualment es compta amb Cercles de biblioteques, museus, espais escènics i un cercle general de cultura, dinamitzats pel Servei de Programació de l'Àrea d'Hisenda i Recursos Interns de la Diputació de Barcelona. En la sessió, que va comptar amb la participació dels responsables promotors i d’electes i tècnics de cultura dels diversos ens locals dels municipis barcelonins que han participat en el projecte, es va lliurar l’informe elaborat enguany i es va constatar el valor de comptar amb uns estàndards estadístics fruit de la cooperació, així com el pes de treballar amb dades i no amb percepcions a l’hora d’elaborar polítiques culturals.

La presentació de l’acte va ser a càrrec de Martí Pujol, vicepresident tercer i president delegat de l’Àrea d’Educació, Cultura i Esports de la Diputació de Barcelona, el qual va subratllar el procés de millora del sector cultural, ara en expansió després d’una fase de resistència a causa de la crisi. A continuació, Xavier Cubeles, investigador d’EURECat, va parlar de reptes, entre els quals destaca la transparència, i de reticències a variar el bon funcionament actual dels Cercles, que haurien de plantejar-se en paral·lel a l’Observatori de Cultura de Catalunya.

Ramon Dordal, cap de la Secció de Suport a l’Activitat Economicofinancera Municipal de la Diputació de Barcelona, va exemplificar la necessitat de comparar dades i interpretar-les en conjunt, tenint en compte l’entorn i la dimensió temporal dels indicadors per saber copsar la història que expliquen, i també va destacar la tasca innovadora del Portal d’Informació Econòmica i de Serveis Locals (PIESL).

A la sessió de debat posterior, conduïda per Eduard Miralles, tècnic assessor de la Gerència de Cultura de la Diputació de Barcelona, es va comptar amb les opinions de Ramon Gusi, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès; Laura Padró, directora de la Biblioteca Can Pedrals de Granollers, i Maria Vilasó, cap del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Sabadell. Tots ells van estar d’acord que els Cercles han aportat rigor a l’hora d’elaborar plans d’acció cultural, i que caldria incorporar-hi la veu de la ciutadania ―«treballar el públic amb el públic», en paraules de Laura Padró― i establir aliances amb altres sectors, com el turístic, per no apel·lar únicament a públics convençuts. A més, van remarcar la urgència de no fer anàlisis competitives, sinó d’observar un model comú adaptat a cada realitat, i van fer una petició per obtenir eines que incrementessin la destresa a l’hora de treballar amb els indicadors.

La Dra. en Ciències Socials Alba Colombo, directora del Postgrau de Gestió d'Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius de la Universitat Oberta de Catalunya, va oferir una presentació sobre el mesurament de l’impacte de la cultura, en què va posar de manifest la importància de valorar les diferents dimensions sobre les quals és possible establir comparatives, tenint en compte l’especificitat de la cultura.

A continuació va tenir lloc un petit debat entre els assistents a la jornada, en el qual es va qüestionar al servei de qui es posa la informació i es va demanar formació per als tècnics, i finalment, Josep González Cambray, coordinador de l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, va tancar la jornada, assenyalant que cal innovar per interpretar la informació, d’una manera orientada al client, i de manera col·lectiva: «Junts sabem més que per separat».

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris