recerca cultural

Producció sistemàtica de coneixement sobre la cultura, tant en l’àmbit acadèmic com en el professional. Producció de coneixement acadèmic o aplicat sobre el camp cultural. Criteri Inclou continguts que presenten estudis, informes o resultats de recerca en cultura.

Quan la recerca mira cap als municipis


  
L'estudi de Sergio Ramos Cebrián sobre l'Ateneu de les Arts de Viladecans obre un debat poc habitual: com canvia la política cultural local quan no només fa pràctica, sinó que esdevé objecte d’estudi i de pensament acadèmic?
  
  

És poc freqüent que un investigador especialitzat dediqui una recerca extensa a un equipament municipal. Les universitats solen mirar cap a grans institucions, programes estatals i autonòmics o polítiques internacionals; el món local, en canvi, queda relegat a la categoria de cas anecdòtic o "pràctica inspiradora". 

Quan la cultura es converteix en un ecosistema (estadístic)


  ​Notes crítiques sobre el nou marc de la Unesco i les seves implicacions locals 
  

  

El nou Framework for Cultural Statistics de la Unesco (2025) redefineix què entenem per cultura i com la mesurem. Substitueix la lògica del “sector” per la de “l’ecosistema” i proposa un model global de dades per captar-ne la complexitat. Però tota nova gramàtica estadística també és una forma de poder: transforma la manera com es pensa, es valora i es governa la cultura. Què implica això per als municipis i per als tècnics culturals que treballen des del territori?

Llegir també és planificar


  

Les noves fitxes de lectura d’Interacció proposen obrir espais per pensar en equip la pràctica cultural local. Llegir junts no és un afegit formatiu: és una forma de política institucional.
  
  

En temps de calendaris saturats, reunions acumulades i correus que no donen treva, reservar una estona per llegir pot semblar un luxe. Però llegir —i fer-ho en equip— és, potser, una de les maneres més radicals de sostenir una política cultural amb sentit. No com a activitat complementària, sinó com a espai de revisió col·lectiva dels marcs des d’on pensem i actuem.

L’escletxa de gènere cultural, en dades


Eurostat publica per primer cop un article específic sobre desigualtats de gènere al sector cultural. Les dades revelen avenços importants en paritat d’ocupació, però també posen en evidència desequilibris persistents en salaris, condicions laborals i accés a càrrecs directius.
  

Del 1997 al 2025: vint-i-vuit anys de debat sobre economia de la cultura. Què ha canviat? Què no?

           

Fa gairebé trenta anys, la cultura demanava ser reconeguda com a sector econòmic. Avui, encara ens preguntem si aquell reconeixement ha arribat i, sobretot, si era el que realment necessitàvem.

Fer una lectura comparativa entre el dossier "Economia de la Cultura" publicat el 1997 i el monogràfic del 2025 de la Revista Econòmica de Catalunya és molt més que un exercici de memòria. Ens permet veure com han evolucionat les preguntes, els enfocaments i les prioritats del pensament econòmic aplicat a la cultura, i entendre millor per què algunes dificultats estructurals encara persisteixen.

 

Què pensa Europa sobre la cultura?


Dades i reflexions a partir de l’Eurobaròmetre 562, amb focus en el cas espanyol
  

Fa pocs dies, la Comissió Europea ha publicat l’Eurobaròmetre especial 562, un estudi sobre les actituds dels ciutadans envers la cultura (European Commission, 2025a). La gràcia d’aquest tipus de documents és que no només aporten dades, sinó que ens donen pistes sobre com percep la ciutadania el paper de la cultura en el seu dia a dia, quins canals utilitza per accedir-hi i quins obstacles encara condicionen la participació. I sí, tenim també els resultats desglossats per Estats.

#Compartim. Setmana 18


 
Setmana 18 de l’any i la primavera segueix amb la seva energia renovada! Aquesta setmana ens arriba un vent de canvis i reflexions en l'àmbit cultural. Des de les actualitzacions del Manifest de Biblioteques Escolars de la UNESCO fins a la importància de la mediació cultural per a establir ponts entre l'artista i el públic, tot passa per una necessitat d'adaptar-nos a les noves realitats socials, tecnològiques i polítiques.

Museus més accessibles: el projecte Digital-Spektrum per a persones amb TEA


 

L’objectiu principal del projecte Digital-Spektrum, finançat amb 60.000 € pel programa Erasmus+, és proporcionar al personal dels museus les competències digitals i l’experiència necessàries per dissenyar experiències inclusives adreçades a persones amb Trastorns de l’Espectre Autista (TEA). Una de les prioritats clau del projecte és promoure la inclusió i la diversitat en l’àmbit educatiu, en aquest cas, centrant-se en les experiències que tenen lloc dins dels museus. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) forma part del consorci impulsor del projecte.

Lectures amb substància: Sant Jordi des del marge, la crítica i la imaginació


  
  
Set llibres per regalar. Dotze per repensar. I una pila més per pendents. Aquest Sant Jordi, des d’Interacció hem seguit el rastre lector d’algunes veus del sector cultural que han compartit les seves reflexions amb nosaltres. En comptes de fer una llista d’autors i recomanacions, et proposem una lectura transversal dels temes que les travessen. Perquè, sovint, els llibres que ens acompanyen també diuen molt del món que volem construir.
   

#Compartim. Setmana 14

 
Setmana 14 de l’any i la primavera ja es deixa notar! Amb el canvi de mes i l’energia renovada, el sector cultural es posa en marxa amb noves propostes, reflexions i tendències que val la pena seguir de prop.

A #compartim, cada dilluns fem una selecció dels articles, informes i opinions que ens han semblat més interessants. Què hem descobert aquesta setmana? Aquí ho teniu!
 
  

Sarabanda d’abril

Narcís Comadira, 28 de març de 2025

L'article reflexiona sobre la fragilitat d'abril, entre tradicions i incerteses globals. Narcís Comadira destaca la deshumanització de certs esdeveniments, com la comercialització de Sant Jordi, i ofereix una visió crítica de les tensions actuals