Programa i document de reunió

Europa redefineix les seves prioritats culturals amb dos documents clau. Aterrem què signifiquen per a les polítiques culturals municipals i quines oportunitats, i tensions, obren per als equips locals.
  
  

La Comissió Europea acaba de presentar el Culture Compass for Europe i una Declaració conjunta que vol situar la cultura al centre del projecte europeu. És un moviment ambiciós, estructural i polític. Però, què implica això per als municipis? Quines oportunitats i quins riscos s’obren? Aquí en fem una lectura situada, pensada per als equips locals que fan política cultural des del territori.  

  
El text definitiu, que s'ha presentat avui, 30 de setembre de 2025, consolida la cultura com a dret fonamental i inspira les polítiques públiques locals i globals.
  
  

  
Governança participativa, cultura de pau i el paper insubstituïble dels governs locals.
  

La cultura pot —i ha de— promoure la convivència, el respecte mutu i la resolució no violenta dels conflictes. I això no només a través dels missatges o la programació cultural, sinó des d’un plantejament de fons sobre quina mena de societat volem construir. Per això, tot i que la Declaració de Montevideo del 5è Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau no és un document específic de política cultural, ens interpel·la de ple.

 
Amb la publicació de "Eduard Miralles. La cultura com a passió", es posa en valor la contribució d’Eduard Miralles a la configuració de les polítiques culturals a Catalunya.
 

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha col·laborat en la publicació «Eduard Miralles. La cultura com a passió»

El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Que la gent jove no té interès en la cultura. Que no va al teatre, no visita exposicions, no sap res de dansa, i només coneix els grans festivals de música. Que els i les joves no fan gaire res més que no sigui mirar una pantalla. Que no participen de la vida cultural i menys encara activen propostes pròpies.

 Centre of Innovation for Data tech and Artificial Intelligence (CIDAI)
 

El Llibre blanc sobre la Intel·ligència Artificial aplicada al sector de la Indústria Cultural i basada en l’Experiència (ICbE) presenta algunes reflexions sobre l’adopció de les tecnologies basades en IA en el marc del sector a Catalunya.

La Diputació de Barcelona participarà en la creació d'un espai per promocionar i facilitar les arts als centres educatius.
 

Aquest és un dels principals compromisos resultants del primer Fòrum de les Arts a l'Educació impulsat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Amb el títol «L'educació en les arts, condició del dret de la ciutadania a la cultura», el Fòrum va tenir lloc els dies 1 i 2 d'abril al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, com a espai de reflexió i d'intercanvi d'experiències per explorar les condicions necessàries per a la deguda presència de les arts en el currículum educatiu.

REMED | Universitat Politècnica de València
 

Tot apunta que la implementació d’eines tecnològiques i digitals en els museus i el patrimoni cultural suposarà un canvi de paradigma al sector en els anys vinents. Estudis i experiències de diversa índole lloen els avantatges de la tecnologia per estimular el potencial emocional dels museus i fidelitzar els públics