Interacció

La Fàbrica de Celrà

De tots els projectes que hem presentat en els darrers dies, no n’hi ha hagut molts que estiguessin directament impulsats i gestionats per ajuntaments.  Aquest no és el cas de Celrà, el municipi gironès del que ja us vam parlar fa unes setmanes quan us vam presentar l’Animal a l’Esquena, que està instal·lat a les seves rodalies. La vila supera per ben poc els 5.000 habitants, però compta amb una gran varietat d’equipaments i serveis culturals i amb un ric teixit associatiu en l’esfera cultural i artística.

L’antiga fàbrica modernista Pagans, un bon exemple del modernisme industrial (Art Nouveau Industriel). fou cedida a l’Ajuntament als anys 80. En un primer moment acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.

En l’actualitat, l'edifici fabril dóna cabuda a la biblioteca municipal, les piscines municipals, el centre cívic, el local d'entitats, l’Escola Municipal d'Art, l'Escola municipal de dansa, una sala d'exposicions, l'aula de l'Escola de Música del Gironès, la Ràdio de Celrà i El Centre d'Interpretació del camp d'aviació de Celrà 1936-1939.

Fa uns dies, la responsable de debats i conferències del CCCB, Judit Carrera, lloava en un article al diari ARA la política cultural de l’Ajuntament d’Olot (30.000 habitants), que al llarg dels darrers 15 anys havia convertit el municipi garrotxí en un node central de la cultura i l’art catalans. Al final de la seva peça apuntava una de les claus de l’èxit: des de l’aprovació del Pla de Cultura municipal, l’any 2001, el consistori havia invertit de forma regular el 10% del seu pressupost en cultura.  Per a l’alcalde del Celrà, Daniel Cornellà, «L’aposta per la cultura i l’art és una eina essencial per poder fer millors les vides dels nostres conveïns i, per un municipi com el nostre, amb un gran capital cultural significatiu, tots dos elements són importants per la dinamització de l’economia i el desenvolupament local; per això durant els anys de crisi hem mantingut els nivells de despesa cultural constants.» No ha de sobtar doncs, que repassant els pressupostos municipals dels darrers anys, descobrim que la mitjana de la inversió en cultura hagi estat del 10%.

L’èxit d’alguns dels serveis que ofereix el consistori, com l’Escola de Dansa ―en què hi està molt involucrada la companyia Mal Pelo― ens condueix cap a un antic debat al sector de la gestió pública: qui ha de finançar serveis municipals quan els seus usuaris transcendeixen els límits del municipi? La teoria i l’evidència ens diuen que el millor en aquests casos es trobar formes de cofinançament entre els diversos municipis que «gaudeixen» d’un servei o buscar la col·laboració d’administracions superiors per repartir millor els costos i enfortir els projectes amb un millor nivell d’ingressos, però sovint l’acadèmia i la vida real no van de la mà. L’Escola de Dansa, fundada amb el canvi de segle, ha esdevingut un dels eixos centrals de la política cultural del municipi, i per al consistori és un orgull acollir alumnes de les rodalies, tot i que el seu creixement (enguany té més de 400 matriculats) va provocar que l’any 2011 abandonés els tres espais que ocupava a l’antiga fàbrica per inaugurar el seu propi espai. En aquest procés de mudança, l’escola va canviar el model de gestió privat per una gestió directa i va signar un conveni amb el Departament d’Ensenyament per finançar-la. Els municipis veïns com Flaçà o Bordils contribueixen en espècie, col·laborant en les accions de difusió i comunicació de l’escola.

Com hem anat apuntant repetidament en la majoria d’articles que hem publicat darrerament, i com fa bona part de la literatura sobre la matèria, la cooperació intermunicipal o interadministrativa és fonamental perquè els petits municipis puguin assegurar l’accés a la cultura i l’art dels seus ciutadans. Tot i això, les grans dificultats que posa el marc legal català i espanyol, especialment després de la LRSAL, fan que els consistoris renunciïn a formes més ambicioses de cooperació. Les condicions geogràfiques de l’entorn de Celrà, on hi viuen més de 10.000 persones, i el gran dinamisme cultural que s’hi observa, son ingredients ideals perquè s’hi construeixi una xarxa de cooperació ferma, però els costos de construir ens amb personalitat jurídica pròpia com les mancomunitats o els consorcis i les limitacions que suposen les noves normes sobre l’administració local han empès molts ajuntaments a buscar formes menys rígides de col·laboració. Un exemple d’això és la que s’ha donat amb la nova marca territorial, «Ter-Gavarres», que es desenvolupa en col·laboració amb nou municipis més per promoure el patrimoni natural i cultural tant en l'àmbit local com de cara a atraure visitants a aquest territori per descobrir, des dels peus de les Gavarres a les lleres del Ter i entre la ciutat de Girona fins a l'Empordà-Costa Brava.
Bordils, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Juià, Madremanya, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell i Viladasens són els municipis que han donat suport al treball en aquesta línia d'actuació.  Un equip de dues persones es dediquen a difondre el patrimoni natural i cultural dels municipis i fomentar les activitats que vinculen els productes agroalimentaris locals amb la cultura. Aquesta forma de cooperació s’ha formalitzat mitjançant un conveni cofinançat pel SOC i pels municipis de manera proporcional a la seva població.

Un dels casos més interessants de propostes de cooperació cultural en matèria cultural a les comarques gironines és el Festival Emergent, un festival certament impulsat pel Consell Comarcal del Gironès i l’Associació Fringe amb el suport del Departament de Cultura i la Diputació de Girona, que des de 2005 programa arts escèniques i musica al gironès. ‘Emergent’ ha passat per Celrà en diverses ocasions en aquesta dècada llarga, contribueix a la ja de per sí rica oferta cultural del municipi i és especialment important per als municipis més petits de la zona, la població dels quals no pot accedir, normalment, a espectacles d’aquest tipus al seu poble.

Tot i tenir una personalitat pròpia, el centre cultural no té una gestió centralitzada. Des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament es té una visió panoràmica de tot el que succeeix als diferents equipaments, alguns dels quals no són de titularitat exclusiva seva, i els serveis tècnics de l’ajuntament, en especial de la tècnica de cultura, treballen transversalment donant suport a tots els espais. Des de l’Ajuntament es dirigeix el complex cultural amb cura i tenint sempre en compte les necessitats dels veïns del municipi i les rodalies. Un exemple clar d’aquesta flexibilitat i capacitat d’adaptació és el bar del centre cívic, que antigament havia estat un espai únic i central en la oferta cultural de la comarca, però que en la mesura en la que han anat sorgint altres espais on s’oferien concerts, exposicions i projeccions va anar perdent centralitat i, aprofitant el canvi de la concessió, va reduir l’espai del bar i va crear un nou espai multifuncional anomenat ‘Espai per a la Ciutadania’, pensat perquè les famílies amb infants i els joves puguin trobar-se i passar un temps de qualitat.

La col·laboració entre el sector públic i el tercer sector, com hem vist abans amb el ‘Festival Emergent’, i en molts altres casos estudiats i en la literatura presentada darrerament, és un factor clau per al bon desenvolupament de les polítiques culturals dels petits municipis. A Celrà, com hem dit més amunt, les moltes associacions culturals (n’hi ha 48 registrades, el doble de les que li pertocarien pel volum de població) tenen un paper vital en el procés de disseny i execució de les polítiques culturals. Un dels casos més recents d’aquesta col·laboració és el de l’associació cultural ‘Connexió Papyrus’, que aquest estiu va inaugurar el nou local de l’entitat, situat a la nau que ocupava l'antiga biblioteca al centre cultural. L’entitat va començar a recollir llibres vells de tota mena d’orígens, a finals de 2009, per donar-los una nova vida, i els va posar a l’abast de nous lectors a un preu simbòlic. Addicionalment, organitza tallers i activitats entorn als llibres.

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris