Apunts

  
Aquest informe resulta especialment rellevant perquè aporta evidències sòlides a un debat recurrent en les polítiques culturals: la cultura és només un espai d’expressió i gaudi o també contribueix al funcionament democràtic de les societats? L'estudi impulsat per la Comissió Europea respon aquesta pregunta a partir d'una àmplia revisió de recerca internacional i conclou que la participació cultural està associada de manera consistent amb nivells més elevats d'implicació cívica, confiança social, participació democràtica i cohesió comunitària. No es tracta simplement d'un argument normatiu sobre el valor de la cultura. El document mostra que les persones que participen regularment en activitats culturals tenen més probabilitats de votar, fer voluntariat, involucrar-se en iniciatives comunitàries i mantenir actituds més obertes envers la diversitat.
  

  
Aquest article resulta especialment interessant perquè mostra una dimensió sovint poc visible dels processos participatius als museus: aquella que no neix d’un programa formal ni d’un òrgan establert, sinó de la necessitat, la confiança i les relacions construïdes al llarg del temps. A partir de l’experiència del Museu Marítim de Mallorca, Albert Forés descriu com una situació de bloqueig administratiu es transforma en una oportunitat per activar xarxes professionals, associatives i ciutadanes capaces de sostenir un projecte expositiu.

Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 

  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

El Consorci del Lluçanès ha impulsat l'edició d'una col·lecció de contes dirigits a un públic familiar amb històries vinculades al territori. Els volums tractaran diferents àmbits patrimonials i tindran com a protagonista una mallerenga blava, l'element conductor de les aventures.

 
La Mancomunitat Cultural posa en marxa un nou portal que permet accedir a les subvencions culturals de totes les administracions.

  
Les relacions entre responsables polítics i equips tècnics formen part d’aquells debats permanents de la gestió cultural que gairebé mai acaben de resoldre’s. L’article de Mikel Etxebarría Exeita, publicat a Periférica Internacional el 2023, aborda aquesta qüestió des d’una perspectiva poc habitual: no des de la teoria abstracta de la governança cultural, sinó des de l’experiència acumulada dins l’administració pública.
  

  
La crisi climàtica ha deixat de ser una qüestió exclusiva de les polítiques ambientals per convertir-se també en un desafiament cultural. Aquest número monogràfic de la Revista Gestión Cultural, coordinat per Jordi Bàlta, Àngel Mestres i Nicolás Sticotti, parteix d'una idea central: la transició ecològica no serà possible sense transformar els imaginaris, els valors, les pràctiques i les institucions culturals.

  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2022 analitza l'evolució dels museus locals de la demarcació de Barcelona en el primer exercici sense restriccions derivades de la pandèmia. Les dades mostren una recuperació clara dels usos, de les activitats i de la relació amb els públics, alhora que confirmen la gran estabilitat de les estructures patrimonials i organitzatives.