Apunts

Mariana Pfenniger es va formar en Ciències Econòmiques i Empresarials a Xile, però ben aviat va adonar-se que volia orientar la seva trajectòria cap a un àmbit que li permetés combinar la gestió, la cultura i la transformació dels territoris.

Fa 25 anys va venir a Barcelona per cursar el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, una experiència que va marcar el seu camí professional. En acabar-lo, es va incorporar al seu equip de coordinació, on va col·laborar fins al 2011.

Mariana Pfenniger es va formar en Ciències Econòmiques i Empresarials a Xile, però ben aviat va adonar-se que volia orientar la seva trajectòria cap a un àmbit que li permetés combinar la gestió, la cultura i la transformació dels territoris.

Fa 25 anys va venir a Barcelona per cursar el Màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, una experiència que va marcar el seu camí professional. En acabar-lo, es va incorporar al seu equip de coordinació, on va col·laborar fins al 2011.

Els casals cívics i comunitaris poden contribuir a reduir l'aïllament, reforçar les relacions socials i ampliar la participació en la vida col·lectiva. L'estudi Els casals cívics i comunitaris: infraestructures socials contra la vulnerabilitat urbana analitza en quines condicions aquests equipaments poden desenvolupar aquesta funció i identifica els principals reptes de la xarxa de la Generalitat de Catalunya.
  

Els espais culturals, entre els usos i les decisions

#Som311 · Setembre de 2026

Un pou de glaç que es deteriora, unes butaques que passen d’un teatre a dos casinos, quatre equipaments que obren a debat els seus usos. Les notícies de setembre permeten seguir com els municipis i les entitats conserven, distribueixen i comparteixen recursos culturals.

 
Què podem arribar a veure quan mantenim una mateixa observació al llarg dels anys? La lectura conjunta dels nou informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d’Espais Escènics corresponents al període 2016–2024 mostra el valor d’una sèrie continuada, però també els seus límits. Les dades permeten detectar que alguna cosa ha canviat. Entendre què significa aquest canvi exigeix context, interpretació i una conversa professional capaç de sostenir-se en el temps.

  
  
Què apareix al mapa quan busquem els espais de la cultura? La conferència de Chema Segovia, «El espacio de la cultura en la ciudad: una aproximación histórica», és una lectura audiovisual per a Interacció 26. El seu recorregut històric ajuda a examinar qui decideix què compta com a infraestructura cultural i quins espais queden fora de les polítiques públiques.
  

  
Garantir l'accés continua essent una condició imprescindible de les polítiques culturals. La pregunta que proposa aquesta sessió d'Interacció'26 n'obre una altra: què fa que algunes institucions culturals arribin a sostenir relacions que perduren, mentre que d'altres continuen essent espais als quals només s'hi acudeix de manera ocasional?
  

  
  
Lectura  «Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos»

Autora  Elena Parreño   Data  9 de juliol de 2026

Font  Parreño, E. (2026, 9 de juliol). Un 71% d’habitatges de renda alta té aire condicionat enfront un 39% de llars amb ingressos baixos. Crític. https://www.elcritic.cat/noticies/un-711-dhabitatges-de-renda-alta-te-aire-condicionat-enfront-un-388-de-llars-amb-ingressos-baixos-275372
  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

Una activitat pot tornar durant anys sense que sapiguem què n’ha fet possible la continuïtat. Glop d’Art permet desplaçar la mirada des de les edicions visibles cap a les relacions, els coneixements i les capacitats que han de romandre actius perquè una política cultural no comenci de nou cada vegada.
  

Hem après a observar molt bé allò que passa dins dels equipaments. Potser encara ens costa observar allò que aquests equipaments fan possible.

Quan pensem en els espais de la cultura, el primer que acostuma a aparèixer són els equipaments. Però els espais culturals no s'esgoten en la seva arquitectura ni en els serveis que ofereixen. També es defineixen per les relacions, les pràctiques i les possibilitats que fan emergir.

  
  
Quan donem suport a un cineclub, a què estem donant suport?
  
  
Les dades del cineclubisme català mostren una activitat consolidada i una capacitat notable de convocatòria. També permeten preguntar-nos què sostenen aquestes organitzacions més enllà de les projeccions.

  
  
  
Juliol i agost de 2026

Decidir què hi pot passar
  
  

Un espai no esdevé cultural simplement perquè aculli una activitat. Ho fa a través de decisions que en defineixen els accessos, els usos, les relacions i les capacitats d’intervenció.

  
Aquest article sorgeix de la lectura de Flexibilidad, permanencia y cambio en arquitectura (Tárrago Mingo i Pérez-Herreras, 2025), una reflexió sobre les relacions entre transformació, permanència i interpretació en arquitectura que permet obrir noves preguntes al voltant dels equipaments culturals contemporanis.

  
  
Fa temps que allò que les polítiques i les institucions culturals produeixen, programen o conserven ja no sembla suficient per justificar-les. Els demanem que garanteixin drets, construeixin relacions, eixamplin la participació, sostinguin la creació i ajudin a interpretar un present cada vegada més difícil de llegir. Les entrevistes que hem anat recollint aquest estiu permeten fer una pregunta menys habitual: si esperem tot això de la cultura, què estem disposats a sostenir perquè sigui possible?

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

Aquest mes, Els meus millors consells ens apropen a la mirada d’Oriol Lladó Esteller (Badalona, 1971), periodista, docent i consultor en comunicació especialitzat en cultura, medi ambient i entorns digitals. Professor associat del grau de Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra, combina la reflexió crítica sobre les transformacions culturals contemporànies amb una defensa persistent de la cultura de proximitat, les xarxes comunitàries i el valor dels espais que fan possible la vida cultural quotidiana.

  
Les polítiques culturals han parlat durant anys d’accés, participació, innovació o digitalització. Però què passa amb la cultura quan les condicions mateixes de percepció, atenció i memòria es transformen sota sistemes governats per algoritmes, protocols i captura permanent de l’experiència? Els textos d’Íngrid Guardiola s’han convertit en un dels espais més incisus per pensar aquesta mutació. No perquè ofereixin models de gestió cultural, sinó perquè obliguen a preguntar-se quin marge de maniobra real conserven avui les institucions culturals dins societats cada vegada més accelerades i protocol·litzades.  

  
Lectures del banc

Llegir les pràctiques per entendre la política cultural local  
  

La innovació en les polítiques culturals acostuma a associar-se a allò que es veu: un nou equipament, una nova convocatòria, un festival o un programa que amplia l’oferta existent. El canvi sembla produir-se quan apareix una iniciativa capaç de transformar el paisatge cultural. Hi ha una altra manera d’entendre la innovació pública.

  
L'últim informe de la Comissió Europea sobre biblioteques públiques pot llegir-se com un indici d'una transformació en la manera de justificar el valor de les institucions culturals. No tant perquè redefineixi les funcions de les biblioteques, sinó perquè amplia la manera d'explicar per què són necessàries.

  
Aquest article continua la lectura iniciada amb el període 2016-2020. Si el primer mostrava com es construeixen gradualment les capacitats institucionals dels espais escènics, aquest segon analitza què revelen els informes quan aquestes capacitats conviuen amb una recuperació més lenta dels públics.
  

Els informes del Cercle de Comparació Intermunicipal d'Espais Escènics corresponents al període 2021-2024 documenten una recuperació desigual. Mentre els equipaments recuperen amb relativa rapidesa els seus nivells d'activitat, la relació amb els públics evoluciona de manera més lenta i irregular.