Interacció

 Els serveis culturals municipals avancen en la recuperació, però encara lluny del 2019
 

La Diputació de Barcelona ha publicat l’informe de resultats de la 10a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals, una eina clau per a l’anàlisi i la millora de la gestió cultural local.  Amb la participació de 31 municipis de més de 10.000 habitants, aquest estudi ofereix una radiografia detallada sobre l’estat i evolució dels serveis culturals municipals a la província de Barcelona.

L’informe destaca la recuperació progressiva de la despesa i l’activitat cultural municipal, així com el paper fonamental de la col·laboració intermunicipal en la gestió dels serveis culturals. Els responsables tècnics dels municipis participants han contribuït activament a l’anàlisi dels resultats, compartint coneixement i identificant estratègies de millora en la gestió cultural local.
 

Finançament cultural: més despesa, però menor pes en els pressupostos municipals

Un dels aspectes més destacats és la consolidació de la despesa per habitant en serveis culturals municipals, que ha superat els nivells del 2020. Tot i això , la proporció de la despesa en cultura dins dels pressupostos municipals encara no ha recuperat les xifres prepandèmiques: el 2019 representava el 6,9% del pressupost corrent municipal, mentre que en els darrers tres exercicis s’ha mantingut estancada en un 6,4%.
 
 

 
A més, s’ha detectat una major dependència de les transferències supramunicipals per finançar la cultura. Aquestes aportacions van créixer significativament el 2020 i, malgrat algunes fluctuacions, el 2023 es mantenen per sobre dels nivells previs a la pandèmia. Per contra, la capacitat d’autofinançament dels serveis culturals municipals (ingressos per taxes, preus públics i patrocini) segueix en procés de recuperació, però encara està per sota dels nivells de 2019.

 
Biblioteques i espais escènics, els grans receptors de la despesa

Pel que fa a la distribució dels recursos, les biblioteques municipals són els equipaments que reben la part més gran del pressupost cultural, amb un 29,6% de la despesa corrent en cultura, seguides dels espais escènics, que n’absorbeixen un 16,4%.

Per contra, els centres d’art, arxius i espais de creació tenen una assignació molt menor, representant entre el 2,6% i el 2,9% de la despesa total.

El nombre de professionals que treballen en els serveis de cultura municipals es manté estable, amb un 62,4% de dones, un percentatge que reflecteix la realitat del sector públic cultural i que contrasta amb altres àmbits de la cultura.
 
 

 
L’activitat cultural encara no arriba als nivells de 2019

L’any 2023 es va registrar un augment del 8,4% en l’activitat cultural promoguda pels serveis municipals. No obstant això, aquest increment no ha estat suficient per recuperar els nivells de 2019, ja que l’activitat encara es troba un 7,2% per sota de les xifres prepandèmiques. 
 

 
L’any 2023 es va registrar un augment del 8,4% en l’activitat cultural promoguda pels serveis municipals. No obstant això, aquest increment no ha estat suficient per recuperar els nivells de 2019, ja que l’activitat encara es troba un 7,2% per sota de les xifres prepandèmiques.

La recuperació ha estat desigual segons el tipus d’equipament: els centres culturals polivalents, museus i centres d’art són els primers en recuperar el volum d’activitat de 2019, mentre que les biblioteques i els espais escènics encara estan lluny dels seus nivells de públic prepandèmia, malgrat un augment important de visitants entre 2022 i 2023 (+24,5% en biblioteques i +12,7% en espais escènics).
 
 

 
Participació ciutadana i governança cultural

Com a novetat d’aquesta edició, l’informe ha analitzat la participació de les entitats culturals en la governança municipal, avaluant la seva presència en consells de cultura, comissions festives i taules sectorials. La dada resultant mostra que una quarta part de les entitats culturals municipals hi participen activament (24,5%), amb una mitjana de tres òrgans de governança per municipi.
 

Pel que fa al nombre d’entitats culturals, aquest es manté estable en relació amb anys anteriors i representa una part significativa del teixit associatiu local. No obstant això, la seva participació en festivals i cicles festius municipals encara està per sota del 2019, fet que convida a reflexionar sobre l’impacte a llarg termini de la pandèmia en el sector associatiu.
 
 

 
Cap a uns equipaments culturals més sostenibles

L’informe incorpora per primera vegada un indicador de sostenibilitat dels equipaments culturals municipals, mesurant quants disposen d’una certificació d’eficiència energètica A, B o C o del distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya.

Segons les dades recollides, només el 13,5% dels equipaments culturals municipals compten amb alguna d’aquestes certificacions, amb una gran variabilitat entre municipis. La Diputació de Barcelona ja ha iniciat un treball d’anàlisi per aprofundir en l’estat actual del manteniment i sostenibilitat dels equipaments culturals municipals, amb resultats previstos per al 2025.
 

Comunicació cultural: creixen les visites als webs, però es necessita més personal

En l’àmbit de la comunicació cultural, l’informe confirma l’augment sostingut de les visites als webs municipals de cultura, mentre que el nombre de perfils a xarxes socials es manté estable.

Els tallers del CCI han posat en evidència la necessitat d’incrementar els recursos humans en els serveis de cultura dedicats a la comunicació cultural municipal, per tal de garantir una difusió més efectiva de les programacions i activitats. Es recomana, a més, que els projectes culturals incloguin una estratègia de comunicació des del moment de la seva concepció, amb l’objectiu de millorar-ne l’impacte i la participació ciutadana.
 

Planificació cultural: un 25,8% dels municipis han impulsat estratègies en els darrers cinc anys

Finalment, l’informe destaca que un 25,8% dels municipis participants han desenvolupat un pla estratègic de cultura en els darrers cinc anys amb el suport del Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Aquesta dada suggereix una tendència positiva en la planificació i avaluació de les polítiques culturals municipals, però també obre la porta a impulsar nous processos estratègics en els pròxims anys.

 

Consulta l’informe complet

10a edició del CCI de Serveis Culturals – Diputació de Barcelona

_____________________________________________________________________