Apunts

La planificació estratègica en cultura, nou recurs...


 "La planificació estratègica consisteix en concebre un futur desitjable i definir els mitjans reals per a assolir-ho" 

R.L. Ackoff

 
 

Els plans estratègics són una eina bàsica per planificar el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió, la implicació dels agents i el desplegament d’accions de manera consensuada.

Presentació del recull d'estudis d'Eduard...


 
Amb la publicació de "Eduard Miralles. La cultura com a passió", es posa en valor la contribució d’Eduard Miralles a la configuració de les polítiques culturals a Catalunya.
 

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha col·laborat en la publicació «Eduard Miralles. La cultura com a passió»

Dia de la llibertat d'expressió del pensament


Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

Dia de la llibertat d'expressió del pensament


Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Declaració de l’Assemblea Metropolitana Manifesta 15


El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Subvencions per ampliar i diversificar l'oferta...


Resolució CLT/3200/2024, de 3 de setembre, publicada al DOGC número 9244, de 9 de setembre de 2024
 

S’aproven les bases que tenen per objecte la concessió de subvencions per contribuir econòmicament a ampliar i diversificar l'oferta cultural en àrees no urbanes de Catalunya; és a dir, que tinguin lloc o es desenvolupin en municipis del medi rural, considerant com a tal els municipis que tenen una població inferior a 30.000 habitants i una densitat inferior als 100 habitants/km2

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris

Els meus millors consells, de Cristian Añó Frohlich


Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Projectes culturals amb mirada LGTBQIA+...


El 18 de juny es va celebrar al Centre LGTBI de Barcelona la segona jornada tècnica de “Passa el relleu”, una gincana de projectes culturals amb mirada LGTBQIA+, organitzada per l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya i el Centre LGTBI de Barcelona.
 

Durant l’activitat, es van intercanviar experiències i bones pràctiques per teixir sinèrgies entre diferents museus, centres cívics, equipaments culturals i socials, al voltant de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.  

Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat...


 

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Per la fi de la tauromàquia a Catalunya i a l'Estat...


 

En els últims anys el debat sobre la tauromàquia a Espanya ha estat molt significatiu, ara sobretot arran de la recent Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la plataforma «No es mi Cultura», una important proposta promuguda per moltes entitats animalistes i d’altres sensibles, l’objectiu de la qual és abolir la Llei 18/2013, que regula la tauromaquia com a patrimoni cultural i modificar la Llei 10/2015 per a la protecció del patrimoni cultural immaterial i acabar amb la tauromàquia a l’Estat. Aquesta ILP representa un gest capdal per a la reflexió sobre les tradicions culturals i el respecte pels drets dels animals.

Activat l'Observatori de la Cultura de Catalunya, una...


La Diputació de Barcelona participa en el nou Observatori de la Cultura de Catalunya que ha creat la Generalitat, una plataforma pública dedicada a recollir, elaborar i posar a l’abast de la ciutadania el conjunt de dades i informacions relatives a la vida cultural del país i a l’exercici dels drets culturals. L’Observatori també té com a objectiu donar informació transparent sobre els recursos públics dedicats a la cultura i avaluar-ne els impactes i el retorn social que produeixen.

Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d’“Eixart....


  
La primera edició del programa “Eixart. Art i salut” connecta artistes amb centres d’atenció primària per explorar com l’art pot contribuir al benestar, implicant usuaris, famílies i professionals sanitaris en processos participatius de creació i recerca.
  

El Departament de Cultura i el Departament de de Salut impulsen la primera convocatòria d’“Eixart. Art i salut” per desenvolupar un projecte artístic de recerca, mediació i producció en quatre centres d’atenció primària de salut (CAP) de Catalunya.

Cultura i Salut impulsen la primera convocatòria d’“Eixart....


  
La primera edició del programa “Eixart. Art i salut” connecta artistes amb centres d’atenció primària per explorar com l’art pot contribuir al benestar, implicant usuaris, famílies i professionals sanitaris en processos participatius de creació i recerca.
  

El Departament de Cultura i el Departament de de Salut impulsen la primera convocatòria d’“Eixart. Art i salut” per desenvolupar un projecte artístic de recerca, mediació i producció en quatre centres d’atenció primària de salut (CAP) de Catalunya.

Més recursos, mateixos límits: la cultura en tensió el 2023


  
L’informe del CoNCA 2023 mostra un sistema cultural que recupera volum i activitat, però que continua arrossegant tensions de fons. L’augment de recursos no es tradueix automàticament en un canvi de model. El que emergeix és una cultura que creix, però no acaba de reordenar-se.
  

Més recursos, mateixos límits: la cultura en tensió el 2023


  
L’informe del CoNCA 2023 mostra un sistema cultural que recupera volum i activitat, però que continua arrossegant tensions de fons. L’augment de recursos no es tradueix automàticament en un canvi de model. El que emergeix és una cultura que creix, però no acaba de reordenar-se.
  

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís...

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís...

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Els meus millors consells, d'Anna Cerdà Callís...

Arriba la calor del juliol i, per a contrarrestar-la, us portem uns consells ben frescos de la mà de l’Anna Cerdà, gestora i activista cultural.

Del 2005 fins al 2022 ha treballat al departament d’Exposicions del MACBA, tasca que sempre ha combinat amb interessos diversos, especialment en l’àmbit de la música. Va codirigir el festival popArb (2005-2015) i des de 2017 està implicada en el disseny i l’organització d’Acció Cultura Viva, un festival més enllà del fet musical, i que impulsa l’Ajuntament de Barcelona a través del programa Cultura Viva de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic. És part del Consell rector de La Murga, cooperativa sorgida de la comunitat al voltant del projecte Indigestió i pertany a MIM (Dones de la Indústria de la Música), al comitè assessor de L’Auditori (2016-2024) i a la junta de l’associació Xàfec de petits festivals.

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre...

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre...

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

Lluís Nacenta: "La intel·ligència artificial sempre...

Amb motiu del curs ‘La intel·ligència artificial i el seu impacte en la cultura’, del qual se n’han fet dues edicions al llarg del mes de juny a causa de l’alta demanda, hem conversat amb Lluís Nacenta, un dels grans experts del nostre país al voltant d’aquesta qüestió. Aquest és el resultat apassionant de l’entrevista que va concedir-nos.


 

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

La cultura popular, viva i reflex del carrer


 

La cultura popular no és només una forma d’entreteniment, sinó també una forma de resistència i de construcció d’identitats

Pierre Bourdieu (1930-2002), sociòleg francès


 
Amb l’arribada de l’estiu, la cultura popular esclata. Tot i que el cicle festiu dels pobles i ciutats de Catalunya es reparteix al llarg de tot l’any, l’estiu és l’estació en què se celebren la majoria de festes majors, amb programes que s’articulen a partir de les diferents expressions de la cultura popular. El solstici d’estiu, amb la revetlla de Sant Joan, marca el tret de sortida per aquestes celebracions. I a banda de les festes majors, també hi tenen lloc altres esdeveniments que propaguen la cultura popular, reivindicant-ne les arrels i projectant-se cap al futur, connectant amb l’evolució i la complexitat de la societat actual. I és que la cultura popular no és gens aliena al debat i a la transformació, ben al contrari, com que s’articula a partir de la participació activa de la comunitat, la composició de les entitats és un reflex del que és la societat a cada moment.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

V Espai Confluències. Intel·ligència artificial: reptes i...


 

La cinquena edició de l’Espai Confluències, Intel·ligència artificial: reptes i oportunitats per als museus i el patrimoni es va celebrar el passat mes de juny a l’espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.

Els ponents van ser en Ramon López de Mántaras, professor d’Investigació emèrit del CSIC a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA), del qual fou fundador i director, i Lluís Nacenta, escriptor, músic i investigador en l’espai de confluència de la música, l’art, la tecnologia i la ciència, i comissari de l’exposició «IA: Intel·ligència artificial» del CCCB. Conxa Rodà, especialista en estratègies digitals en museus i organitzacions culturals, docent en diversos màsters i universitats i actualment codirectora del Congrés Internacional de Museus i Estratègies Digitals (CIMED), es va encarregar de conduir el diàleg i el debat amb els assistents.

10 anys de l’Observatori de Dades Culturals de Barcelona:...

No és fàcil que els equips que treballem amb les dades siguem notícia, encara que sovint ajudem a fer-ne, sobretot amb les xifres de públic. Per això ens agrada poder explicar avui que aquest any som notícia perquè ja en fa 10 que ens vam crear com Observatori de Dades Culturals de Barcelona. I  ho hem volgut celebrar renovant el nostre aparador, el nostre web, i presentant algunes novetats que hem pogut fer, precisament, gràcies a la cuina a foc lent de tots aquests anys.

1

Els meus millors consells, de Marta Puigderrajols Argemí...


Aquest mes de juny ens arriben els millors consells de la mà de Marta Puigderrajols, gestora cultural amb experiència en comunicació cultural i consultoria.

Ha treballat a la Fundació Pau Casals i a Apropa Cultura i a partir d’aquesta experiència professional va poder conscienciar-se -encara més- de la importància de que tothom tingui accés a la cultura.

Col·labora amb Bissap Lab, on ha contribuït en projectes pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya (CoNCA) i del Cercle de Cultura, del qual també en forma part, entre d’altres.

Actualment, viu a Brussel·les amb una Beca Culturex de Gestió Cultural del Ministeri de Cultura.


 

Els meus millors consells, de Marta Puigderrajols Argemí...


Aquest mes de juny ens arriben els millors consells de la mà de Marta Puigderrajols, gestora cultural amb experiència en comunicació cultural i consultoria.

Ha treballat a la Fundació Pau Casals i a Apropa Cultura i a partir d’aquesta experiència professional va poder conscienciar-se -encara més- de la importància de que tothom tingui accés a la cultura.

Col·labora amb Bissap Lab, on ha contribuït en projectes pel Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya (CoNCA) i del Cercle de Cultura, del qual també en forma part, entre d’altres.

Actualment, viu a Brussel·les amb una Beca Culturex de Gestió Cultural del Ministeri de Cultura.


 

Bases de les subvencions per a la programació de música en...


                                                                                                                                     

Resolució CLT/1896/2024, de 29 de maig, publicada al DOGC número 9176, de 4 de juny de 2024
 

L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la contractació artística dels concerts que formen part de les programacions de música en viu de caràcter professional

Bases de les subvencions per a la programació de música en...


                                                                                                                                     

Resolució CLT/1896/2024, de 29 de maig, publicada al DOGC número 9176, de 4 de juny de 2024
 

L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la contractació artística dels concerts que formen part de les programacions de música en viu de caràcter professional

Bases de les subvencions per a la programació de música en...


                                                                                                                                     

Resolució CLT/1896/2024, de 29 de maig, publicada al DOGC número 9176, de 4 de juny de 2024
 

L'objecte d'aquesta línia de subvencions és donar suport a la contractació artística dels concerts que formen part de les programacions de música en viu de caràcter professional