Apunts

Sostenir les arts en viu des del local: mirar lluny sense...


  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

Sostenir les arts en viu des del local: mirar lluny sense...


  
L’article de Tena Busquets proposa una lectura situada sobre el paper de l’administració pública en el sosteniment de les arts en viu, construïda des de la pràctica quotidiana dels equipaments escènics municipals. El text parteix d’una experiència concreta, les xarxes de teatres públics i les dinàmiques de cooperació territorial a les comarques de Girona, per situar una tensió de fons que travessa avui les polítiques culturals: la distància entre unes estructures institucionals hereves de l’estat del benestar i unes pràctiques artístiques que operen cada cop més en clau relacional, comunitària i contemporània.
  

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític...


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític...


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític...


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

Esteve Plantada: ‘La cultura ens ofereix un esperit crític...


Amb motiu de l’Espai Claustre La cultura com a prioritat: per què hem de  situar-la al capdavant de tot?, celebrat al Pati Manning el 5 de març, i organitzat pel CERC, hem tingut amb nosaltres Esteve Plantada, escriptor, periodista i gestor cultural, que en aquesta entrevista ens parla de situar la cultura en el centre de la nostra societat

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i...


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i...


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i...


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i...


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

La mobilitat dels artistes amb discapacitat: reptes i...


La xarxa internacional On the Move, que promou la mobilitat internacional d’artistes i professionals de la cultura, s’ha interessat des de fa anys per les circumstàncies específiques dels artistes amb discapacitats. Mitjançant diversos informes, com Time to Act (2021) o Time to Act: Two Years On (2023), derivats del projecte europeu Europe Beyond Access,

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

L’art d’enraonar en els festivals de pensament


És temps de revolució tecnològica, de consum de masses, de missatges amb ritmes trepidants a les xarxes i als mitjans de comunicació. Un decurs frenètic dels fets que deixa poc marge i espai per al pensament, per a la pausa i la reflexió.

Davant d’aquesta conjuntura, estan sorgint diverses iniciatives com a espais per a la creació i foment del debat, i on la paraula pren protagonisme i ens convida a connectar amb el que ens fa intrínsecament humans: la capacitat d’enraonar.

El ST mNACTEC genera 3 € per cada euro públic invertit


Les dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic del Sistema Territorial del mNACTEC 2022 elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, proporcionades pels museus analitzats.
 

El ST mNACTEC genera 3 € per cada euro públic invertit


Les dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic del Sistema Territorial del mNACTEC 2022 elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, proporcionades pels museus analitzats.
 

El ST mNACTEC genera 3 € per cada euro públic invertit


Les dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic del Sistema Territorial del mNACTEC 2022 elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, proporcionades pels museus analitzats.
 

El ST mNACTEC genera 3 € per cada euro públic invertit


Les dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic del Sistema Territorial del mNACTEC 2022 elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, proporcionades pels museus analitzats.
 

El ST mNACTEC genera 3 € per cada euro públic invertit


Les dades provenen de l’Estudi de l’impacte econòmic del Sistema Territorial del mNACTEC 2022 elaborat per la consultoria Rusiñol & Associats, proporcionades pels museus analitzats.
 

Els meus millors consells, de Martí Rossell Pelfort


Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 

Els meus millors consells, de Martí Rossell Pelfort


Va ser una de les veus joves que vam poder escoltar el passat mes d’octubre a les jornades d’Interacció’23 i unes mesos més tard ens acompanya per compartir amb nosaltres els seus millors consells.
 

Ell és en Martí Rossell, coordinador de Novaveu, una experiència iniciada el juliol de 2016 que pretén ser un espai des del qual els joves afeccionats al teatre i a la dansa puguin tenir l’oportunitat d’atansar-se al món de la crítica, establir contactes amb el sector, així com fer arribar a joves lectors les impressions, punts de vista i prescripcions que altres joves els poden fer.
 

Míriam Cano: "La cultura sempre s’ha vist com una cosa...


  
  
Amb motiu del curs ‘L’organització d’activitats literàries des dels municipis’, celebrat de manera presencial el passat 12 de febrer, amb la participació també de Clara Saperas, hem conversat amb Míriam Cano sobre la importància de la literatura, dels recitals, dels clubs literaris, de les biblioteques i de les iniciatives al voltant de la lectura.

Míriam Cano: "La cultura sempre s’ha vist com una cosa...


  
  
Amb motiu del curs ‘L’organització d’activitats literàries des dels municipis’, celebrat de manera presencial el passat 12 de febrer, amb la participació també de Clara Saperas, hem conversat amb Míriam Cano sobre la importància de la literatura, dels recitals, dels clubs literaris, de les biblioteques i de les iniciatives al voltant de la lectura.

Comissariats d'exposicions d'art contemporani i...


Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

Comissariats d'exposicions d'art contemporani i...


Ponències de la Jornada de formació Comissariats d’exposicions d’art contemporani i programacions municipals adreçada a tècnics municipals d’arts visuals, organitzada pel Centre de Recursos Culturals (CERC) i el Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona (Pati Manning, Barcelona, 14 de novembre de 2023).
 
 

Escenari Secret, una experiència per al públic fidel dels...


Des del febrer i fins al mes d’abril continuen les sessions especials d’Escenari Secret, als espais escènics municipals dirigides al seu públic més fidel, en una iniciativa promoguda per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els ajuntaments.
 

Escenari Secret, una experiència per al públic fidel dels...


Des del febrer i fins al mes d’abril continuen les sessions especials d’Escenari Secret, als espais escènics municipals dirigides al seu públic més fidel, en una iniciativa promoguda per l'Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona conjuntament amb els ajuntaments.
 

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de...


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Tres de cada quatre artistes catalans ingressen menys de...


  
Tres de cada cinc actors, ballarins, dobladors, directors escènics i artistes audiovisuals catalans (el 63%) viuen sota el llindar de la pobresa. Gairebé la meitat guanyen menys de 6.000 euros a l'any.
 

Els meus millors consells, de Joan Gener Barbany


Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

Els meus millors consells, de Joan Gener Barbany


Un mes més, us apropem els consells culturals d’una persona membre de la comunitat d’Interacció.

En aquesta ocasió ens acompanya Joan Gener Barbany, que va visitar-nos al CERC el juliol de 2023 amb motiu del curs La ràdio intermitent: el pòdcast com a dinamitzador de la cultura local. El mes de març vinent farà exactament nou anys que en Joan és membre d'Interacció.

Joan Gener és agitador cultural i membre de L'Eixida, col·lectiu d'agitació cultural itinerant que treballa en els àmbits de l'educació cultural, l'acció comunitària i la participació i governança de la cultura. Un dels darrers projectes on dedica més temps és Ràdio Intermitent, una ràdio itinerant i comunitària que fa més amples els marges de la cultura. Des de fa més de 17 anys, es mou entre l'activisme cultural i polític i l'educació social de carrer, l'acció cultural i comunitària i la participació ciutadana. Darrerament s'està centrant en els drets culturals, la cultura comunitària i el cooperativisme cultural.

Joan Gener va estudiar Criminologia, Educació social i ara està acabant el màster en Gestió cultural.
 
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Informe de resultats de la 9a edició del Cercle de...


Recentment s’ha publicat l’informe anual de la que ha estat la 9a edició del Cercle de Comparació Intermunicipal (CCI) de Serveis Culturals. El cercle analitza els resultats de l’any 2022, un any d’especial interès analític per ser el primer sense restriccions normatives derivades de la seguretat i de la prevenció de contagis de COVID-19 des de l’any 2020.
 

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

Més pressupost no és més política cultural


  
Les Estadístiques Culturals de Catalunya 2024 mostren un augment rellevant del finançament públic i una recuperació del sistema després de la pandèmia. La qüestió no és si hi ha més recursos, sinó com es distribueixen, amb quins criteris i quin model cultural estan consolidant.
  

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de...


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

Cultura amb impacte social o institucions en cerca de...


  
Després de la crisi financera de 2008, moltes polítiques culturals europees van començar a justificar-se no només pel seu valor simbòlic o econòmic, sinó també per la seva capacitat de generar impactes socials. Salut, benestar, cohesió comunitària, regeneració urbana o participació ciutadana van començar a aparèixer de manera recurrent en programes, convocatòries i discursos institucionals. L’article de Lluís Bonet, Giada Calvano i Pablo Fernández Compañ observa aquest desplaçament des del cas de Barcelona i planteja una pregunta especialment rellevant: què fa possible que alguns projectes culturals desenvolupin realment impactes socials i d’altres només els incorporin com a relat legitimador?
  

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

La Tecnòloga: un programa municipal contra les desigualtats...



Laia Papiol Bartolí, Cap de la Unitat d'Igualtat i Cohesió Social de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat  | 11 de febrer de 2024
 

Tradicionalment, les dones han estat excloses i invisibilitzades en la ciència, la creació, el disseny i l’ús de la tecnologia. Amb motiu del Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència, reivindiquem el seu paper al món de la ciència i la tecnologia a partir d’un projecte de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat que acosta la perspectiva de gènere en aquests àmbits als centres educatius de la ciutat.
 

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi

Publicat el llibre La educación en el museo de ciencia...


Publicat per la prestigiosa editorial Trea, el llibre és una monografia sobre l’educació als museus que posa l’accent en les seves característiques específiques que la diferencien de l’educació escolar, tant per la metodologia com per al públic al qual s’adreça. Contextualitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), sosté que un museu amb voluntat d’impactar en el visitant ha de tenir un model didàctic propi