Apunts

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts a escoltar.

Aquest mes ens acompanya Xavi Campos, gerent del Col·legi d’Educadores i Educadores Socials de Catalunya (CEESC)

En Xavi Campos és llicenciat en història contemporània i educador Social. Ha treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, ha estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Va ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina.

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts a escoltar.

Aquest mes ens acompanya Xavi Campos, gerent del Col·legi d’Educadores i Educadores Socials de Catalunya (CEESC)

En Xavi Campos és llicenciat en història contemporània i educador Social. Ha treballat com animador sociocultural i gestor cultural a l’Associació Sociocultural Gresca, ha estat gerent de l’empresa de gestió cultural Global Idea i tècnic de gestió de l’Associació per a la Promoció de Serveis a la Mediació. Va ser tècnic de l’Àrea Social del Consorci del Barri de La Mina.

  
L’article de David Márquez Martín de la Leona  parteix d’una constatació que travessa bona part del debat cultural contemporani: el canvi cultural es produeix en l’esfera social, però no es trasllada de manera automàtica al sector cultural. Aquest desfasament genera tensions estructurals que sovint adopten la forma de crisi, especialment visibles en el context europeu recent marcat per l’impacte acumulat de la crisi econòmica de 2008 i la pandèmia.
  

Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats?

  
En un moment en què molts equipaments culturals tendeixen a justificar-se per la capacitat d’atraure públics, generar impacte o alimentar l’economia urbana, la conversa amb Íngrid Guardiola introdueix una altra pregunta: què passa si un centre d’art decideix prioritzar el pensament, el conflicte conceptual i la construcció de discurs sense renunciar a la seva funció pública? L’entrevista publicada a Revista de Girona és interessant perquè no presenta el Bòlit com un contenidor d’exposicions, sinó com un espai de mediació entre art, territori, educació, ecologia i transformacions contemporànies.
  

  
  
Llegir el Llegat del 1r Fòrum de les Arts a l’Educació resulta especialment interessant perquè desplaça el debat de les experiències singulars cap a les condicions estructurals que haurien de permetre que les arts formessin part de l’educació de manera estable. El document recull dos anys de treball impulsats pel CoNCA, amb seminaris internacionals, grups de treball i el Fòrum celebrat l’any 2022, i culmina amb una Carta de les Arts a l’Educació que formula recomanacions adreçades a les administracions.

  
Un mapa interactiu permet seguir el desplegament dels fons europeus a Catalunya. Més enllà de la visualització, la qüestió és com es converteix aquesta informació en criteri per a l’acció local.
 

 
El nou Llibre Blanc de la FECYT actualitza el marc ACTS a Espanya. La qüestió no és només identificar l’ecosistema, sinó entendre quin lloc ocupa dins les polítiques culturals.
  

Què passa quan un municipi decideix mirar un festival no només com a èxit, sinó com a sistema d’impactes? L’estudi del Revela’T a Vilassar de Dalt introdueix un desplaçament rellevant: de la celebració a l’anàlisi. I en aquest pas apareix una qüestió clau per a la política cultural local: què genera realment un esdeveniment d’aquesta escala en el territori que l’acull?
  

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes ens acompanya Ricardo Klein, sociòleg i doctor en gestió de la cultura i el patrimoni.

Ricardo Klein és professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. Actualment és professor visitant a l'Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. Les seves àrees de recerca inclouen l'art urbà, les polítiques culturals, les pràctiques culturals en espais públics i les ciutats creatives.

 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones a seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes ens acompanya Ricardo Klein, sociòleg i doctor en gestió de la cultura i el patrimoni.

Ricardo Klein és professor al Departament de Sociologia de la Universitat de València. Actualment és professor visitant a l'Institut de Sociologia de la Universitat de Porto. Les seves àrees de recerca inclouen l'art urbà, les polítiques culturals, les pràctiques culturals en espais públics i les ciutats creatives.

Es tracta d’un segon cens, que s’afegeix al Cens d’artistes de Catalunya, que incorpora totes aquelles professions com la gestió cultural relacionades amb el món de les arts i la creació cultural a Catalunya.
 

El Departament de Cultura i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) han posat en marxa un nou cens obert a tots els oficis vinculats a l’artista i la creació que inclou totes les altres professions del sector cultural com ara l’edició de so, la producció, la comunicació, les finances, la distribució, la maquetació, el vestuari, l’escenografia, la gestió cultural o la mediació, entre molts altres.

  
El Manual Measuring the social dimension of culture (MESOC) s’inscriu en un moment en què la política cultural europea intenta resoldre una tensió persistent: la necessitat de demostrar l’impacte social de la cultura sense reduir-la a allò que és fàcilment quantificable. El document no parteix d’una ingenuïtat metodològica. Assumeix, més aviat, que el problema no és només tècnic sinó conceptual: què vol dir exactament “dimensió social” de la cultura i com es pot traduir en evidència útil per a la decisió pública.
  

Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associació Catalana de Municipis(ACM) han lliurat un document que han elaborat sobre la governança de les escoles locals de les arts

  
Llegits aquests textos, el Lluçanès apareix menys com un territori perifèric que com un espai on es fan visibles algunes de les tensions estructurals de les polítiques culturals locals. El treball mostra fins a quin punt la cultura en entorns rurals depèn d’equilibris fràgils entre teixit associatiu, cooperació municipal, infraestructures escasses i capacitat comunitària de sosteniment. Però també evidencia una qüestió més profunda: moltes de les categories habituals de la política cultural urbana resulten insuficients per llegir què passa realment en municipis petits.
  

Us convidem a consultar el Portal GAUE de la Diputació de Barcelona amb la guia d'ajudes de la Unió Europea
 

La Guia d'Ajuts de la Unió Europea (GAUE) és un servei de l'Oficina d’Europa i Estratègia Internacional (OEEI) de la Diputació de Barcelona que recull informació sobre els principals fons de finançament europeu. 

  
  
El proppassat dimecres, 10 de maig, s'inaugurà la 27a edició de la Fira Trapezi amb una nova direcció artística a càrrec de Cristina Cazorla i Alba Sarraute i amb l'objectiu de recuperar els espais oberts de la ciutat i donar suport al talent local. A la fira, on s'han acreditat més de 300 professionals, s'ha presentat un informe que analitza l'estat de salut del sector. 
 

Cada mes, Interacció, inclou un membre de la comunitat que comparteix les seves recomanacions principals de bones lectures, persones per seguir o pòdcasts per escoltar.

Aquest mes, ens acompanya, Gerald-Patrick Fannon, gestor cultural, codirector i programador del Teatre-Auditori Sant Cugat.