Apunts

  
La manera com s'escullen les direccions dels equipaments culturals és una qüestió de governança, no només de gestió de recursos humans. El Codi de bones pràctiques per a la convocatòria de concursos de direcció i caps d'àrea de museus, monuments i centres d'art, elaborat per l'Associació Catalana de Crítica d'Art (ACCA) i l'Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya (AMC), parteix d'aquesta idea i proposa un model de selecció orientat a reforçar la professionalitat, la transparència i la independència de les direccions.

  
State of Culture és molt més que un informe sobre les polítiques culturals europees. És un intent de diagnosticar una contradicció que travessa bona part del sector cultural: com més s’insisteix en demostrar que la cultura contribueix a l’economia, a la salut, a la cohesió social o a la sostenibilitat, més difícil sembla justificar-la com un camp polític amb valor

  
Nova plataforma en línia per consultar indicadors municipals en clau Agenda 2030. Impulsada per la Diputació de Barcelona, permet conèixer el grau d’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides a tota la demarcació.
  
 

  
Nova plataforma en línia per consultar indicadors municipals en clau Agenda 2030. Impulsada per la Diputació de Barcelona, permet conèixer el grau d’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides a tota la demarcació.
  
 

A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

A l’octubre arriben les noves suggerències en matèria de cultura, de la mà de Josep Maria Aragay Borràs, responsable del projecte Basket Beat, on ha acumulat una experiència titànica, i director del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.

Josep Mª Aragay Borràs va estudiar Integració Social, Educació Social i Musicoteràpia. És anti-professor de creativitat al Grau d'Animació Sociocultural del Departament de Carreres socials a la Universitat París Est-Créteil. Té una llarga trajectòria en la participació en festivals, congressos i jornades internacionals, així com amb la publicació de diversos articles i llibres.

  
La cultura comunitària ha anat adquirint un pes creixent en les polítiques culturals dels darrers anys. Aquest desplaçament no consisteix només a incorporar pràctiques participatives, sinó a repensar quins dispositius institucionals poden sostenir processos artístics col·laboratius sense reduir-los a una programació convencional.

 
   
L'informe que recull els principals indicadors de l’any 2023 dels teatres i auditoris que participen al Circuit de la Xarxa d’Espais Escènics Municipalsmarca un punt d'inflexió respecte dels anys anteriors. Si els informes de 2021 i 2022 estaven dominats per la recuperació després de la pandèmia, el de 2023 mostra que aquesta etapa pràcticament s'ha completat. El Circuit recupera bona part dels nivells previs a la COVID-19 i, en alguns indicadors, els supera.

 

El MAC ha celebrat recentment el seu 15è aniversari i ho ha fet superant totes les expectatives i amb nous projectes de futur en marxa.
 

El Museu d’Art de Cerdanyola ha celebrat 15 anys i ho fa amb la satisfacció d’haver superat les expectatives inicials, quan naixia el museu, en un edifici modernista, per esdevenir un petit centre d’art contemporani i conservar i fer recerca i difusió del patrimoni històric-artístic de Cerdanyola. Durant aquests 15 anys, el MAC ha passat de tenir una col·lecció de 200 peces a les actuals 3.500, gràcies a les donacions de particulars, les aportacions i dipòsits d’institucions com la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Diputació o la col·lecció del Banc Sabadell. A més, durant aquests anys el museu ha prestat obres al MNAC, Museu Picasso o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia.

Els festivals culturals sovint es presenten com a espais de programació i exhibició. Panoràmic apunta una altra possibilitat: el festival com a dispositiu de lectura del present. El Festival ha programat, un any més, les jornades professionals.

Panoràmic, que compta amb el suport de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, és el festival que explora la relació entre el cinema, la fotografia i les noves formes d’imatges, i promou i incentiva la recerca de nous llenguatges i narratives audiovisuals.

Panoràmic està organitzat per Grisart Lab, i promogut per l’Ajuntament de Granollers i Roca Umbert Fàbrica de les Arts. La direcció del festival està formada per Joan Fontcuberta, Laia Casanova i Albert Gusi,

  
Els ecomuseus i els museus etnològics catalans ocupen un lloc paradoxal dins el sistema cultural. Tot i la seva feble centralitat institucional i la manca històrica d’un gran museu nacional d’etnologia a Catalunya, molts petits museus locals han aconseguit una projecció pública notable i fins i tot reconeixement internacional. L’article de Xavier Roigé i Mireia Guil analitza aquesta contradicció i la converteix en una pregunta sobre el futur dels museus de proximitat en un context marcat per la pressió turística, la crisi climàtica i la transformació social dels territoris.
  

 "La planificació estratègica consisteix en concebre un futur desitjable i definir els mitjans reals per a assolir-ho" 

R.L. Ackoff

Els plans estratègics són una eina bàsica per planificar el desenvolupament territorial a mitjà i llarg termini, a través d’un procés d’anàlisi, reflexió i debat que aspira a millorar la gestió, la implicació dels agents i el desplegament d’accions de manera consensuada.

 
Amb la publicació de "Eduard Miralles. La cultura com a passió", es posa en valor la contribució d’Eduard Miralles a la configuració de les polítiques culturals a Catalunya.
 

El Centre d'Estudis i Recursos Culturals (CERC) ha col·laborat en la publicació «Eduard Miralles. La cultura com a passió»

  
Les audioguies i signoguies s’estenen als museus catalans. La qüestió ja no és només produir-les, sinó veure qui en garanteix la continuïtat i la integració en la pràctica quotidiana dels equipaments.

Aquest divendres 20 de setembre de 2024 se celebra el Dia Internacional de la Llibertat d’Expressió de Pensament.
 

"Jo posaria sempre com el símptoma més clar de l'exercici de la llibertat precisament això: no haver de mentir."

  Maria Aurèlia Capmany. Dietari de prudències, 1982 
 

    
Coincidint amb aquesta jornada, diversos equipaments culturals de Catalunya realitzaran accions coordinades amb l’objectiu de reivindicar la llibertat d’expressió i la diversitat cultural. Aquesta acció dona compliment al ‘Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments culturals de Catalunya’, que es va acordar el passat mes de gener. El Decàleg recull 10 principis per fer front a situacions d’amenaça i censura en l’àmbit cultural, com ara respectar l'autonomia i els drets d’artistes i creadors evitant qualsevol intervenció no justificada en la seva tasca.

El text és el resultat d'un procés participatiu que va néixer amb l'objectiu de fomentar la cultura a la regió metropolitana de Barcelona i que ha comptat amb les aportacions de diverses ciutats d'aquest territori

Dotze són les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona representades en aquest procés de participació ciutadana en el marc de la Capital Europea de la Democràcia que tenia per objectiu explorar i experimentar nous espais de governança i processos democràtics en el desenvolupament de polítiques culturals.
 

  
Durant molts anys, els centres cívics han estat definits des de la proximitat, la programació d’activitats o la participació veïnal. Però cada vegada és més evident que aquesta definició és insuficient per explicar el paper que poden tenir dins les polítiques culturals locals contemporànies. El treball de Senén Roy situa aquesta discussió en un altre lloc: els centres cívics no només com equipaments de dinamització, sinó com a dispositius des d’on garantir drets culturals, reduir desigualtats i repensar la relació entre institucions i ciutadania.
  

Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de cultura!

Com no podria ser d’una altra manera, tornem a comptar amb els consells que, de forma mensual, aniran compartint persones de l’àmbit de la gestió cultural.

Aquest setembre és el torn de Cristian Añó Frohlich, llicenciat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i fundador i actual director de Sinapsis, entitat  que des del 2006 treballa entorn en les pràctiques d’educació artística, mediació cultural  i comunitària i drets culturals. En el marc d’aquesta plataforma ha desenvolupat projectes de recerca, programes de mediació per institucions culturals i projectes comunitaris