Apunts

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El sector cultural a Catalunya


Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC)
 

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), a iniciativa pròpia, va acordar la realització d’un informe sobre el sector Cultural. Aquesta iniciativa sorgeix a partir la constatació de la situació estructural del sector. La crisi del 2008 va tenir una repercussió molt negativa sobre la majoria dels dominis culturals, amb una davallada molt important dels recursos públics adreçats al sector, a més d’una reducció del consum privat.

El patrimoni com a espai de democràcia cultural


  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

El patrimoni com a espai de democràcia cultural


  
Aquest informe mostra com les institucions patrimonials franceses intenten reformular el seu paper davant l'emergència dels drets culturals, la participació ciutadana i la diversitat patrimonial. El seu interès no rau tant en oferir respostes definitives com en fer visible un desplaçament institucional: el patrimoni deixa de ser només un objecte de conservació per convertir-se també en un camp de negociació democràtica.  
  

Educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura:...


 

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

Educació ambiental, sostenibilitat, proximitat i cultura:...


 

Cada vegada més, els centres mediambientals encarregats de la divulgació dels espais naturals, inclouen propostes culturals en el seu enfocament. La cultura és una eina de primer ordre a l’hora de facilitar l’acostament de la població al medi ambient, a través de valors com la sensibilització i la consciència de la població, sempre a través d’una sèrie de missatges que refermen la connexió entre la cultura i la natura. Incloure la cultura en les programacions dels centres mediambientals implica treballar també de manera transversal, buscant objectius compartits, tasques comunes i també noves complicitats.

El passat 16 de març el Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va organitzar la jornada «Els centres d’educació ambiental i la cultura. Cap a una estratègia unitària» per introduir-nos en aquesta realitat complexa però que forma ja part de la configuració diària dels centres mediambientals que han de treballar cada cop més, de manera estreta, amb els centres culturals.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el...

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

"L’impacte comunicatiu l’hem de començar a pensar en el...

Tot coincidint amb el curs “La relació comunicativa. Com podem fer que els mitjans de comunicació es facin ressò de les nostres programacions municipals”, que ha tingut lloc en format online els dies 28 i 30 de març, hem entrevistat Oriol Burgada, gerent de Mataró Audiovisual i director de Mataró Ràdio i tvmataró, i el qual n’ha estat el docent.

Els meus millors consells, per Ester Omella

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o música per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Ester Omella i Claparols, diplomada en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i màster en Economia, Postgrau i Màster en Competències Directives (UAB). 

Els meus millors consells, per Ester Omella

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o música per escoltar, entre d’altres.


En aquesta ocasió ens acompanya Ester Omella i Claparols, diplomada en Biblioteconomia i Documentació (Universitat de Barcelona), llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Autònoma de Barcelona) i màster en Economia, Postgrau i Màster en Competències Directives (UAB). 

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat,...


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

Els serveis culturals municipals reprenen l'activitat,...


  
La pandèmia va posar a prova la capacitat de resposta dels serveis culturals locals. Aquest informe del Cercle de Comparació Intermunicipal ofereix una de les primeres radiografies sistemàtiques del seu estat després de la crisi sanitària i permet observar quins àmbits recuperen activitat més ràpidament i quins continuen mostrant signes de fragilitat.

"El buit és un moment de reflexió, susceptible de ser...

Amb motiu del curs ‘El buit. Pràctiques artístiques a partir d'un concepte lliure de matèria’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC els dies 15 i 22 de març, hem entrevistat el crític d’art i curador d’exposicions Frederic Montornés, que n’ha estat el docent. El curs ha estat organitzat per l’ODA (Oficina de Difusió Artística, a través del Programa d’Arts Visuals).


 

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Cultura per a la vida


"Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle, no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro". Federico Garcia Lorca

   

La situació d’excepció iniciada el març del 2020 amb l’explosió de la pandèmia i tot el que se’n va derivar, van posar de relleu la importància de la vida cultural per a la salut de la societat. Fruit del confinament, de l’aïllament i de la necessitat vital de socialitzar, es van originar un allau de pràctiques culturals provinents tant de les institucions com de particulars.

La cultura com a motor per a una vida lliure, plena i sostenible, és un dels pilars de treball de la Fundació Daniel i Nina Carasso

Monogràfics Cultura i gèneres

Recentment s’han publicat a Debats. Revista de cultura, poder i societat dos monogràfics entorn les desigualtats de gènere al món de la cultura. Debats és una revista de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) - Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació (IVEI) que té per objectiu examinar el vincle entre la cultura, el poder, la identitat, el territori i el canvi social.

Monogràfics Cultura i gèneres

Recentment s’han publicat a Debats. Revista de cultura, poder i societat dos monogràfics entorn les desigualtats de gènere al món de la cultura. Debats és una revista de la Institució Alfons el Magnànim (IAM) - Institució Valenciana d’Estudis i d’Investigació (IVEI) que té per objectiu examinar el vincle entre la cultura, el poder, la identitat, el territori i el canvi social.

La recuperació dels museus avança a ritmes diferents


  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2021 analitza l'evolució de 50 museus locals de la demarcació de Barcelona en el segon any posterior a l'esclat de la pandèmia. L'estudi mostra una recuperació general de l'activitat respecte del 2020, però també evidencia que els diferents àmbits dels museus evolucionen a velocitats diferents. Mentre les estructures institucionals i patrimonials es mantenen estables, la reconstrucció dels usos socials encara és parcial.

La recuperació dels museus avança a ritmes diferents


  
L'Informe del Cercle de Comparació Intermunicipal de Museus Locals. Resultats 2021 analitza l'evolució de 50 museus locals de la demarcació de Barcelona en el segon any posterior a l'esclat de la pandèmia. L'estudi mostra una recuperació general de l'activitat respecte del 2020, però també evidencia que els diferents àmbits dels museus evolucionen a velocitats diferents. Mentre les estructures institucionals i patrimonials es mantenen estables, la reconstrucció dels usos socials encara és parcial.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

El museu com a escenari de la protesta


  
Un cop feta la lectura, l’article de Joan Vergés resulta especialment interessant perquè desplaça el debat sobre les accions dels activistes climàtics als museus cap a un terreny menys freqüent: no es pregunta si aquestes protestes són legítimes o no, sinó què són exactament. A partir de diversos episodis ocorreguts aquest any en museus europeus, l’autor sosté que aquestes accions no poden entendre’s com a actes vandàlics ni iconoclastes en sentit estricte, ja que no pretenen destruir les obres d’art, sinó aprofitar-se del seu poder simbòlic per captar l’atenció pública.

Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat


 

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

Un nou 8M: la cultura que aposta per la igualtat


 

“No es pot canviar la mentalitat de les persones, ni dels homes ni de les dones, amb un enfocament que provingui de les autoritats, i crec que l’art és la forma de fer-ho. Aquest espai pot crear canvis”.

Yvette Hardie, directora de teatre, productora, educadora i activista

Els meus millors consells, per Lluís Calvo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


Els meus millors consells, per Lluís Calvo...


 
Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Lluís Calvo, poeta i assagista, i tècnic de cultura del CERC


International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

International Symposium on Electronic Art 2022 (ISEA)....

Després de la celebració de l’ISEA2022 Barcelona, la 27a edició del International Symposium on Electronic Arts, el passat mes de juny a la capital catalana, ja pots consultar el llibre d’actes i el catàleg completd’aquesta cita de referència que ens ha situat com un dels epicentres de l’art electrònic. 

2

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

“El sector cultural, des de fa un temps, ha abandonat el...


Amb motiu de l’Espai Claustre ‘Noves formes participatives: la democràcia en xarxa’, que ha tingut lloc de manera presencial al CERC el 21 de febrer d’enguany, hem entrevistat Simona Levi, directora de teatre, dramaturga, experta en tecnopolítica, activista i docent. Aquí us oferim la conversa que hi hem mantingut.


 

Envellir també transforma les polítiques culturals


  
L'envelliment demogràfic s'ha convertit en un dels grans reptes de les societats europees, encara que les polítiques culturals només recentment han començat a incorporar-lo de manera explícita. Aquest informe elaborat pel Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès parteix d'una constatació senzilla però important: si la cultura aspira a ser una política per a tota la ciutadania, no pot continuar pensant l'edat avançada únicament des de la dependència, l'accessibilitat o l'acció social.

Envellir també transforma les polítiques culturals


  
L'envelliment demogràfic s'ha convertit en un dels grans reptes de les societats europees, encara que les polítiques culturals només recentment han començat a incorporar-lo de manera explícita. Aquest informe elaborat pel Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) francès parteix d'una constatació senzilla però important: si la cultura aspira a ser una política per a tota la ciutadania, no pot continuar pensant l'edat avançada únicament des de la dependència, l'accessibilitat o l'acció social.

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

Com seran les nostres biblioteques públiques?


 
Amb menys d’una setmana de diferència les biblioteques públiques del territori donen a conèixer els documents que vertebraran el seu dia a dia en els propers anys.

El temps dels públics també és una política cultural


  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) s'inscriu en un debat que ha anat guanyant força després de la pandèmia: la necessitat de repensar la relació entre les institucions culturals i els ritmes de vida de la ciutadania. Més que preguntar-se com atreure nous públics, el document planteja una qüestió diferent: fins a quin punt la programació cultural continua responent als temps de les institucions més que no pas als temps dels seus usuaris. Aquesta perspectiva desplaça el focus des de l'oferta cap a les condicions temporals que fan possible, o dificulten, la participació cultural.

El temps dels públics també és una política cultural


  
Aquest informe del Cycle des Hautes Études de la Culture (CHEC) s'inscriu en un debat que ha anat guanyant força després de la pandèmia: la necessitat de repensar la relació entre les institucions culturals i els ritmes de vida de la ciutadania. Més que preguntar-se com atreure nous públics, el document planteja una qüestió diferent: fins a quin punt la programació cultural continua responent als temps de les institucions més que no pas als temps dels seus usuaris. Aquesta perspectiva desplaça el focus des de l'oferta cap a les condicions temporals que fan possible, o dificulten, la participació cultural.

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

Jove, per què no participes?


 

Avui m’han convidat, també, perquè soc jove i dec encarnar alguna cosa semblant a la diversitat, com demostrant que les oportunitats existeixen, que les noves veus es premien i que el sistema que habitem és sa i funciona. Sabem, és clar, que això no va així

(Pol Guasch, discurs a l’acte institucional de l’Ajuntament de Barcelona per celebrar la diada de Sant Jordi de l’any 2021)


 

En general, els joves no se senten atrets per les pràctiques culturals institucionalitzades perquè les perceben com a condescendents i amb una intenció «alliçonadora»

L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals:...


 
 

Els dies 7 i 8 de febrer va tenir lloc el curs online ‘L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals’, organitzat pel CERC. Us n’hem preparat un resum de les idees clau que van aparèixer a la sessió, amb la voluntat de refermar la importància cabdal de l’avaluació en les polítiques culturals.


 

Per què hem d’avaluar?

L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals:...


 
 

Els dies 7 i 8 de febrer va tenir lloc el curs online ‘L’avaluació de les activitats i les polítiques culturals’, organitzat pel CERC. Us n’hem preparat un resum de les idees clau que van aparèixer a la sessió, amb la voluntat de refermar la importància cabdal de l’avaluació en les polítiques culturals.


 

Per què hem d’avaluar?

Els meus millors consells, per Marta Mei


 

Cada mes, Interacció inclou un membre de la comunitat que comparteix les recomanacions principals de bones lectures, projectes o entitats a seguir a les xarxes o podcasts per escoltar, entre d’altres.


 

En aquesta ocasió ens acompanya Marta Mei, coordinadora de Difusió Cultural del Centre Cultural Albareda, un singular equipament municipal ubicat al barri del Poble-sec, dedicat a la creació, educació, divulgació i promoció musical.