Apunts

Ciutat, cultura i educació. Monogràfic de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores

“Una ciutat no serà mai sostenible sense que la seva dimensió cultural sigui explícita i operativa. És urgent transformar la cultura en una dimensió clau de les polítiques urbanes, protegint el patrimoni, donant suport a la creativitat, promovent la diversitat i garantint que el coneixement sigui accessible a tothom.”

Catarina Vaz Pinto, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Lisboa

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT)


Carol Duran relleva Jordi Fàbregas en la direcció artística del festival Tradicionàrius i el CAT. El ja exdirector segueix vinculat al certamen i prepara la producció inaugural de la 34 edició
 

Carol Duran és la nova directora del Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) i del festival de folk homònim després de 33 anys liderats per Jordi Fàbregas, que es va acomiadar la primavera passada. La institució ho ha oficialitzat aquest dimecres, però la músic i gestora cultural es va incorporar al càrrec al setembre per treballar en la confecció de la 34a edició del festival Tradicionàrius, en la qual participaran Sabor de Gràcia, Vega, Cocanha i Marala, entre molts altres. Duran ha explicat que vol sumar més dones a la programació i, en el llarg termini, fomentar la internacionalització del festival. Al seu torn, Fàbregas manté el vincle amb l'equipament i el festival i dirigirà l'espectacle inaugural de la propera edició, 'Almanac'.

Com poden contribuir els museus a resoldre la crisi climàtica?

Hem d’esperar el moment en què la vida quotidiana, tal com la coneixem, ja no sigui viable? Quines polítiques s’han emprès i quines accions es poden dur a terme des dels museus? Tot seguit us presentem dos articles de 'Museum Management and Curatorship', que mostren la capacitat d’incidir i d’actuar que tenen els museus davant la crisi climàtica.


El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Idees clau del Simposi

Ajuntament de Girona - PECT Indústries Culturals Creatives de Girona i entorn territorial ; Teknecultura

La segona onada de la pandèmia es va endur per davant tota l'activitat prevista en auditoris, teatres i sales de cinema, abocant-los a un nou tancament fins la reobertura progressiva a partir del passat dilluns 23 de novembre. Tanmateix, i per molt que mirem enrere amb melangia, no podem pensar en tornar a aquella anomenada normalitat perquè era part del problema.

Aquesta és una de les reflexions que ens van deixar els ponents del Simposi virtual 'El desenvolupament de públics culturals a partir de la COVID-19. Legitimació social i reducció de les desigualtats d’accés i contribució a la cultura’ organitzat per l'Oficina de Foment de les Arts del PECT Indústries Culturals i Creatives de Girona i entorn territorial de l’Ajuntament de Girona i Teknecultura celebrat els dies 20 i 21 d’octubre.

Canvis per a la sostenibilitat, la digitalització i la cooltura

El novembre passat al Facebook d’Interacció vam obrir camins a la sostenibilitat amb articles que obren un debat sobre el lloc que el fenomen cultural podria ocupar en el canvi que la civilització demana davant la crisi climàtica. Com són també les dinàmiques de canvi en el sistema cultural, i com el pessimisme i l'optimisme hi juguen en contra o a favor. Un canvi cultural que pot ser proper, tot i que aquest article de Youssef Sultan, director del Centre Cívic Trinitat Vella, ens adverteix sobre el terme de proximitat a l'article que anomena ‘Cooltura o cultura’: "La cultura de proximitat, un terme que a poc a poc va guanyant espai públic però que massa vegades és només una etiqueta que no respon a la realitat." 

Transhumanisme, museus digitals i altres artefactes culturals. Títols per una nova era

Us presentem els nous llibres que han arribat al Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC aquest darrer mes de novembre.
 
Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.

La participació cultural, també el seu fracàs


 Projectes, espais i èxits i fracassos de la participació cultural i la seva comunicació. Us presentem dues eines per poder millorar la participació cultural. D'una banda, un dels documents, proposa analitzar allò que no ha funcionat en projectes i espais de participació per així poder millorar i d'altra banda, la guia de la Diputació de Barcelona, proposa estratègies per poder comunicar millor els projectes de participació ciutadana al nostre municipi.

Les entitats i els nous agents de la cultura

Desenes de milers d’entitats culturals enxarxen tot el territori de Catalunya. La majoria de municipis, per petits que siguin, esdevenen un aixam d’associacions i entitats que activa i dinamitza la pròpia activitat cultural. A cada vila amb les seves particularitats, com a reflex de la seva societat, canviant com els habitants que hi viuen. I és que el món de les entitats ha canviat força en els darrers anys. Actualment, a molts municipis hi conviuen entitats de tipus clàssic al costat de noves organitzacions que impliquen maneres diferents d’organitzar-se, d’actuar i de relacionar-se amb la ciutadania. Aquest és el sentit de la formació que va oferir el CERC el 27 i 29 d’octubre passats, amb 'Les entitats i els nous agents de la cultura', obrir l’espiell per ampliar un camp de possibilitats en la gestió i organització entre entitats.

Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals. Entrevista a Óscar Abril Ascaso.

En el marc del Programa de Formació que s’impulsa des del CERC (Centre d’Estudis i Recursos Culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona) Óscar Abril Ascaso va presentar el curs: "Propostes per a les polítiques locals de suport a les arts visuals", a l’Espai Claustre celebrat online els dies 11 i 12 de novembre.

Óscar Abril Ascaso és historiador de l'art i gestor cultural, ha sigut co-responsable del simposi CopyFight, responsable d'exposicions de Sónar,  de nous formats de la Fàbrica de Creació d'Arts en Viu de L'Estruch de Sabadell i director de La Laboral de Gijón, entre d'altres.

Visites i clics. Els públics del Patrimoni Cultural a Catalunya i la COVID-19

Us presentem aquests dos estudis de l’Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC) sobre l’impacte del confinament en el comportament dels visitants presencials i en línia dels museus i dels equipaments patrimonials de Catalunya, amb una anàlisi dels continguts consultats a les pàgines web dels museus i d’indicadors de xarxes socials durant el confinament de la COVID-19 , per una banda i per l'altra, un estudi d'impacte de la COVID–19 en la freqüentació dels equipaments patrimonials de Cata