Transhumanisme, museus digitals i altres artefactes culturals. Títols per una nova era

Us presentem els nous llibres que han arribat al Centre d'Informació i Documentació (CIDOC) del CERC aquest darrer mes de novembre.
 
Recordeu que també podeu consultar totes les novetats a CERCLES, el catàleg del CIDOC.




 

Pascal Picq

La Nueva era de la humanidad : el transhumanismo explicado a una adolescente 

Barcelona : La Vanguardia Ediciones, 2019 ISBN: 9788416372621.
 

No ens adonem de la ruptura que suposen l'allargament de la vida, l'ús creixent de pròtesis i trasplantaments, la manipulació genètica d'embrions i éssers vius, la digitalització generalitzada, l’uploading (la transferència del contingut del cervell biològic a un ordinador), els robots, l'internet de les coses, el big data ... en definitiva, la superació dels límits en els quals han estat tancats els éssers humans al llarg dels temps. Una nova era, que paradoxalment haurà d'afrontar les conseqüències de l'èxit de l'Homo sapiens, que està comportant la destrucció de la biodiversitat i el medi ambient. En un diàleg apassionant, dos mons parlen en aquest llibre sobre els desafiaments de el futur. D'una banda un prestigiós paleontropòleg, Pascal Picq, format en la cultura analògica, i de l’altra una jove estudiant africana, nativa digital. El primer analitza els canvis que s'estan operant, com si analitzés el pas del paleolític al neolític, mentre la jove li qüestiona i fórmula tot tipus de preguntes: serem immortals? On queden els ideals de l'humanisme? Com es conjuguen els drets humans amb les discriminacions que poden comportar l'accés a xenotrasplantaments o a la criogénesis? Un repàs apassionant als èxits del transhumanisme, però també als múltiples debats ètics que planteja.

______________________________________________________________________________________________


 

Claire Merleau-Ponty

Le Jeune public au musée 

Paris : L'Harmattan, 2019 ISBN: 9782343169637.
 

El públic jove és una població efímera, renovada sense parar, que qüestiona els equipaments culturals de les nostres societats i que, sens dubte, és un tema sempre d’actualitat. Pensar en públic jove significa pensar en un públic concret sense deixar de banda el públic en general que espera informació, emoció, plaer i somnis dels museus. En aquest llibre, Claire Merleau-Ponty comparteix les experiències i coneixements que ha adquirit en aquest camp a França, però també a Europa, Canadà, els Estats Units, així com a Àsia i el Pacífic. Les seves fotografies preses in situ recorden que els museus s’han de fixar com a objectiu afavorir el desenvolupament, les habilitats analítiques i la creativitat dels infants. El públic jove del museu explora mètodes i pràctiques que han demostrat la seva vàlua en museus de tot el món durant 40 anys.




______________________________________________________________________________________________


 

Suzanne Beer

Musées virtuels & réalités muséales

Paris : L'Harmattan, 2020  ISBN: 9782343197357.
 

L’aparició de museus virtuals data de l’aparició de l’ordinador personal i de la democratització del web. Llocs web museístics o aficionats, visites virtuals a museus o obres reals, en 2D, 3D, realitat virtual, augmentada o mixta; caben realment totes aquestes versions del museu en la categoria de museus? Els museus virtuals són museus reals, com ho son els museus tangibles o només són complements sense identitat, substituts dotats d’una il·lusió de presència, la visita de la qual és només tecnològica i promocional? O en canvi, el mitjà virtual fa que apareguin noves formes de realitat, actualitzant el camp museístic cap a altres possibilitats de documentar la realitat? Aquest volum proporciona una visió general del fenomen en tota la seva varietat estètica, mediològica i museològica, comparant les idees i els èxits dels museus virtuals amb els principis de la realitat dels museus.


 

______________________________________________________________________________________________


 

Llorenç Prats

Artificis culturals : tradició, patrimoni, turisme

Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019 ISBN: 9788491682233.
 

A partir de l’estudi de la tradició, el patrimoni i el turisme, Llorenç Prats ha reflexionat sobre els imaginaris col·lectius hegemònics en relació amb la identitat i sobre els mecanismes polítics i simbòlics que intervenen en la seva formació i el seu desenvolupament. En aquest sentit, la contribució de l’autor a l’antropologia catalana ha estat cabdal, perquè ha desconstruït alguns paradigmes de la nació i la identitat catalanes. A mitjan anys noranta va investigar sobre la categoria i l’ús del patrimoni com a artefacte cultural, cosa que va tenir una notable influència a escala nacional i internacional, i, ja més recentment, el seu treball s’ha orientat a l’estudi antropològic del turisme. Aquest llibre, que reuneix textos publicats per Prats entre 1985 i 2014, és una mostra representativa del seu llegat acadèmic i una eina útil per al debat, la docència i la recerca, així com un estímul per interrogar-se sobre la naturalesa, el caràcter i la funció social del que ell mateix anomena «artificis culturals».

   



 

Podeu demanar més informació i/o consulta bibliogràfica  a través del correu electrònic cidoc@diba.cat ó el Servei de consulta en línia.
 

Consulteu el web del CIDOC per conèixer el règim actual d’atenció al públic tenint en compte les mesures adoptades amb motiu de la COVID-19.


 

     

___________________________________________________________________________

Les imatges i la informació procedeixen de les webs i canals de comunicació de les editorials.