Novetats

No oblideu fer cagar el Tió, menjar neules, farcir-vos de carn d’olla i turrons o engolir els canalons de Sant Esteve i, sobretot, cantar i fer sonar a tota castanya aquest pleonasme tant esplèndid de “hi ha d’haver-hi, hi ha d’haver-hi un caganer”.

OCLC Online Computer Library Center

Informe que vol proporcionar al col·lectiu bibliotecari una anàlisi en profunditat dels canvis d’hàbits en el consum i consulta d’informació i en les tendències actuals i futures en matèria d’educació i aprenentatge en línia. L’estudi assenyala les oportunitats i reptes que tots aquests canvis suposen per a les biblioteques tant públiques com universitàries. Els autors plantegen, entre d’altres qüestions, si les biblioteques estan preparades i actuen amb la suficient rapidesa i valentia per adaptar-se a aquestes noves realitats o si els nous estudiants consultaran en un futur les biblioteques o bé podran prescindir-ne. L’informe es basa en la realitat educativa dels Estats Units però resulta d’utilitat per a qualsevol context.

David Byrne | Reservoir Books

Us presentem el llibre «Cómo funciona la música» de David Byrne amb l'article publicat per Víctor Lenore al diari El Confidencial, amb el títol «Los diez secretos de la música, según David Byrne».

«Se hizo famoso con el grupo Talking Heads, pero lleva ya 25 años de carrera en solitario, publicando álbumes, bandas sonoras y hasta un musical discotequero sobre Imelda Marcos (esposa del dictador filipino Ferdinand Marcos). Su último proyecto es un libro que promete mucho desde el título:Cómo funciona la música. El texto combina argumentos estéticos, sociales, tecnológicos, dosis de antropología y mucho relato autobiográfico para acercarnos a los secretos de la experiencia sonora. ¿Balance de la lectura? Se trata de un ensayo irregular, donde Byrne divaga con frecuencia y abusa del "corta y pega" a investigadores de renombre. Gran parte del texto está basado en sus recuerdos sobre una industria (la discográfica) que se ha desmoronado por completo (sus lecciones tienen más valor histórico que práctico). A pesar de todo, sus 365 páginas también albergan enfoques sustanciosos. Por ejemplo, estos diez que hemos seleccionado:

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

L'Agència de la Generalitat de Catalunya ACCIÓ acaba de publicar la Guia de Comunitats RIS3CAT amb les característiques de RIS3CAT, l'estratègia de recerca i innovació per a l'especialització intel·ligent de Catalunya, i la tipologia de projectes que es finançaran.

Més endavant es publicaran les ordres reguladores de les convocatòries per als exercicis 2015, 2016 i 2017. RIS3CAT s'emmarca en l'estratègia Catalunya 2020 (ECAT 2020), com a full de ruta del Govern per reactivar l'economia i reorientar el sector productiu cap a un model econòmic més intel·ligent, més sostenible i més integrador.

En la seva implementació, l'estratègia RIS3CAT combina instruments de recerca i innovació ja existents, que ara adquireixen una orientació sectorial i tecnològica, amb instruments de nova creació, com són les Comunitats RIS3CAT.

Ernst & Young ׀ Agrupació Europea de Societats d’Autors i Compositors (Gesac)

Segons aquest estudi, les Indústries Culturals i Creatives (ICC) han demostrat una extraordinària resistència a la crisi econòmica. El sector, que dona feina a cinc vegades més persones (7,1 milions de llocs de treball) que el sector de les telecomunicacions (1,2 milions de llocs de treball) presenta, segons els autors, una clara tendència de creixement gràcies al seu paper precursor en la innovació digital. Amb un volum de 535.900 milions d’euros i 7,1 milions de llocs de feina (el 19,1% de treballadors tenen menys de 30 anys), la cultura i la creació representen el 3,3% de la població activa de la Unió Europea.

Maritza Buitrago Rave | Museu de L'Hospitalet 

En el marc de les Beques L’Hospitalet 2013, el programa de recerca impulsat pel Museu de L’Hospitalet, us presentem el treball de recerca científica de Maritza Buitrago Rave sobre la dimensió econòmica que la indústria cultural té a L’Hospitalet.

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat fer una aproximació als aspectes més significatius en relació al que pot ser la dimensió econòmica de la indústria cultural i creativa a la ciutat de l'Hospitalet.

Lisbeth Lindeborg, Lars Lindkvist (eds.) ׀ Routledge

Llibre que aporta reflexions teòriques i experiències pràctiques al voltant del paper de la cultura en el desenvolupament regional en el context dels països escandinaus. Els autors, la majoria acadèmics d’universitats escandinaves, aborden qüestions relatives a quins han estat els efectes i impactes, tant positius com negatius, d’algunes inversions regionals i locals en matèria de cultura, fins a quin punt han estimulat el desenvolupament i creixement i de quina manera han propiciat processos innovadors i canvis notoris en les comunitats. L’objectiu principal del llibre és identificar com alguns llocs han aconseguit variar el seu rumb i quins mecanismes i estratègies han emprat per modificar vells patrons i aplicar-ne de nous. Els autors assenyalen que tot i que no es poden calcar ni reproduir de manera exacta experiències reeixides d’un lloc concret a un altre, sí que hi ha alguns elements i patrons comuns que sí es poden extrapolar.

Killing Architects

Document on s'analitza com finançar i gestionar millor els projectes d’ús temporal en espais desocupats a les ciutats. Segons els autors, aquest tipus de projectes tenen un gran potencial per revitalitzar zones deprimides, oferir bones oportunitats a ciutadans que vulguin participar en projectes artístics comunitaris, o desenvolupar-hi les seves pròpies iniciatives, proporcionar serveis als residents locals i fer dels carrers i places llocs més vius i atractius. Assenyalen, però, que el veritable repte per aquest tipus de projectes és el finançament. L’estudi té per objectiu orientar a totes les parts interessades i agents que hi participen sobre com gestionar i organitzar millor aquestes iniciatives, com localitzar fonts de finançament sostenibles i a llarg termini i, finalment, insta als urbanistes a que les tinguin en compte en les seves estratègies.

Mariano M. Zamorano, Joaquim Rius Ulldemolins, Ricardo Klein | European Review of Latin American and Caribbean Studies No 96 (2014)

Resumen: Desde los inicios del estudio de la política cultural en los años ochenta, la dimensión comparativa internacional ha sido uno de sus ejes de análisis. Esto ha revelado la diversidad de enfoques y la existencia de modelos nacionales y regionales, unas diferencias que han sido explicadas por condicionantes históricos y políticos. Asimismo se ha diagnosticado una tendencia a la difusión internacional de estos modelos. En el caso Latinoamericano, se han realizado en los últimos años algunas compilaciones de estudios nacionales, pero raramente estos estudios abordan la tarea comparativa. En este artículo, intentaremos responder a la pregunta de si existe un modelo sudamericano de política cultural. 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Pepe Zapata | Mercartes

En aquest article, Pepe Zapata, soci i consultor de Teknecultura, analitza les claus professionals i tecnològiques per a una gestió eficient de les arts escèniques. 

Respon a les preguntes següents:

1. ¿Qué perfiles y competencias profesionales debe contener el núcleo de gestión de un espacio escénico y de una estructura de producción? 
2. ¿Cuál es la aportación que puede hacer el marketing en la gestión de las artes escénicas?
3. ¿Qué oportunidades ofrecen las tecnologías digitales en los procesos de producción, distribución, comunicación y gestión de espacios escénicos? ¿Cuáles serían las prioridades? 
4. ¿Cuáles son las claves que pueden garantizar una gestión eficiente de las artes escénicas? 

Organització Mundial del Turisme (OMT)

Primer estudi de l’OMT sobre la relació entre turisme i patrimoni cultural immaterial. S’hi examinen els principals reptes, riscos i oportunitats inherents al desenvolupament turístic associat al patrimoni cultural immaterial. L’estudi aporta mesures concretes d’elaboració, gestió i comercialització de productes turístics basats en aquest patrimoni i analitza diverses actuacions promogudes per administracions públiques, associacions públiques i privades i iniciatives comunitàries. Inclou també casos pràctics de projectes de desenvolupament turístic relacionats amb sis àmbits: artesania i arts visuals, gastronomia, pràctiques socials, rituals i festivitats, música i arts escèniques, tradicions i expressions orals i coneixements i usos relacionats amb la natura. La investigació presta especial atenció a formes innovadores de formular polítiques i a qüestions relacionades amb el desenvolupament comunitari, la planificació, la formació i l’apoderament, el canvi en els actius culturals, les formes de vida tradicionals davant el desenvolupament turístic o els mecanismes de finançament i recolzament governamental. Finalment, s’hi fan recomanacions sobre les mesures que els diversos actors poden adoptar de cara a promoure un desenvolupament turístic sostenible i responsable capaç de salvaguardar els actius del patrimoni cultural immaterial i incorporar-los a les seves polítiques i activitats comercials.

Bibliografia elaborada per el Centre d’Informació i Documentació per el taller 'Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen', que es va celebrar els dies 10 i 11 de novembre 2014 a l’Institut del Teatre de Barcelona. 

Aquesta bibliografia recull una selecció d'articles sobre les experiències que s’estan portant a terme en aquest sector emergent que barreja l’emissió en directe d’òperes, ballet i teatre als cinemes i on el públic està simultàniament a diferents escenaris. La progressiva adopció d’entorns tecnològics en les arts performatives i l’ampliació de l’ample de banda han fet emergir nous sectors de mercats per a pantalles de cinema i espais culturals, amb la distribució de continguts en alta definició.

El taller s’emmarcà dins el projecte europeu SPECIFI que és l’acrònim d’'Smart Platforms Enabling the Creative Industries for the Future Internet', pressupostat amb un total de 5,7 milions d’euros i que es desenvoluparà fins al juny de 2015. Aquest projecte pretén crear una Anella Creativa Europea de Ciutats i Regions intel·ligents que faciliti la personalització, lliurament i compartició de serveis innovadors en l’àmbit de les indústries creatives co-dissenyats amb els usuaris, a escala local, regional i Europeu. L’Anella Creativa proveirà d’aquests serveis a través de fibra òptica i d’infraestructures sense fils.

PDF  Bibliografia. Cocreation, distributed performances and alternative content for the big screen

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Graham Black  ׀ Routledge

Llibre on s’explica de manera pràctica com ha de ser el museu del segle XXI.  L’autor descriu un museu modern i obert que atregui, estimuli i inspiri a la ciutadania i jugui un paper actiu a l’hora de promoure la tolerància, el compromís i la comprensió entre les diverses comunitats. Black fa referència a tots els canvis econòmics, socials i tecnològics actuals que afecten tant als museus com a la resta d’institucions culturals i assenyala que les institucions  museístiques s’han de transformar i reinventar a sí mateixes si volen ser rellevants en el moment actual. L’autor parla d’un museu molt centrat en el desenvolupament i fidelització dels seus públics, que afavoreixi la participació i la col·laboració de la ciutadania i de la resta d’agents socials, que incorpori les últimes tecnologies digitals i mòbils i que construeixi relacions significatives amb els seus usuaris tant a l’espai del museu com a través de les xarxes i dels mitjans socials.

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha publicat l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2014 que informa sobre la situació i evolució de la cultura a Espanya.

Les  principals dades observades a l’Anuari:

La cultura passa d’aportar 28.2224 milions d’euros, un 2,7% al PIB espanyol en 2011 a  26.031 milions en 2012 un 2,5%, i un 3,4 % si es considera el conjunt d’activitats econòmiques vinculades a la propietat intel·lectual. El PIB que genera la cultura és igual al d'agricultura, ramaderia i pesca (2,5%), i superior al de la indústria química (1%) i al de les telecomunicacions (1,7%).

El sector cultural, durant el  2013, va donar feina a 485,3 mil persones, fet que suposa un augment de 27.700 treballadors (6%) respecte el 2012, però disminueix un 14% respecte a l’any 2008. 

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

Juan Arturo Rubio | Mercartes

En aquest article, el Dr. Juan Arturo Rubio analitza el sector de les arts escèniques a l’Estat. Aquí teniu un extracte:

«Este informe tiene por objeto servir de instrumento para el debate al conjunto del campo escénico  español. Por lo tanto, no pretende ser un informe descriptivo sin más de datos del sector, sino que trata de ofrecer un conjunto de claves y ejes discursivos que permitan analizar el pasado y el presente  con miras a un escenario futuro cada vez más complejo. Aunque hay ciertas formas académicas  en su presentación, el informe no está redactado para la comunidad académica sino para que sea entendido y debatido por el sector escénico español.

Ferran Pont, Teresa Llordés  | Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)

Aquest llibre, produït pel mNACTEC, va comptar amb el suport del Setè Programa Marc de la Unió Europea en el marc del projecte CreativeCH, i, de la mà dels seus autors, l’arquitecte Ferran Pont i la fotògrafa Teresa Llordés contextualitza i sistematitza els nous usos que se li ha donat al patrimoni industrial arreu del territori català.

Sinnergiak Social Innovation UPV/EHU ׀ Diputación Foral de Gipuzkoa

Informe del projecte ‘Gipuzkoa Creativa: competencias creativas e innovación social’, una proposta d’investigació i acció per al desenvolupament de competències dins el sector de les indústries culturals i creatives (ICC) de Guipúscoa. Aquesta experiència pilot es basa en l’elaboració d’un mapa de competències (investigació) i en el desenvolupament d’espais de formació per a competències (acció). L’informe es basa en la identificació de cinc subsectors (moda, museus, música, serveis, videojocs) de les ICC en el territori de Guipúscoa. I es planteja, per a cada subsector, una exploració de la seva diversitat, implementació, presència tecnològica, projecció present i futura, nivells de visibilitat, capacitats, competències, potencialitat innovadora i presència dels àmbits públic i privat.

En un recent article publicat al seu blog, el jove director d'orquestra suís Baldur Brönnimann afirma que és urgent repensar el concert de música clàssica en la seva totalitat i apunta 10 coses que hauríem de començar a canviar.  Què en penses?

I encara més, aquí teniu un magnífic exemple de la Universitat de Maryland Symphony Orchestra (UMSO) on els músics són ballarins.  Aquesta experiència pot potenciar la comunicació amb el públic més jove?