Novetats

Victor A. Ginsburgh, David Throsby | Elsevier

Manual que proporciona una panoràmica de l’evolució i desenvolupament d’aquesta disciplina durant els últims anys. L’obra recull, des d’una perspectiva interdisciplinària, contribucions que informen de la recerca més innovadora en economia de la cultura i que, a la vegada, evidencien l’equilibri existent entre les investigacions que analitzen aspectes tradicionals de l’economia com són la producció, distribució i consum de béns i productes culturals, d’una banda, i aquelles investigacions més innovadores que abasten un ventall molt més ampli d’aspectes i qüestions relacionades amb altres disciplines com la psicologia, l’estètica, l’art, la filosofia, els estudis literaris, el dret, la sociologia o l’antropologia. El volum s’agrupa en cinc gran apartats: Valor i avaluació de la cultura; Consum i demanda cultural; Indústries culturals i creatives; Diversitat cultural; i Altres qüestions més àmplies.

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

El document presenta 17 propostes que afecten diferents àmbits: Impost sobre Societats, Comptabilitat i comptes anuals, Mecenatge, IVA, IBI, taxes i finançament. Així mateix, l’informe conté un apartat final, “Possibles línies de treball i reflexió”, on s’esbocen algunes línies de discussió a aprofundir en el futur i, entre d’altres, apunta la necessitat de debatre d'elements que permetin distingir una fiscalitat aplicable al sector no lucratiu distinta de la fiscalitat aplicable al sector comercial.

Comissió Europea (DG Connect) ׀ Gabinete de Comunicación y Educación (UAB)  

Estudi que analitza la situació de l’educació audiovisual i en cinema dins els currículums escolars europeus, identifica les principals barreres i dificultats que troba el professorat a l’hora d’emprar aquests recursos, planteja la complexitat de la regulació de drets derivats de l’ús d’aquestes obres i presenta algunes bones pràctiques. L’estudi descriu la situació dels 28 estats membres, els socis de l’Espai Econòmic Europeu i Suïssa i fa una radiografia de l’alfabetització audiovisual a Europa. Els resultats revelen que, en general, es fa un ús escàs de materials audiovisuals a les escoles.

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha publicat  el 'Decàleg per al foment del mecenatge i el patrocini cultural', que proposa una sèrie d’estratègies de política governamental alhora que informa a agents culturals i entitats donants sobre recursos en aquest àmbit. El document s’ha elaborat amb l’objectiu d’establir unes bases per reorientar la transformació de les polítiques culturals, econòmiques i fiscals fins ara vigents.

Tierras de Imaginario | POCTEFA (Programa de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra)

Llibre que exposa les reflexions i accions derivades del projecte ‘Tierras de imaginario’ desenvolupat per les ciutats de Tournefeuille i Barakaldo desde gener de 2012 fins al desembre de 2014. El projecte ha permès experimentar com ciutats petites o mitjanes poden arribar a ser creatives a partir de l’impuls de dinàmiques de desenvolupament sostenible a través de l’art i la cultura. Aquestes dues ciutats volen donar continuïtat al projecte i proposen ampliar la seva experiència, multiplicar-ne els beneficis i crear amb altres municipis (Irun, Lleida i Foix) i la Fundació Kreanta una Xarxa de ciutats creatives. El llibre és una guia pràctica per a la creació d’aquesta Xarxa que vol ser un projecte artístic i cultural però també de desenvolupament dels territoris.

Agència Catalana del Patrimoni Cultural  (ACdPC)

El Departament de Cultura impulsarà 548 accions al patrimoni cultural de Catalunya amb el que s'estima que s’aconseguirà un 8% més de visitants el 2015 respecte el 2014. En aquest primer trimestre de 2015, els equipaments gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultura han incrementat en un 7% els visitants. L'Agència Catalana del Patrimoni Cultural és l’entitat pública encarregada de dur a terme aquestes 548 accions que s’articulen al voltant de quatre blocs estratègics: impuls del sector del Patrimoni Cultural Nacional a través de la promoció de les xarxes temàtiques dels museus nacionals i de les xarxes territorials de museus, increment de l’ús social del patrimoni, impuls de la conservació del patrimoni i la recerca, i increment dels recursos destinats al patrimoni cultura amb la cerca de noves vies de finançament.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla busca enfortir la dimensió territorial de l’acció cultural de Fonollosa entre els seus quatre pobles -Camps, Canet de Fals, Fals i Fonollosa-. Planteja d’entrada l’actuació concertada de totes les regidories municipals en les seves respectives intervencions així com la complicitat de les entitats en aquesta voluntat de situar la política cultural en el conjunt de tot el territori municipal. Les línies de treball i les mesures que es proposen requereixen d’algun increment pressupostari però, sobretot, de la voluntat d’ampliar els àmbits de treball de tothom. Si tothom hi col·labora, el conjunt de la població hi sortirà guanyant, amb l’increment de la seva oferta cultural i dels espais de participació ciutadana.

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Un 56,1 % de la població catalana ha augmentat el consum de continguts en línia gratuïts

Amb l’objectiu de conèixer el consum i la participació cultural a Catalunya, el Departament de Cultura analitza els resultats del mostreig que ha fet el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) i que s’inclouen a les tres onades de l’enquesta Òmnibus del 2014.

L’estudi es basa a obtenir dades sobre la despesa en cultura per part de la ciutadania, l’assistència a les diferents activitats culturals que s’ofereixen i la llengua dels productes culturals que consumeix la societat catalana. La presentació té en compte els resultats de les tres onades, fet que permet fer una anàlisi comparativa en funció de la seva evolució temporal. Per obtenir les dades, s’han fet 1.600 enquestes per via telefònica a persones majors de 18 anys i residents als diversos municipis del territori.

Michaël Moreau, Raphaël Porier | La Découverte

Interessant llibre que fa un repàs a les últimes tres dècades de canvis i transformacions en el panorama cultural i en les polítiques culturals franceses. L’obra analitza els traspassos de poder i decisió que s’han produït en els diversos sectors culturals, descriu com el finançament privat ha substituït progressivament la inversió pública en cultura i observa com aquest traspàs ha afectat a la cultura, als professionals que s’hi dediquen i a la ciutadania en general. Investiga també la gran repercussió de les tecnologies digitals en les indústries i els productes culturals. Un dels atractius de l’obra és que els autors, com a periodistes, realitzen la seva anàlisi a partit d’entrevistes a més d’un centenar de personalitats i professionals de la cultura francesa (polítics, gestors i directors d’institucions culturals, productors, directius de cadenes televisives, empresaris de teatre, cineastes, artistes,...) que aporten la seva opinió sobre un ampli ventall de qüestions, algunes encara inabordades, d’altres controvertides o polèmiques i la majoria de plena actualitat. Alguns testimonis sorprenen per la seva franquesa i per l’aportació de detalls fins ara no revelats.

Horizon 2020 Expert Group on Cultural Heritage

Informe que estableix les bases de la nova agenda europea en matèria de recerca i innovació sobre patrimoni cultural. Presenta les conclusions del grup d’expert en patrimoni cultural de la Comissió Europea i incideix en el paper que pot jugar aquest patrimoni com a motor cap a un desenvolupament més intel·ligent, més inclusiu i més substancial. L’informe subratlla els objectius prioritaris d’aquesta agenda des del punt de vista econòmic, social i medi ambiental, presenta casos de bones pràctiques on el patrimoni ha jugat un paper clau en el desenvolupament sostenible i fa també una sèrie de recomanacions a partir de les lliçons apreses d’aquestes experiències.

Vassilka Shishkova | IETM (International Network for Contemporary Performing Arts)

Informe que analitza l’estat de la qüestió en matèria de recerca recent sobre l’impacte social de les arts escèniques. Es tracta d’una diagnosi que identifica quins països han investigat sobre el tema i quins mètodes de mesura i avaluació han emprat. La idea és presentar els models existents, tendències i qüestions clau a l’hora de mesurar aquests impactes i explorar quins esforços han dut a terme les organitzacions artístiques de cara a aportar arguments i justificacions per contrarestar les retallades pressupostàries en el sector de la cultura i les arts.La diagnosi es fixa en enquestes i avaluacions més que en recerca acadèmica i les classifica per país o regió d’origen i per tipus de mètode d’investigació emprat.

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC). Diputació de Barcelona

Aquest Pla d’Equipaments Culturals neix de la voluntat de l’Ajuntament de Vilassar de Mar de reflexionar sobre la dotació d’espais per a la cultura al municipi i el paper que aquests juguen en l’accés a la vida cultural per part de la població. El Pla ha de servir per ordenar i aprofitar millor els recursos existents, detectar necessitats no cobertes i plantejar opcions per al desenvolupament de la xarxa d’equipaments culturals i la definició de les seves funcions a mig i llarg termini.

Tais Vidal, María Ruiz

Llibre digital que proporciona eines per desenvolupar intervencions artístiques i culturals en els centres penitenciaris. Les autores destaquen la importància i la necessitat de poder realitzar accions culturals, pràctiques artístiques i tasques de mediació cultural en l’entorn penitenciari. L’objectiu és garantir el dret a la cultura a les persones detingudes i dotar-les de nous valors, nous interessos, noves perspectives, noves actituds, noves capacitats i nous coneixements que els poden ser de gran utilitzat en els seus processos de reinserció.

Marta Llatcha  | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest informe analitza la nova 'Estadística i comptes de les empreses culturals', que combina dades de l'Enquesta anual de serveis (EAS) amb la informació de l'Enquesta industrial d'empreses (EIE) i altres fonts estadístiques disponibles. D'aquesta manera s'obtenen noves variables, com el valor de producció, el volum de negoci i la implantació de R+D+I i de comerç exterior en l'àmbit cultural. També fa possible la homologació de les estadístiques econòmiques i les d'ocupació (Enquesta de població activa. EPA) alhora que se segueixen els criteris estadístics que marquen Europa i la UNESCO.

Monogràfic de la revista 'Política y Sociedad', Vol 52, No 1 (2015) : Nuevos escenarios para la cultura. Crisis del sistema cultural, transición al digital y refundación de la política cultural

Interessant reflexió. Us recomanem llegir tots els articles

Maria Victoria Sánchez Belando | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 125-152

Resumen: Desde fines de los años`80 las ciudades experimentan un giro “creativista”. El concepto de creatividad, aparece como una fuerza configuradora de las políticas económicas, sociales, culturales y urbanísticas en el contexto del post-fordismo. En Barcelona, el paradigma de la ciudad creativa influyó profundamente al denominado “Modelo Barcelona”. La difusión del paradigma en el contexto europeo y su relación con el giro neoliberal de las ciudades desde los años `80 ha sido extensamente analizada, sin embargo el impacto de esta orientación en las políticas culturales de proximidad, consideradas como el resultado de la interacción entre gobierno local y actores sociales, es un terreno por explorar.

Bru Laín Escandell |  Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 99-124.

Resumen: Este artículo discute la creciente importancia que están adoptando los llamados “bienes comunes” en el ámbito de la creación cultural. Para ello se discuten críticamente dos importantes analogías que han emergido en los últimos años: la primera, entre los “bienes comunes naturales” y los “digitales” y la segunda, entre los “viejos” y los “nuevos cercamientos digitales”.

Gil-Manuel Hernàndez i Martí, Francisco Torres Pérez | Política y Sociedad, Vol. 52, Núm. 1, p. 53-73.

Resumen: El artículo que presentamos tiene por objeto abordar cómo la hegemonía del glolugar, en tanto que figura paradigmática de los procesos urbanos neoliberales, ha implicado un determinado modelo de política cultural que hemos podido singularizar en el caso de la ciudad de Valencia y la Ciudad de las Artes y de las Ciencias. La hegemonía cultural del glolugar no se puede entender sin enmarcarla en una tendencia global como es la extensión del urbanismo neoliberal, la ciudad es concebida como una entidad competitiva inmersa en un espacio global que promueve el mercado y la mentalidad emprendedora a través de nuevas prácticas de la gestión pública.

Observatorio Vasco de la Cultura

Esta es la primera encuesta de Indicadores de Confianza Empresarial de las Artes e Industrias Culturales realizada por el Observatorio Vasco de la Cultura (KEB-OVC). El objetivo principal es conocer, semestralmente, las percepciones que las empresas de las Artes e Industrias Culturales tienen entorno a la situación actual del negocio y sobre las expectativas a corto plazo.

John Holden |  Arts and Humanities Research Council’s Cultural Value Project

Informe que examina el concepte d’ecologia de la cultura i les complexes interdependències que configuren la demanda i la producció de béns i serveis culturals. L’autor proposa analitzar la cultura des del punt de vista de l’ecologia i no de l’economia ja que proporciona una comprensió més rica i completa de la realitat i té en compte un ampli ventall de valors no monetaris. Segons Holden, l’aproximació ecològica es fixa en les relacions i patrons d’un sistema global que observa les trajectòries dels artistes i professionals, els intercanvis d’idees i coneixements, els fluxos de diners i la circulació de productes i continguts culturals entre els diferents sectors culturals i àmbits públic, privat i amateur.