Novetats

Lluís Bonet i Agustí | Cercle de Cultura 

En aquest text, Lluís Bonet i Agustí, titular d'economia aplicada i director del Programa de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona, avalua els costos i beneficis de la potencial independència de Catalunya, així com les estratègies necessàries en cada cas per assegurar un bon desenvolupament del món cultural.

Per tal d'encarar el tema planteja tres escenaris potencials: a) l'assoliment de la independència; b) el pacte amb l'estat, amb major autonomia política, fiscal i cultural per a Catalunya; i c) el manteniment del status quo polític actual.

Creative industries journal

Obre aquest número un article de Francisco Marco-Serrano, Pau Rausell-Koster i Raúl Abeledo-Sanchis sobre la relació entre el producte interior brut i la intensitat d’ocupació en les indústries culturals i creatives. Segons els autors, durant la última dècada s’ha afirmat de manera generalitzada que les indústries culturals i creatives són un motor per al creixement econòmic de les regions, però consideren que es tracta d’una relació controvertida i que demanda més proves i evidències. En aquest article presenten un marc conceptual que pot ajudar a testar la possible causalitat entre la generació de producte interior brut i l’índex d’ocupació en els sectors culturals i creatius. Els resultats determinen que existeix una clara retroalimentació entre aquestes dues variables. 

Centre for Local Economic Growth

Informe que aporta una perspectiva original sobre els efectes mesurables de la cultura i l’esport en les economies locals. Mentre molts estudis sostenen que els projectes i equipaments culturals són bones inversions en termes socials i econòmics, aquest, en canvi, afirma que els efectes globals mesurables d’aquests projectes tendeixen a ser poc perceptibles per a les economies locals ja que l’impacte en salaris i ingressos acostuma a ser petit i els efectes en les importacions i exportacions comercials, així com en el turisme, són de curta durada. L’estudi aporta reflexions poc freqüents i que demanen prestar atenció a aspectes específics de cara a tenir expectatives realistes sobre el que els projectes culturals poden assolir.

World Cities Culture Forum

Informe que examina l’oferta cultural de vint-i-quatre grans ciutats i recopila dades sobre seixanta indicadors culturals al voltant de la seva oferta i demanda en cultura. Així mateix, informa dels pensaments, estratègies i línies polítiques desenvolupades dels governs municipals de cada una d’aquestes ciutats. Les ciutats analitzades són: Amsterdam, Berlín, Bogotà, Buenos Aires, Hong Kong, Estambul Johannesburg, Londres, Los Angeles, Madrid, Mont-real, Moscou, Bombai, Nova York, Rio de Janeiro, Sao Paulo, Seül, Xangai, Singapur, Estocolm, Sydney, Tòquio i Toronto.

Patrimoine Canadien | Rideau (Réseau indépendant des diffuseurs d’événements artistiques unis) | FCCF (Fédération culturelle canadienne-française) | (Capacoa) Canadian Arts Presenting Association

Si sou programadors, gestors d’equipaments escènics o membres de companyies us pot interessar aquesta web que proporciona un ampli ventall de recursos per millorar les vostres presentacions i comunicacions. Hi podeu trobar recursos formatius en línia, recull de bones pràctiques, publicacions i informes i un ampli ventall de consells i recomanacions. 

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Está en ciernes, organizándose, laII Conferencia de la cultura. Impulsada por la Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales (FEAGC), intenta recuperar el nivel alcanzado en aquella ya lejana primera Conferencia de la cultura del 2010 e intentando avanzar lo máximo que se pueda el terreno perdido durante todos estos últimos años. En ambas iniciativas, los gestores culturales organizados en sus estructuras representativas han sido los bueyes que tiraban lentamente de un pesado y desvencijado carro. Los procedimientos y las metodologías seguidos e implementados para desarrollar ambas conferencias son muy diferentes, pero en ambos casos trabajan con una dificultad aparentemente insalvable: proponer un pacto compa(r)tible entre todos los sectores y discursos que componen la cultura con el objetivo de identificar objetivos comunes y trasladarlos a la sociedad/política. Ardua tarea!

Santi Eraso Beloki | santieraso.wordpress.com. Arte, Cultura, Ética y Política

La premisa básica de la cultura democrática se funda en la vieja idea ilustrada de proporcionar acceso universal, libre y gratuito o a precios asequibles (sobre todo para los más desfavorecidos) a los saberes y obras generadas a lo largo de la historia por creadores, pensadores, autores, intérpretes, investigadores, etc. Así se recoge en el artículo 27.1 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: “Toda persona tiene derecho a tomar parte libremente en la vida cultural de la comunidad, a gozar de las artes y a participar en el progreso científico y en el beneficio que generen”.

Daniel Paül i Agustí | Cuadernos Geográficos. Vol. 53, Núm. 2 (2014), p. 87-102

Resumen |  Los cambios en la industria generalizados durante la segunda mitad del siglo XX fueron especial­mente visibles en algunas áreas, como el Poblenou de Barcelona. En el año 2000 el Ayuntamiento de Barcelona impulsó un gran proyecto de transformación de este antiguo barrio industrial. Un proyecto urbanístico, económico y social que aspiraba a crear un nuevo distrito de la innovación. Tras unos inicios en los que se sucedían las grandes inversiones inmobiliarias, la crisis económi­ca ralentizó algunos de los proyectos inicialmente previstos y anuló otros. Esta nueva situación impulsó una reflexión sobre las transformaciones emprendidas e hizo posible que algunos colec­tivos, como por ejemplo los artistas, se integrasen mejor en el proyecto. En este sentido, el caso del Poblenou de Barcelona se contrapone en cierta medida a las tendencias habituales en otras ciudades, donde los artistas son atraídos en las fases iniciales de la transformación y expulsados en las etapas más avanzadas. Esta expulsión de artistas también se dio en el Poblenou. La novedad en Barcelona reside en el retorno de los artistas al barrio a partir del año 2008, coincidiendo con la crisis inmobiliaria. Este retorno supone un cambio respecto a los procesos tradicionalmente descritos de expulsión de artistas. 

Fundación Contemporánea

La qualitat de la programació cultural ha augmentat en quasi totes les comunitats autònomes i tornen a encapçalar el rànquing Madrid (86%), Catalunya (80%), el País Basc i Andalusia (35%). En canvi, no es pot dir el mateix pel que fa a la innovació. Madrid i Catalunya tornen a ser les comunitats culturalment més innovadores però han sofert en aquest paràmetre baixades de 4 punts fins al 74% en el cas de Madrid i 67% en el de Catalunya. El País Basc, en canvi, en tercera posició, ha pujat lleugerament del 46 al 47%. Andalusia és la comunitat que més ha millorat en aquest àmbit, amb una pujada de 7 punts (del 21 al 28%). Segons l’Observatori, aquesta evolució es pot atribuir al fet que, en temps d’incertesa, molts programadors intenten minimitzar riscos i aposten per fórmules ja conegudes.

Xavier Marcé | El Mundo (Ed. Catalunya), 3 de febrero de 2015

Conseguir una situación de estabilidad presupuestaria es la principal obsesión de cualquier alcalde y gastar estos recursos en programas que aseguren la máxima calidad de vida para los ciudadanos su principal objetivo. Parece lógico que sea así, aunque a veces la realidad se empeñe en complicarlo. En este contexto la Ley de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL), pone en entredicho el papel de los municipios en relación al mantenimiento de un nivel mínimo de calidad de vida, limitando las competencias municipales hasta un punto critico.

Arts. Núm 39, novembre 2014

La revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida ha elaborat un dossier especial amb articles sobre la planificació de la cultura, la llengua i l’educació a la Catalunya independent 

Editorial
Entrevista Miquel Calçada
El lloc de la cultura en la Catalunya independent | Joan Manuel Tresserras
Una política cultural per a la Catalunya independent |Eduard Voltas
Fer de la cultura l’eix | Carles Duarte i Montserrat
La llengua catalana en una república independent | Miquel Pueyo
Educació i nació catalana | Ramon Camats
El mapa de Catalunya, el mapa del català | Vicenç Villatoro

Manel Verdú | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

En aquest document s’analitzen els pressupostos generals de l'Estat espanyol en matèria cultural durant el període comprès entre el 2011 i el 2015. L’informe inclou una classificació de les dades segons els programes pressupostaris, el gestor de la despesa (ministeris) i la destinació territorial del finançament (comunitats autònomes). De les dades cal destacar, que la despesa general de l’Estat en cultura s’ha reduït en 357 milions d’euros en cinc anys, xifra que suposa un descens del 31 %; i que les assignacions nominatives estatals a Catalunya han disminuït un 76,3 % des del 2011. Alguns dels resultats de l’informe són els següents:

Sinapsis

Avui us recomanem que feu una visita a Polièdrica, plataforma web que dóna visibilitat a polítiques i pràctiques culturals de proximitat i col·laboratives desenvolupades per administracions, programes, organitzacions, equipaments i d’altres agents culturals de l’àmbit català, estatal i internacional. L’objectiu és promoure la recerca i el debat, afavorir l’intercanvi d’informació i d’experiències i difondre aquestes polítiques i pràctiques provinents de diversos sectors, disciplines i entorns culturals.

EAE Business School 

El Strategic Research Center de EAE presenta el estudio «El mercado del videojuego 2014», un análisis de la situación del mercado de videojuegos en España, tanto nacionalmente como por Comunidad Autónoma, y de las principales economías mundiales, además de analizar la tendencia de este mercado de ocio para el periodo 2015 – 2018.

Revista de Museologia

Número monogràfic que mostra una panoràmica dels principals museus i col·leccions vinculades al món del vi a l’estat espanyol. Inclou experiències i investigacions al voltant de la patrimonialització i musealització del llegat paisatgístic, cultural i econòmic al voltant d’aquest producte a les diferents comarques i regions vinícoles. Podeu trobar, entre d’altres, un article sobre Viniseum, el nou Museu de les Cultures del Vi a Catalunya, un estudi sobre la varietat d’estudis universitaris a algunes regions de gran tradició vitivinícola o un apunt sobre la tasca de l’Associació de Museus del Vi a l’hora de desenvolupar nomes fórmules per posar en relleu el valor patrimonial, social i cultural de tota la riquesa que envolta a aquest producte.

José Andrés Fernández Leost | Fundación Alternativas

Ante la pujanza cultural de las economías emergentes, es previsible que a medida que retomen el crecimiento, los países europeos perfeccionen sus modelos de acción cultural exterior: depurando duplicidades, clarificando competencias, abriéndose a la sociedad civil, diseñando estrategias de naturaleza tradicional y digital y respetando la independencia funcional de las instituciones culturales. Concediendo, en definitiva, una consideración de política Estado a una esfera cuyo impacto solo es evaluable a medio y largo plazo.

 David Ruiz | Economía y Cultura

Asomándonos a algunos datos

Más de cien mil empresas culturales (108.556 según los datos del anuario de estadísticas culturales) constituyen (constituían en 2013) la base sobre la que hablamos cuando hacemos referencia a la industria cultural en España. No es posible establecer fronteras rígidas sobre qué sea, mas, si ciertamente existe algo que sea “industria cultural” (consideramos en nuestra reflexión su existencia, aunque no esté del todo claro que sea, efectivamente, cultura) no sólo está constituida por el tejido empresarial. Las administraciones públicas tienen un peso determinante en ella, además del tejido asociativo, creadores y múltiples agentes más, pero estas empresas se erigen en el elemento fundamental de tal industria.

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Edwin R. Harvey | Fundación SGAE

En aquest llibre el professor Harvey fa una anàlisi de les polítiques culturals dels dinou  països americans de parla espanyola o portuguesa (Mèxic, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Cubà, la República Dominicana, Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Veneçuela i Uruguai). Harvey estudia els diversos models institucionals i administratius i les polítiques públiques desenvolupades en matèria de cultura al llarg del segle XX i en l’actualitat. El llibre obre amb una introducció, fa una anàlisi general de la gestió pública de les polítiques culturals en el context  llatinoamericà, les contextualitza dins el marc internacional i observa com afecta a aquestes polítiques nacionals el marc jurídic internacional.

Instituto de Ciencias del Patrimonio (Incipit-CSIC) ׀ Discovering the Archaeologists of Europe (DISCO)

Segons aquest estudi que presenta els resultats corresponents a l’estat espanyol del projecte DISCO (Descubrint els arqueòlegs d’Europa),  Espanya ha perdut entre 2009 i 2013 un 66% de llocs de treball i un 42% d’empreses dedicades a l’arqueologia. En aquest període s’ha passat de 2.358 a 796 llocs de treball. Un 56% dels contractes són temporals i els salaris estan allunyats de la mitjana europea. El projecte, que compta amb finançament comunitari i recull dades de 21 països europeus, descriu la situació del sector de l’arqueologia a Europa, fa un recompte dels professionals que s’hi dediquen i analitza les seves condicions laborals. Informa també sobre els diners públics destinats a cada país a l’arqueologia i sobre l’impacte de la crisi econòmica en el sector.

Arts Council of England

Al web del programa 'Family Arts Campaign' podeu trobar articles, estudis de cas, informes de recerca i kits d’eines que us poden ajudar i aportar idees a l’hora d’atreure i augmentar el compromís del públic familiar a les vostres organitzacions culturals i artístiques. Es tracta de recursos per incrementar la qualitat de l’experiència i millorar les estratègies de màrqueting i comunicació amb el públic familiar. La majoria dels recursos estan orientats als sectors de les arts escèniques i visuals. Tot i que el programa també treballa en iniciatives en col·laboració amb museus i biblioteques.