Novetats

Observatorio Cultural del Proyecto Atalaya

Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV)

La industria del videojuego española se consolida como motor en la economía digital, ofreciendo así múltiples oportunidades para todas las empresas y para la creación de empleo. Esta es la conclusión que se desprende del 'Libro Blanco del desarrollo español de videojuegos' que ha presentado la Asociación Española de Empresas Productoras y Desarrolladoras de Videojuegos y Software de Entretenimiento (DEV).

Este estudio ha sido patrocinado por U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital y ha contado con el apoyo de ICEX. El documento presentado, recoge los principales datos de la industria, así como algunas recomendaciones para potenciar el impulso de este sector.

La industria española del videojuego facturó 313,7 millones de euros en 2013, cifra que sitúa al sector entre las principales industrias nacionales de contenidos digitales. Además, se estima que las ventas del sector crecerán hasta los 723,6 millones de facturación en un período de tres años, una tasa anual compuesta del 23,7%.

Jesús Estepa Giménez (ed.) ׀ EDIPATRI Universitat de Huelva

Llibre on s’analitzen els materials i recursos que es fan servir en les aules d’educació primària i secundària a l’hora d’explicar el patrimoni. Tracta de reconèixer les dificultats, necessitats i demandes del professorat a l’hora de treballar amb aquests materials; connectar la producció de materials i recursos elaborats o emprats en l’àmbit educatiu formal (institucions educatives) amb la realitzada en l’àmbit no formal (museus i centres d’interpretació del patrimoni) i proposa alguns criteris bàsics d’elaboració de materials i recursos adequats per al desenvolupament d’una didàctica del patrimoni més òptima i adequada.

Sergi Mosteiro | Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

La taxa d’atur en el sector  de la cultura  i  la creación es manté uns 10 punts per sota de la global catalana

Aquest informe d’ocupació en cultura i creació corresponent al primer trimestre de 2014 recull el canvi metodològic que s’ha produït a l’incorporar les noves dades de l’Enquesta de la Població Activa (EPA), calculades sobre el Cens de Població i Habitatges de 2011 en substitució de les anteriors basades en el Cens de 2001.

Henry Jenkins , Sam Ford, Joshua Green ׀ Spreadable media , Convergence Culture Consortium

Llibre on s’analitza com es generen i difonen els continguts i les idees als mitjans de comunicació contemporanis i a les xarxes socials i quines implicacions tenen aquestes noves maneres de fer per als negocis, la política i  la vida quotidiana. S’hi estudien conceptes com la comunicació viral, el web 2.0 o els influenciadors i s’hi examinen els nous fluxos transaccionals o els nous models de negoci emergents a partir d’uns nous mètodes de generar i fer circular la informació més participatius.

Jean-Louis Fabiani ׀ L’Harmattan

Fabiani es pregunta si avui en dia és possible parlar de d’una cultura legítima. Per respondre aquesta pregunta, l’autor analitza algunes de les principals teories sobre el paradigma de la legitimitat cultural que han marcat les darreres dècades (d’autors com Howard Becker, Pierre Bourdieu, Michel de Certeau o Richard Peterson) i demostra amb diferents casos pràctics (la música de jazz a França, les relacions de la illa de Còrcega  amb l’Estat francès, la lectura a les presons, el festival de Cannes, etc.) que aquestes teories són inoperants en uns moments en què la realitat social i cultural és cada vegada més complexa.

Observatorio Vasco de la Cultura

Las dificultades a las que se enfrentan los sectores culturales están haciendo que muchos organismos públicos se replanteen las formas de apoyo, desarrollando nuevos instrumentos que sean más eficientes y que respondan a las necesidades derivadas de un contexto cada vez más complejo y global.

En este sentido, el Observatorio Vasco de la Cultura dedica el presente informe a realizar una prospección a nivel internacional sobre cuáles son las diferentes vías que se están llevando a cabo para apoyar el desarrollo de los sectores culturales y creativos. 

L'arquitectura és un sector inclòs en totes les classificacions internacionals de les indústries creatives.

El document sintetitza alguns estadístics de la dimensió econòmica dels estudis d'arquitectura a Catalunya, fa una reflexió estratègica dels principals reptes del sector i presenta un pla d'acció per a l'impuls i la internacionalització de l'arquitectura.

Vincent Dubois ׀ Raisons d’Agir

A partir d’una enquesta a estudiants de gestió i administració cultural a França, Vincent Dubois fa una radiografia de les motivacions, orientacions i característiques dels candidats a professionals de la gestió cultural. L’autor es pregunta quins són els elements que afavoreixen que cada vegada més estudiants es decantin cap a les noves formacions i professions de la cultura, un sector que es caracteritza per un nivell d’atur elevat i una remuneració modesta.

Què us semblaria agafar el mòbil o la tablet, escanejar el pijama i poder llegir un conte?

Marsaili Cameron ׀ Belinda Sosinowicz ׀ The Rayne Foundation ׀ National Alliance for Arts Health & Wellbeing

Demostrar que l’eficàcia de les intervencions artístiques en el tractament de la demència serà clau per millorar-ne el seu finançament, és una de les conclusions d’aquest informe que vol incidir en el paper que poden jugar l’art i especialment la música en el tractament de les demències al Regne Unit. Proporciona exemples de bones pràctiques i recursos d’utilitat, identifica els reptes que cal assolir per consolidar aquest tipus de programes i menciona algunes debilitats en la seva supervisió i avaluació, així com una bretxa qualitativa que reclama més formació, desenvolupament i intercanvi de recursos.

SOY CÁMARA. El programa del CCCB (36)

Aquest capítol s’articula a partir de les jornades de debat sobre «El sentit de la cultura» celebrades al CCCB i reflexiona sobre la rellevància social de la cultura i la seva relació amb la política. «Cultura» és un concepte amb múltiples definicions, difícil d’abastar en la seva complexitat. Per contestar la pregunta del títol, es traça un recorregut des de la concepció de la cultura com a repertori d’eines per relacionar-nos amb el món fins a la dimensió política de la cultura com a espai de conflicte i instrument de canvi social, passant pel problema de la mercantilització de la cultura en la societat de consum i la doble funció de la cultura com a experiència individual i bé comú.

El programa entrevista Marina Garcés, filòsofa; Mara Dierssen, neurobiòloga i cantant; Frederic Amat, artista visual, i Eloy Fernández Porta, escriptor. Recupera, a més, aportacions de Pierre Bourdieu, Pier Paolo Pasolini, Georges Bataille, Fritz Lang, Jean-Luc Godard, Nuccio Ordine i Alfredo Jaar.

Ballem a la panxa de la mare, als braços del pare, caminant amb un amic, a la festa del poble. I ballant expliquem els nostres pensaments i sobretot les nostres emocions. I ho fem a partir del nostre cor, del nostre cervell, del nostre estómac, de la nostra mirada i de la nostra terra”.

Joan Serra i Vilamitjana

Ja ha sortit el núm. 153 dels ‘Plecs d’història local’, suplement d’història local de la revista ‘L’Avenç’ editat per l’Institut Ramon Muntaner i la CCEPC, que en aquesta ocasió es dedicat Mancomunitat de Catalunya.

L’editorial, a càrrec de Ramon Arnabat, de la Universitat Rovira i Virgilii de l’Institut d’Estudis Penedesencs fa una mirada general sobre la Mancomunitat. Jordi Casassas, de la Universitat de Barcelona, fa èmfasi en les realitzacions anteriors que la van fer possible i en la seva transcendència per a la història posterior, mentre Enric Pujol, també de la UB, ens explica l’activitat desplegada en els camps de l’educació i la cultura. Montserrat Comas, bibliotecària i historiadora,  és l’autora d’un article dedicat a les biblioteques. Aquest número es complementa, com és habitual, amb els apartats de ressenyes i novetats bibliogràfiques i un noticiari.

Comissió Europea. Direcció General de Desenvolupament i Cooperació EuropeAid (DEVCO)

Informe que identifica i analitza una selecció de 30 projectes recolzats per la Unió Europea a través dels seus instruments de cooperació. L’objectiu és il·lustrar com aquests projectes de cooperació que impliquen a agents, sectors i continguts cultural poden contribuir de manera significativa a les línies actuals de desenvolupament establertes per la Unió Europea.

Ricard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de ValènciaRicard Huerta (ed.) ׀ Romà de la Calle (ed.) ׀ Universitat de València

Llibre on es revisa el concepte de ‘patrimonis migrants’ al voltant d’una realitat canviant amb transformacions constants d’ordre cultural, econòmic, polític i tecnològic i que conviden a replantejar les possibilitats del fet patrimonial i abordar les seves repercussions educatives. L’obra replanteja els significats de patrimoni i educació patrimonial, proposa la negociació de noves estratègies sobre la idea de patrimonis migrants i espera que des de diverses disciplines s’aprofundeixi en la investigació d’aquest concepte.

Patricia Corredor Lanas ׀ Observatorio de Cultura y Comunicación de la Fundación Alternativas

Els agents culturals atorguen una puntuació de 4,5; l’any 2011, any de la primera edició d'aquest informe, la puntuació era d’un aprovat just amb un 5,1.  L’informe de 2013 s’ha elaborat a partir d’una enquesta a 304 experts (creadors, gestors públics i privats, investigadors i crítics) i vol oferir una panoràmica del sector cultural espanyol. Els resultats mostren també una condemna rotunda del sector al sistema fiscal aplicat a la cultura i, en especial, a l’increment de l’IVA al 21%. Els agents valoren de manera molt negativa el paper de l’Estat i de les polítiques públiques, i critiquen el projecte de Llei de la Propietat Intel·lectual.

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.

Les biblioteques municipals de la demarcació de Barcelona van rebre el 2013 un total de 19 milions de visites i van tenir 12,7 milions de préstecs. Aquestes dades consoliden «un any més les biblioteques públiques com el servei públic més utilitzat pels ciutadans». Així ho ha afirmat el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant la presentació a la premsa dels resultats de l'any passat sobre l'ús de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM).

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Tània Martínez Gil ׀ Joan Santacana Mestre ׀ Trea

Manual que vol rendir homenatge als anomenats ‘museus pobres’, als museus de sempre, els que han sobreviscut a les guerres, a les bombes, a la penúria i que van néixer gràcies al treball esforçat de bons treballadors i professionals de la cultura. Els autors denuncien que després d’aquests museus, amb objectes recuperats i investigats amb paciència però exposats amb moltes deficiències, van arribar uns nous museus amb magnífics edificis però sense objectes, sense investigació, insostenibles i inútils, nascuts amb l’única finalitat de donar servei als interessos especulatius que amenacen no només el desenvolupament de la cultura sinó també la seva pròpia existència.