Interacció

Philippe Henry | Éditions de l’Attribut

Llibre que analitza les transformacions que ha experimentat l’essència i el paper de l’art en la societat durant les últimes dècades, tant pel que fa tant a les pràctiques culturals de la ciutadania com als nous marcs artístics professionals i a les polítiques públiques. Philippe Henry centra la seva atenció en les tensions potencials sorgides de la diversitat d’identitats i dels nous patrons culturals dins la nostra societat. L’autor també analitza les noves economies creatives i culturals que apareixen al centre d’un nou model de desenvolupament.

El primer capítol de Un nouveau référentiel pour la culture? : pour une économie coopérative de la diversité culturelle fa un repàs a les evolucions dels  sectors artístics i culturals dins un context global en profunda transformació i descriu el cas de la música. A continuació tres capítols que aprofundeixen des d’una perspectiva general en qüestions que estan molt interrelacionades: en primer lloc, l’heterogeneïtat i les transformacions de les preferències, els gustos i les pràctiques culturals de la; en segon lloc, s’analitza l’ascens i els límits d’un enfocament ideològic centrat en les nocions de diversitat i participació cultural i s’hi aborda el principi d’una emancipació cap a l’educació individual, cap a la participació i cap al reconeixement de la diversitat i dels drets culturals i també es fa un repàs a la implementació de les polítiques favorables a la interculturalitat; en tercer lloc, es tracta el tema de l’estructura no igualitària de l’economia cultural i les asimetries del món de l’espectacle en viu, a les especificitats de l’economia artística, a les tensions de l’economia creativa, a la lògica de les indústries culturals i a la inquietant reducció de les qüestions culturals en les economies de mercat.

Els quatre capítols restants expliquen l’evolució cap a una nova lògica de cooperació cultural i cap a una economia més contributiva i col·laborativa que estrictament competitiva. Així, l’autor aprofundeix en els enfocaments artístics compartits, en les modalitats cooperatives al si de les organitzacions artístiques, en les formes territorials de cooperació cultural, en les temptatives de reconfiguració de les polítiques culturals públiques amb noves regulacions, una filosofia més participativa i una major col·laboració públic i privada a tenir en compte. El llibre acaba amb un capítol dedicat a les necessitats de transformació dels sistemes d’educació i de les formacions artístiques. Tota la proposta fa referència al context francès però té en compte el context europeu i mundial.

« Dans nos sociétés qui se transforment, la question culturelle revient surtout au premier plan comme ce qui permet de faire cohérence et signification minimales pour continuer à vivre et travailler, à rêver et aimer. »

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris