Interacció

Maritza Buitrago Rave | Museu de L'Hospitalet 

En el marc de les Beques L’Hospitalet 2013, el programa de recerca impulsat pel Museu de L’Hospitalet, us presentem el treball de recerca científica de Maritza Buitrago Rave sobre la dimensió econòmica que la indústria cultural té a L’Hospitalet.

L’objectiu d’aquesta recerca ha estat fer una aproximació als aspectes més significatius en relació al que pot ser la dimensió econòmica de la indústria cultural i creativa a la ciutat de l'Hospitalet. Aspectes com, quina és la seva situació en relació a les demarcacions territorials més properes, quins poden ser els sectors més afectats per la crisi o sectors emergents, quin és el volum de treball que genera aquesta indústria i quin podria ser el seu volum de negoci.

Principals conclusions del treball:

Podem afirmar que la ciutat té tres avantatges clars:

1.  La seva ubicació estratègica, cosa que permet atraure nous consumidors culturals.
2. L’existència d’actors culturals amb recorregut i amb propostes molt interessants.
3. La puixança d’una generació jove que en pocs anys serà consumidora de productes culturals.

Si es vol potenciar aquest sector, és necessari:

• Incentivar la demanda local de productes culturals, cosa que està relacionada amb l’enfortiment dels espais de consum cultural (diversitat d’actors culturals i diversitat d’oferta cultural) i amb el nivell d’educació de la població, sobre el qual s’ha de posar l’accent.

• Trencar amb la barrera diferenciadora de L’H versus BCN. En aquest sentit, es podria treure molt d’avantatge de la marca “Barcelona”. Això requereix posar en marxa una àmplia estratègia comunicadora i una articulació coordinada amb les altres accions que es fan en l’àmbit metropolità.

• Donar suport a una distribució cultural diversa, amb promotors culturals i empresaris que inverteixin en la distribució i l’exhibició. Segurament, un dels reptes principals que tindrà la ciutat serà com atraure inversors culturals.

• Promoure la formació vinculada amb la indústria cultural. En aquesta línia, en la formació ocupacional la ciutat podria trobar sortides interessants.

• Innovar i atraure creadors i actors culturals. Això és el que ha passat amb l’edifici Freixas, on hi ha hagut experiències d’atracció d’artistes i de fusióentre l’art i la indústria que han estat exitoses. No obstant això, per potenciarexperiències d’aquesta mena i atraure col·lectius d’artistes i d’actorsculturals a la ciutat, cal donar facilitats en termes de preu de lloguers,llicències, etcètera. I també cal facilitar la possibilitat de viure i treballaral mateix lloc, l’“habitatge singular”, cosa que representa un canvi en la normativa urbanística i un treball d’articulació amb la xarxa veïnal.

Un altre aspecte que ha quedat palès en la realització d’aquesta recerca és la manca d’articulació entre els actors i els empresaris culturals. La diversitat d’aquesta indústria fa que una articulació única sigui molt complicada. A la ciutat, potser hi ha algun sector amb més articulació, com és el cas de lesarts —tot i que algunes experiències han estat fallides—, però, en general, els sectors no tenen espais d’articulació i no es coneixen, la qual cosa dificultala generació de possibles sinergies.

Per últim, amb l’objectiu d’afinar el disseny de les polítiques públiques, caldria insistir en l’elaboració d’estudis i diagnòstics sobre l’estructura dels mercats culturals, matèria en la qual encara hi ha un gran buit. Perquè, tot i que aquesta recerca ofereix dades que permeten afirmar que la indústria cultural genera volum de negoci i ocupació, aquestes dades no són suficients per confirmar que la indústria al voltant de la cultura també sigui generadora de valor afegit, o en quina mesura ho és. Caldria ferun cens —o una enquesta— del conjunt d’empresaris i creadors culturals, a fi de conèixer quin és l’estat dels seus guanys i quina és la seva aportació alvalor afegit total de la ciutat.

PDF La dimensió econòmica del sector cultural a la ciutat de l’Hospitalet

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris