Interacció

Eduard Miralles  |  Editorial CyberKaris  Nº 140, Novembre 2014   |   Interarts 

1. No és gens bo que la cultura estigui sola, ocupant un únic departament o direcció general, com és el cas de les polítiques estructurals. Justament perquè la cultura és molt important, millor mal acompanyada que ben sola, i si és en companyia de matèries com educació, joventut, esports? molt millor encara.

2. Cal barrejar amb precaució les dosis exactes de suport a les arts i a les indústries, a les iniciatives amb afany de lucre i a aquelles propostes que persegueixen l'interès social o general, desoint aquelles veus que, tot i apostar per la necessària diversitat d'iniciatives, consideren que cal practicar una certa discriminació selectiva.

3. En el marc dels fons concursables existents, cal apostar deliberadament per seleccionar projectes de gran format, malgrat que això no sigui garantia necessària d'una major qualitat: menys projectes i de més ambició, i no pas més projectes i de millor qualitat.

4. Compte amb les xarxes. Les teranyines són un parany, i qualsevol organització amb forma de xarxa és sospitosa de ser una tapadora per al turisme social i institucional dels seus responsables i els seus membres, fins i tot si es demostra amb contundència tot el contrari.

5. Cal triar acuradament el màxim responsable polític de la matèria en qüestió. No només no és necessària cap experiència prèvia al sector cultural, sinó que cal preveure que com més allunyat estigui del tema, més justa i encertada serà la selecció.

6. D'altra banda, la nacionalitat del comissari importa, i molt. Encara millor si entre els seus antecedents destaca el fet d'haver format part com a ministre d'algun govern nacional autoritari, antieuropeista, confessional i poc orientat al suport a la cultura del seu país. Malgrat que la tasca del candidat hagi estat relacionada amb altres disciplines.

7. En la mesura que és probable que superi in extremis l'examen del sempre primmirat Parlament Europeu, fóra millor que abans de la seva investidura definitiva se'l despullés preventivament d'aquelles atribucions considerades més importants: media o ciutadania, per exemple, no fos cas que en les seves mans esdevinguessin perilloses en excés.

I 8. Finalment, i no pas per això menys important, cal no oblidar la insistència reiterada en tots els documents i declaracions destacades sobre la importància de la cultura per la Unió Europea en aquella frase, de vegades atribuïda a Monnet i de vegades a Schuman, que diu poc més o menys que si calgués tornar a construir la Unió Europea, el millor fóra començar per la cultura.

Font: CyberKaris  Nº 140, Novembre 2014  

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris