Interacció

Revista d’etnologia de Catalunya

Dossier temàtic que ofereix una bona síntesi dels problemes i reptes que planteja la gestió, difusió i recerca del patrimoni cultural immaterial. Tots els articles prenen com a punt de partida la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial publicada el 2003. S’hi analitza el tema des d’un punt de vista teòric i pràctic i en diferents contextos (català, espanyol i internacional). El dossier s’inicia amb dues reflexions teòriques de Laurajane Smith i Xavier Roigé sobre l’impacte d’aquest nou concepte en les definicions oficials de patrimoni i en les polítiques públiques patrimonials. Per la seva banda, d’Estrada i Del Mármol se centren en l’aplicació de la Convenció de 2003 i analitzen de manera crítica la realització dels inventaris de patrimoni immaterial en els àmbits espanyol i internacional. Costa i Folch analitza el cas català, fa un repàs a la legislació catalana, analitza alguns exemples concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius i, de vegades, conflictius, d’aquest patrimoni i, finalment, planteja quins són els grans reptes legislatius i de gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya.

Els dos articles següents analitzen dues formes específiques de patrimoni immaterial: el patrimoni natural i el patrimoni gastronòmic. A continuació, Annette Viel argumenta que la interrelació entre els museus i el patrimoni immaterial ha comportat l’observació dels objectes i les col·leccions des d’una perspectiva més innovado­ra, i assenyala que aquestes interrelacions tendeixen  a trencar les distàncies entre els museus i els seus contextos socioculturals, o entre les dimensions materials i immaterials dels objectes, i que això dóna lloc a noves interpretacions. Finalment, Habib Saidi s’interessa pel patrimoni immaterial en el context conflictiu de la Tunísia postrevo­lucionària. El número continua amb una nova secció anomenada Focus que complementa el dossier amb exemples concrets d’accions que il·lustren les perspectives teòriques plantejades en els articles anteriors. Així, podeu trobar qüestions pràctiques sobre el patrimoni marítim com a patrimoni immaterial a Catalunya; un resum de les actuacions autonòmiques en patrimoni immaterial a Andalusia; la metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la biosfera del Montseny, fa poc inclòs en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco, o el cas de la Patum, que va ser la primera declaració de patrimoni immaterial de la Unesco a Catalunya.

HTML Sumari i articles en PDF  Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 39 (2014)

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris