Apunts

Interacció: un punt ben viu de confluència

Interacció va convertir-se, del 8 al 10 de maig d’enguany, en el punt de trobada dels tècnics i gestors culturals, una trobada que va esdevenir el correlat presencial de la comunitat virtual, la qual continua ben viva i ha esdevingut una via fluïda de relacionar-nos i de compartir experiències i continguts entre totes les persones que ens dediquem a la gestió cultural.

Territoris,cultures, polítiques (V i últim)

Remarques sobre alguns àmbits i sectors

Per concloure aquesta sèrie us proposem un recull necessàriament incomplert de bones pràctiques, d’experiències i metodologies interessants en aquests territoris que sens dubte mereixen una exploració més detallada. Es tracta d’experiències com la promoció de les arts (i els artistes) visuals a Àustria, dels centres de producció i creació del Quebec, i de les arts escèniques –teatre, cançó, circ- en aquest país. Dels centres socioculturals a Flandes, de la conceptualització i promoció de l’arquitectura dins el sector cultural a Dinamarca i sobretot a Àustria, de l’organització i gestió dels grans equipaments nacionals en un “holding empresarial” en aquest mateix país i també de la gestió de les grans companyies i equipaments nacionals a Escòcia. De l’organització i de la governança de les institucions del patrimoni a Dinamarca (Agència de Castells i Bens Culturals) i a Escòcia, i de la polítiques educatives i de públics sobre patrimoni a Àustria. De la intersecció de institucions culturals i educatives en projectes compartits en aquest país i també a Escòcia on s’ha aconseguit que tots els alumnes d’educació reglada participin en alguna activitat artística...

Cultura Lliure. xip/tv

La societat avança més ràpidament que les lleis. Mentre els governs intenten lluiten contra la pirateria i persegueix les pàgines de descàrrega i intercanvi d’arxius, la xarxa produeix una nova cultura popular que es basa en la remescla. Podeu veure el reportatge «Cultura lliure» que el programa Tendències, del canal Creació de xip/tv, ha dedicat a aquest fenomen.

Museums and happiness. The value of participating in museums and the arts

Informe en què s’analitza quin impacte té en la salut i el benestar de les persones el fet de visitar museus i participar en les activitats que s’hi organitzen. L’encarrega l’Arts Council of England a l’economista de la London School of Economics i especialista en mètodes d’avaluació de béns no mercantils, Daniel Fujiwara. L’estudi forma part del Happy Museum Project, que pretén avaluar qualitativament l’experiència de visitar museus i demostrar amb evidències numèriques que la inversió en museus i cultura és fonamental per a la felicitat dels ciutadans. 

Fujiwara assenyala que els estudis sobre l’impacte de la participació en activitats artístiques i culturals acostumen a basar-se en enquestes on els participants especifiquen quin preu pagarien per un bé o servei cultural com assistir a una exposició, per exemple. Afegeix però, que aquest mètode requereix que els enquestats estiguin ben informats i disposin d’un conjunt de preferències ben definides per poder expressar les seves valoracions de manera acurada, unes condicions que, segons l’autor no solen donar-se en aquestes investigacions,

Comunicación, cultura y ciudadanía. Una conversación con Néstor García Canclini

Podeu visionar el vídeo de la taula rodona sobre les relacions canviants i complexes entre cultura, comunicació i ciutadania organitzada per Medialab Prado el passat 14 de maig a Madrid amb Néstor García Canclini, Amparo Lasén, Víctor Sampedro i Francisco Cruces. Els participants van debatre sobre la realitat i la relació mútua entre aquests termes, sobre quins nous actors, fenòmens i experiències estan emergint, des de quina perspectiva s’han d’analitzar i si es veuen igual des d’Europa que des d’Amèrica.

La revista Mnemòsine de museologia, disponible a Internet

Fa uns dies es va presentar el darrer número de la revista Mnemòsine, la revista de museologia publicada per l'Associació de Museòlegs de Catalunya. La revista té caràcter biennal i aquest últim número, el setè, correspon als anys 2012/2013. Tot i que fins l'anterior número només era disponible en edició paper, actualment s'està derivant a una tirada limitada en paper i una edició digital disponible a la pàgina web de l'Associació.

La gestión de las músicas actuales.

Guia en què s’expliquen de manera senzilla i fàcil els passos necessaris per desenvolupar i presentar propostes musicals individuals o col·lectives. L’objectiu és mostrar les possibilitats que hi ha de fer música ja sigui en directe o gravada. Es fa especial incidència als nous avenços tècnics, a les llicències lliures i als nous canals i llenguatges de comunicació dels projectes.

Elaborada per Rubén Caravaca Fernández, gestor cultural i responsable de comunicació des de l’any 2006 del Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur, aquesta obra és una iniciativa del programa ACERCA de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID), que té per objectiu reforçar la professionalització i les capacitats culturals de les persones que vulguin desenvolupar projectes culturals.

Mapping of CCI export and internationalisation strategies in EU member states

Informe on s’analitzen i comenten les estratègies i els organismes que donen suport a l’exportació i internacionalització en el sector de les indústries culturals i creatives (ICCs) a la Unió Europea. Elaborat per Judith Staines i Colin Mercer, membres de la Xarxa Europea d’Experts en Cultura (EENC les sigles en anglès), proporciona dades sobre el context, les tendències i les xifres d’exportació. Elabora una sèrie de recomanacions i ofereix un llistat amb 230 organismes que treballen en exportació d’ICC (inclou ens governamentals, ONGs, entitats privades i comercials, empreses, mitjans de comunicació i organismes internacionals) i 50 festivals, fires i altres esdeveniments que promouen l’exportació i la internacionalització de béns i serveis culturals i creatius. L’estudi també recull més de 100 publicacions, informes públics i avaluacions dels últims cinc anys.

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera i les Falles d’Isil

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya vol disposar d’elements que permetin valorar l’impacte real (econòmic, social i cultural) dels esdeveniments de la cultura popular i tradicional. El 2012 va establir els objectius i les línies metodològiques per a la realització d’estudis focalitzats en l’anàlisi de l’impacte econòmic i l’encarregà al consultor Toni González dos estudis sobre les Falles d’Isil i l’Aquelarre de Cervera.

Els estudis permeten dimensionar la magnitud dels esdeveniments a escala local: la celebració de les Falles representa un 0,60% del PIB anual de les Valls d’Àneu, i l’Aquelarre un 0,13% del PIB de la Segarra.

En torno a la investigación artística. Pensar y enseñar arte: entre la práctica y la especulación teórica

En aquesta última dècada s’ha consolidat l’ús del concepte «investigació artística» per referir-se a una nova disciplina entre la pràctica artística i l’especulació teòrica. En aquesta obra col·lectiva es reflexiona sobre aquesta nou àmbit que intenta situar la producció artística dins el marc de l’economia del coneixement i definir la funció de l’art dins la societat contemporània. Segons els autors - artistes, comissaris, crítics i historiadors de l’art – també obeeix a la necessitat de posicionar l’educació artística en els esquemes de l’ensenyament superior, cada vegada més preocupat per la possibilitat d’homologar els currículums acadèmics i de quantificar els processos d’aprenentatge.