Apunts

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

Emilio Lledó | Taurus

En un espai com Interacció 18, on repensem l’educació i la cultura com a àmbits inseparables de la noció d’humanitat; on parlem de les arts i les ciències, de les imatges i les paraules, dels viatges i la memòria col·lectiva i, més encara, de la igualtat i la llibertat, la figura d’Emilio Lledó (Sevilla, 1927), pensador amb una llarga trajectòria en la docència universitària que ha fet de l’educació el centre de la seva filosofia, ha de ser ben present.

En l’ideal pedagògic d’Emilio Lledó hi figuren tres conceptes, ‘cultura’, ‘política’ i ‘educació’, els quals al llarg de la seva obra han anat teixint una reflexió madura i compromesa sobre l’essència de les persones i el desenvolupament de les seves vides. Si bé l’abast d’questa reflexió és amplíssim, avui volem destacar alguns dels àmbits en què es concreta en l’obra “Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la Filosofía” (2018), tenint en compte els debats globals i locals que caracteritzen la nostra actualitat:

• l’educació per a la cultura de la democràcia,
• l’educació per a tota la vida i
• els espais de l’educació institucionalitzada.

Arribar. És aquí segur? Sembla que si. Acreditacions aquí ➡

Sóc a la llista, si... Si, si, mira sóc aquí. D'acord, gràcies.

Hola, com anem? Ep! Quant de temps! Tot bé, si.

Acreditació al coll, llibreta, bolígraf. A punt!
 

Un dels objectius d’Interacció 18 és mostrar que tant l’educació com la cultura són manifestacions de la condició humana; són formes d’adaptació al medi on vivim que contenen una idea de llegat comú que s’actualitza constantment. Per tant, la conscienciació per promoure la supressió de les barreres que les allunyen és també un dels fins a perseguir en aquestes jornades.

La separació entre educació i cultura és present en els àmbits local i global, i es pot abordar per part de les organitzacions supranacionals, els governs nacionals, regionals i locals, les organitzacions de la societat civil i les organitzacions privades, els treballadors de la cultura i la ciutadania. En la mesura que tots aquests àmbits estan interconnectats i condicionen la implementació de determinades polítiques i pràctiques en el territori, avui mostrem quin és l’estat de la qüestió a Europa, en quina direcció s’orienten les polítiques de la Unió i, més encara, què hi tenen a dir la societat civil, l’acadèmia o els ens públics.