Apunts

La despesa dels municipis en cultura, 2004-2013

La lectura dels pressupostos liquidats de cultura dels municipis de la província de Barcelona corrobora el que venim veient des de fa uns anys: la cultura ha estat, al món local, un dels àmbits més afectats per la crisi.

La política cultural als Països Baixos

Ministry of Education, Culture and Science | Boekmanstudies

Obra que descriu la política cultural governamental dels Països Baixos durant la passada dècada. Elaborat per responsables del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’aquest país, el volum fa un repàs històric a l’evolució de les polítiques culturals neerlandeses i als aspectes que les han influenciat. A continuació es descriu la situació recent i es presenten els principals programes transversals en matèria de política cultural internacional, diversitat cultural, participació i difusió de la cultura, indústries creatives i cultura digital.

Les activitats culturals i pràctiques artístiques proporcionen benestar i felicitat

Daniel Fujiwara, George MacKerron ׀ Arts Council England

Recerca que analitza com afecta al benestar de les persones assistir a equipaments culturals o practicar activitats artístiques. La investigació examina les dades d’una aplicació per a iPhone anomenada Mappiness que proposar les 40 activitats diàries més comunes i mesura el grau de felicitat, de relaxació o d’activació que ens proporciona cada una. Els resultats mostren que les activitats artístiques i culturals obtenen puntuacions molt altes en termes d’efectes positius en la felicitat i la relaxació, per sobre d’altres activitats com viatjar, cuinar, comprar, veure la televisió o beure alcohol. Anar al teatre, dansa i concerts es situa en el segon lloc d’activitats que proporcionen més felicitat, només per sobre d’estar al llit. Anar a exposicions, museus i biblioteques són les terceres activitats més relaxants.

Cultura i polítiques públiques a Europa : quins valors cal preservar en temps de crisi?

Europa | Presses Universitaires de Limoges (Pulim)

Llibre que recull una síntesi de les actes i taules rodones celebrades en l’últim  col·loqui anual de l’associació Europa a Limoges on es va debatre sobre la noció de cultura des del punt de vista de les polítiques públiques. Una noció polisèmica, segons els participants, que tant pot fer referència a les diverses realitats nacionals i territorials com a una política comunitària en matèria de cultura. També van analitzar el sistema actual de governança de la cultura, el paper dels diversos actors i agents que hi intervenen, les diverses modalitats de finançament de les polítiques culturals, la funció de la cultura com motor de cohesió social i territorial o les implicacions de les noves modalitats d’accés a la cultura. Així mateix, també van reflexionar sobre la noció mateixa de la cultura i sobre com contemplar-la, si com una mercaderia més o com un dret i una font de llibertat de creació i expressió.

Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ

Gabinet Tècnic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Aquest treball sobre els teatres de Catalunya durant el període 2009-2013 explica l’Estadística d’arts escèniques. Sales de teatre, dansa i circ que elabora anualment el Departament de Cultura.

Per facilitar l’anàlisi de les dades corresponents a les sales de teatre, dansa i circ de Catalunya s’han establert 7 grans tipologies, 4 ubicades a Barcelona i 3 a la resta del país.

Tuit de la setmana

@TeatresODA

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris

Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

El nou  Pla de Dinamització del Patrimoni Cultural de Terrassa proposa un canvi de model en la gestió del patrimoni, sent més transversal i implicant les àrees de promoció econòmica i turisme. D’aquesta manera es vol reordenar els elements patrimonials a partir de dos eixos: un, el de la Rambla, on hi ha el mNACTEC, la Masia Freixa i el Mercat de la Independència; i l’altre, el que marca el traçat de Vallparadís, amb la Seu d’Ègara, el Castell Cartoixa i el Centre de Documentació i Museu Tèxtil. El Pla planteja una reordenació d’aquests elements, esbossa sinèrgies possibles, apunta a oportunitats de desenvolupament cultural, turístic i econòmic. I té en compte el potencial de l’eix del Parc de Vallparadís. L’objectiu final és crear un discurs comú entre ells, posar-ho en valor i fer-ne difusió.

Articles sobre polítiques culturals a Espanya i al Regne Unit

International Journal of Cultural Policy

Aquest número inclou l’article de Joaquim Rius i Mariano Martín Zamorano sobre la  Marca Espanya on fan una anàlisi crítica del projecte i el presenten com un procés d’instrumentalització econòmica i política dut a terme per grans companyies i que promou una imatge simplificada i homogènia de la cultura a l’Estat espanyol. Interacció ja us va avançar la publicació d’aquest article fa uns mesos, podeu consultar-ne la ressenya completa aquí. El número també inclou tres articles sobre la política cultural al Regne Unit.

Voice of Culture. Diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i el sector cultural

The Voice of Culture és un nou marc de diàlegs estructurats entre la Comissió Europea i els professionals de la cultura. 

L’any 2015 es tractaran dos temes: 'Desenvolupament d’audiències a través de mitjans digitals'(18 i 19 de juny, a Amsterdam); i 'La governança participativa del patrimoni cultural' (2 i 3 de juliol, a Florència). Aquests temes han estat seleccionats en relació a les prioritats del Work Plan for Culture 2015-2018. Els resultats dels debats es tindran en compte en el treball de polítiques en curs de la UE sobre aquestes qüestions, tant a la Comissió Europea i com a l’Open Method of Coordination de la cooperació europea en l'àmbit de la cultura. El termini per sol·licitar la participació en algun dels dos debats és el 25 de març.

Informe de benchmarking sobre el mercat financer alternatiu europeu

Robert Wardrop, Bryan Zhang, Raghavendra Rau , Mia Gray | Cambridge Centre for Alternative Finance (Cambridge University Judge Business School)

Per contrarestar la crisi financera global, han aparegut instruments i canals de finançament alternatius que operen al marge del sistema de finançament tradicional. Als Estats Units i a Europa han prosperat iniciatives de finançament no bancari per aconseguir liquiditat o recursos propis com el capital risc, els ‘venture capitalists’  o àngels inversors, el ‘crowdfunding’ o micromecenatge  i altres  instruments basats en valors de deute. Es tracta d’instruments que supleixen el crèdit bancari a professionals i les petites i mitjanes empreses i els proveeixen de capital risc per a la generació d’’start-ups’ o empreses de nova generació. Segons els autors, es tracta de mecanismes més diversos i transparents per als particulars i empreses que volen invertir o demanar préstecs, fomentar la innovació, generar llocs de feina o finançar causes socials.