El Patrimoni Cultural vist pels europeus

La relació entre els europeus i el seu patrimoni cultural és molt diferent entre els països de la unió, però la majoria dels ciutadans coincideix en que les administracions públiques haurien de dedicar-hi més recursos.

L'eurobaròmetre, és l’enquesta periòdica de la Unió Europea que facilita una anàlisi sociodemogràfica per conèixer l’opinió pública dels europeus en diverses matèries. En aquest cas ens trobem davant l’estudi d’opinió al voltant del patrimoni cultural, la primera enquesta que es fa a nivell europeu sobre aquest tema, coincidint amb l'Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Les qüestions tractades van des de la implicació personal i l’interès pel patrimoni cultural, a valors i percepcions de la cultura europea, passant per les barreres que troben els ciutadans a l’hora d’accedir als llocs i esdeveniments del patrimoni cultural. I és a través d’aquests diversos aspectes que ens permet conèixer l’impacte del patrimoni cultural al conjunt del continent.

A grans trets, l’estudi ens indica que 7 de cada 10 ciutadans assegura tenir a prop un espai patrimonial o un festival de cultura, i d’altra banda 9 de cada 10 opinen que les administracions haurien de dedicar més recursos al patrimoni cultural. Davant aquests resultats globals, cal destacar també les diferències entre els estats membres quan es pregunta per l’assistència a activitats del patrimoni cultural en els darrers 12 mesos. Mentre que 9 de cada 10 Suecs han visitat un museu o galeria durant aquest període, el resultat era de 4 de cada 10 a Romania. Entre les barreres per accedir al patrimoni cultural, s'esmenta la manca de temps amb gairebé 4 de cada 10, mentre poc més de 3 de cada 10 enquestats diuen que la falta d'interès és la principal barrera per a ells a l’hora d’accedir a llocs o activitats de patrimoni cultural.

Més àmpliament, l'anàlisi sociodemogràfica ens mostra que els enquestats menors de 55 anys han participat en algun tipus de patrimoni cultural en els últims 12 mesos, i consideren que gaudeixen de l’acció i la proximitat amb el patrimoni europeu.

Si ens centrem en les respostes dels ciutadans espanyols, a grans trets podem veure que són força semblants a la resta de la unió. Si bé podem destacar alguns aspectes que sobresurten de la mitjana europea, com és el cas de l’implicació i l'accessibilitat al patrimoni, i les administracions que haurien de vetllar per protegir-lo.

En aquest cas, podem veure com els espanyols solen visitar més espais patrimonials o participar en esdeveniments culturals, 6 punts per damunt la mitjana europea. De la mateixa manera superen la mitjana en viure prop del patrimoni, però per contra són menys proclius a les donacions i fins i tot, es mostren sense cap vinculació amb el patrimoni 1 punt per sota de la majoria d’europeus.
 


També la majoria d’europeus suggereix a les administracions públiques que caldria un augment dels recursos per tal de protegir i millorar el patrimoni cultural europeu. A grans trets es reclama més a les administracions estatals, seguit de les europees i les locals o regionals. En el cas espanyol per contra, es reclama major implicació i finançament per part de les institucions europees.
 


Finalment, entorn l’accessibilitat al patrimoni cultural europeu, la primera dificultat que assenyala el conjunt és la falta de temps, seguit de la falta d’interès. Mentre que a l’Estat espanyol, el cost i en segon lloc, la falta d’interès, en són els principals motius. També, segons els espanyols, la manca d’informació i la poca o nul·la oferta cultural, destaquen per damunt de la mitjana europea.
 



Potser perquè massa sovint el patrimoni cultural és més a l’abast dels visitants que un dret dels ciutadans. Veiem com des de l’Estat espanyol, hi ha la percepció de viure a prop del patrimoni i l'activitat cultural, però d'altra banda allunyat pel seu cost elevat, manca d’interès o informació. 



 


HTML  Special Eurobarometer 466 El Cultural Heritage

PDF    Special Eurobarometer 466 El Cultural Heritage



Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris