Apunts

Le ballet mécanique

Avui tornem amb un clàssic de les grans avantguardes, 'Ballet Mécanique', un treball del pintor Fernand Léger fotografiat per Dudley Murphy al 1924, amb música original de George Antheil, i amb la no acreditada, però si demostrada intervenció de Man Ray.

Léger va plasmar la fascinació exercida sobre ell per la civilització maquinista composant amb els motius de la seva predilecció: engranatges, articles de basar, titulars de diari, etc. un auténtic ballet on no hi ha coreografia de ballarins, sinó d'objectes, formes i figures humanes en moviment segons un concepte futurista de bellesa de la velocitat i de rellevància concedida a la màquina. en aquest principi del segle 20, "allò bell es troba arreu". 

La seva visualització ens pot ajudar a reflexionar sobre l'art, la tecnologia, la transhumanització,, la relació entre ciència i música...  tots temes d'Interacció17

Bon cap de setmana!

La setmana a Facebook: museus, cultura popular, inversió pública, música, cinema i educació, materialisme, dones

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquesta setmana trobareu un molt bon article de César Rendueles 


També us volem informar que avui hem arribat als 1.000 seguidors de Facebook que ens animen a continuar per fer-nos grans. Moltes gràcies per fer-nos costat i per ajudar-nos a créixer.

La cultura segons Terry Eagleton

Terry Eagleton | Taurus

Davant el repte d’abordar un concepte tan ampli com el de la cultura, Terry Eagleton comença el seu nou llibre aclarint que, per la dificultat que comporta elaborar-ne una teoria unificada, mostrarà diversos enfocaments que ens apropin de manera crítica a la noció actual del terme, guiats a través de les teories de figures com Edmund Burke, Raymond Williams, Johann Gottfried Herder, Matthew Arnold, Marx o Oscar Wilde.

Efectivament, Eagleton indaga en els conceptes de cultura que s’han anat succeint i superposant en els darrers segles (la cultura com a conjunt d’artefactes estètics, com a substitut de la religió, com a fet de la vida quotidiana, com a salvació social, com a indústria de l’entreteniment, etc.) amb una visió lúcida, divertida i mordaç, i s’endinsa en la discussió sobre quins són els valors intrínsecament humans i, per tant, constitutius de la idea mateixa de cultura, suspenent, fins i tot, les certeses que avui dia defineixen les polítiques culturals occidentals.

El museu de societat: de l'exposició folklòrica als reptes contemporanis

Noémie Drouguet | Armand Colin

Aquest llibre revisa l’origen i les especificitats dels anomenats museus «de societat», un model heterogeni que va més enllà dels museus etnològics, antropològics o folklòrics. La literatura existent sobre aquesta qüestió no ha aprofundit suficientment en la cohesió de la definició d’aquest tipus d’institucions, pel que la conceptualització i els reptes del qual encara estan avui sobre la taula.

«Le musée de société» és una obra molt completa que repassa els models d’aquests tipus de museus, interessant a l’hora de concebre un projecte científic i cultural, especialment a escala municipal i regional.

És el moment de reivindicar l’art i la cultura a les ‘smart cities’

Jenée Iyer | Carnegie Mellon University

Les dades ho demostren: a les smart cities les competències pròpies de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, com el pensament creatiu i les habilitats comunicatives, són cada cop més importants. A més, s’estima quela saturació informativa generada amb el big data suposa pèrdues de 900 bilions de dòlars per any, i es necessita l’art públic més que mai per assegurar l’habitabilitat urbana, i també per contrarestar l’impacte negatiu que té en el valor de marca d’una ciutat l’estandardització que comporta la tecnologia.

La setmana a Facebook: gestió cultural, museus, divulgació científica i molt més

No heu tingut temps de consultar el Facebook d’Interacció en els últims dies?... Feu-vos un favor i llegiu els articles!

Aquí teniu el recull dels continguts que hem anat publicant al llarg de la setmana. Si us interessa algun article només cal que entreu al nostre perfil i el llegiu.


Política, burocracia y gestión cultural | Santiago Eraso 

«La creciente burocratización de las instituciones culturales es un poder que se extiende no sólo obstaculizando, sino también, y esto es muy importante, justificando la falta de acción e implementación de nuevas políticas culturales» 

Cap a una democràcia cultural: transformar les polítiques

King’s College London

Cal un canvi de direcció en la política cultural per fer un ús més just dels fons públics i construir una cultura compartida que sigui significativa i valuosa per tothom i que fomenti les aptituds creatives de la societat.

Aquesta és la idea que se’n desprèn d’un nou informe realitzat pel King’s College de Londres, en col·laboració amb la campanya «Get Creative» de la BBC, que respon a un estudi anterior que estimava en només un 8% de la població (blancs, acomodats i amb formació superior) els usuaris habituals d’organitzacions finançades per l’Arts Council.

Technology and Digital Initiatives: Casos pràctics per a museus


Juilee Decker (ed.) | Rowman & Littlefield
 

Aplicacions, podcasts, llocs web... la tecnologia té avui un rol fonamental com a mitjà de comunicació amb els visitants dels museus i per millorar substancialment el format i el contingut dels programes educatius i l’accés obert a col·leccions d’arreu del món.

«Technology and Digital Initiatives: Innovative Approaches for Museums» repassa deu estudis de casos sobre l'ús de tecnologies per part dels promotors de projectes dels museus, l’ús que en fan els usuaris i el seu impacte com a element d’innovació.

Avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música

CoNCA

Més transparència en la gestió i una major cooperació amb l’Auditori i el Liceu és la recepta aportada pel Consell Nacional de les Arts i la Cultura (CoNCA) en l’informe d’avaluació estratègica de l’Orfeó Català-Palau de la Música que acaba de publicar-se i que analitza l’activitat de la institució entre 2013 i 2016.

Principals pràctiques, àmbits i referents hispanoparlants de la ‘nova sociologia de les arts’

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).