Interacció

Arturo Rodríguez Morató i Álvaro Santana Acuña (ed.) | Gedisa

En la societat contemporània l’art és a tot arreu: no només a les galeries d’art o als museus, sinó als fogons d’una cuina, als tallers d’arquitectura i moda o a l’espai públic intervingut pels creadors de l’art urbà. Com es pot interpretar aquesta multiplicitat de pràctiques artístiques en la dinàmica cultural postmoderna?

La ‘nova sociologia de les arts’, entesa com una aproximació teòrica madura i oberta a aquest tipus de manifestacions, no ha tingut gaire ressò en l’àmbit hispanoparlant. Però el llibre «La nueva sociología de las artes. Una perspectiva hispanohablante y global» que presentem, publicat enguany, demostra que la sociologia hispànica pot aportar una visió molt rica i diversa, a més de global, tant pel que fa a pràctiques artístiques (dansa, cuina, arts visuals i escèniques) com pel que fa a àmbits temàtics (institucions i organitzacions artístiques, pràctiques de creació, recepció i gust).

Ressenyem aquí només alguns del capítols, com ara l’escrit per Claudio E. Benzecry, sobre la relació entre artefactes, significats i actors. A «Objetos, emoción y biografía o como volver a amar la ópera y las camisetas de fútbol» l’autor estudia l’afecció de les persones cap als objectes culturals ―en aquest cas, percebuts com a manifestacions d’esferes culturals diferents― i les estratègies de restauració del seu valor original, per part dels subjectes que hi estan connectats emocionalment, quan el seu sentit es desestabilitza.

Álvaro Santana Acuña se centra en la novel·la «Cien años de soledad», de Gabriel García Márquez, per explorar el valor dels «clàssics» en el capítol «El clásico literario y la desconocida importancia de las expresiones indéxicas». Hi estudia el procés de desarrelament dels objectes culturals respecte al seu context de producció i la seva supervivència fins a transcendir com a obres clàssiques. Segons l’autor, aquest procés és necessari, fet que contradiu les teories de Becker, Peterson i Bourdieu respecte de la producció artística i cultural i la teoria dels camps, respectivament.

Paola Castaño fa una aproximació a l’art des de la sociologia de la ciència en el capítol «Representaciones de lo incierto: arte, astronomía y materia oscura», analitzant la col·laboració entre un astrofísic, una historiadora i un artista per estudiar la matèria fosca i les incerteses a les quals condueix.

Finalment, destaquem el capítol «Escenarios creativos: la incidencia del lugar en los procesos de creatividad cultural urbana», de Matías I. Zarlenga, que se centra en l’estudi de l’activitat artística que es desenvolupa en quatre espais de creació del barri del Poblenou de Barcelona. L’autor vol oferir una teoria alternativa sobre les dinàmiques d’interacció social específiques de l’àmbit de la creativitat cultural, i com es veuen afectades per l’espai físic en què tenen lloc, des d’una perspectiva sociològica.

Aquestes i la resta de contribucions que figuren en el llibre evidencien l’evolució de la nova sociologia de les arts en l’àmbit hispanoparlant, més enllà de les visions francòfona i anglosaxona que han liderat la renovació d’aquesta disciplina en els darrers anys.

Podeu consultar aquest llibre al Centre d’Informació i Documentació

Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris