Apunts

Survey on access to finance for cultural and creative sectors

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

Documents d’investigació preparatoris de la Cimera Mundial de les Arts i la Cultura

Us presentem dos informes que analitzen els marcs conceptuals relacionats amb els nous models de gestió i desenvolupament del sector cultural, així com el paper de les agències governamentals de finançament cultural, elaborats com a documents preparatoris de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que va començar el passat dilluns 13 de gener a Santiago de Xile sota el títol: ‘Tiempos creativos: nuevos modelos para el desarrollo cultural’.

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso del Gran Teatro del Liceu de Barcelona

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

European capitals of culture: success strategies and long-term effects

Beatriz Garcia, Tamsin Cox | European Parliament

Informe que analitza els impactes a llarg termini de les Capitals Europees de la Cultura i recomana establir un marc d’avaluació estandarditzat, augmentar la recerca comparativa i crear un programa de transferència de coneixement formal perquè les properes ciutats amfitriones puguin beneficiar-se més de l’experiència desenvolupada al llarg de les tres últimes dècades.

Premi Internacional CGLU - Ciutat de Mèxic - Cultura 21

S'ha obert el període de presentació de candidatures per al ‘Premi Internacional CGLU (Comissió de Cultura de Ciutat i Governs Locals Units) - Ciutat de Mèxic - Cultura 21’. El termini finalitzarà el 31 de març de 2014.
El Premi té com objectiu premiar ciutats i persones líders que s'hagin destacat en la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Així com reforçar la difusió i la implementació local de l'Agenda 21 de la cultura.

El Premi té dues categories:

El impacto de las nuevas tecnologías en las industrias de la cultura

Economía Industrial, núm 389, 2013

Com poden les TICs millorar els models de negoci dels museus i dels clubs de futbol, dos tipus d’organitzacions molt diferents però que tenen en comú la capacitat de connectar amb l’aspecte més emocional dels seus usuaris o seguidors? Aquest es un dels casos pràctics que inclou el monogràfic de la revista «Economia industrial» dedicat a analitzar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICs) en el desenvolupament cultural. Una vintena d’autors coordinats per Miguel-Ángel Galindo Martín, Domingo Ribeiro Soriano i María Teresa Méndez Picazo, presenten un desena d’articles on s’hi analitzen alguns dels efectes que les TICs han provocat en la indústria de la cultura en general i en les empreses que la suporten, en particular. S’hi inclouen tant reflexions teòriques com casos pràctics.

Aportacions en cultura de l’Estat a Catalunya 2011-2014

Manel Verdú i Martí, Marçal Terrades i Planadevall  | Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Informe elaborat pel Departament de Cultura on s’analitzen les inversions de l’Estat en matèria de cultural dels darrers quatre anys, a partir de la presentació del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat de 2014. Les dades es classifiquen per àmbit temàtic o programàtic i pel seu impacte territorial i l’estudi conclou que les aportacions nominatives de l’Estat a Catalunya en matèria de cultura s’han vist reduïdes un 75,2%. Dels 62,3 milions d’euros invertits l’any 2011 s’ha passat a 15,4 milions l’any 2014. Tot i que la reducció del 2014 respecte el 2013 és del 16,4%, fet que permet observar una certa estabilització. 

Sustainable models for shared culture. Case studies and policy issues

CONSERVAS/Xnet, Stichting Kennisland, World-Information Institute, National Hellenic Research Foundation/ National Documentation Centre (NHRF/EKT)

Aquest informe presenta casos concrets i nous models de gestió i de finançament d’una nova producció cultural basada en la Cultura Lliure i compartida. Així mateix, apunta algunes recomanacions i estratègies polítiques per afavorir el desenvolupament d’aquestes noves formes d’organització de les iniciatives culturals emergents. L’informe defensa la Cultura Lliure perquè apodera la societat civil, tothom hi pot participar com a consumidor o com a productor i equilibra els drets de productors (a ser reconeguts per les seves contribucions) amb els drets de la ciutadania (per accedir a la cultura d’una manera lliure). El document planteja Com es produir cultura i coneixement en la era digital? Com es poden els recursos existents adaptar-se al nou context actual? Com gestionar i proporcionar accés a la cultura i al coneixement de manera col·lectiva? Quin és el paper de les institucions públiques en aquest nou paradigma?

El valor públic i la sostenibilitat en la gestió de museus

Carol A. Scott | Ashgate   Rachel Madan | Museumsetc

Us presentem dos llibres que aporten reflexions teòriques i consells pràctics per implementar els conceptes de valor públic i de sostenibilitat en la gestió integral dels museus: «Museums and public value. Creating sustainable futures» editat per Carol A. Scott i  «Sustainable museums. Strategies for the 21st century», de Rachel Madan, fundadora de la consultora Geener Museums, que ha treballat amb criteris de sostenibilitat als principals museus anglosaxos. Per a Madan moltes organitzacions i professionals contemplen la sostenibilitat de manera estàtica i això ha impedit que s’hagi incorporat en els nostres valors socials amb més contundència.

The Ashgate Research Companion to Planning and Culture

Greg Young , Deborah Stevenson | Ashgate

Obra que analitza la relació entre cultura i planificació estratègica territorial. Es tracta d’un recull de textos elaborats per experts i acadèmics de tot el món on s’hi analitzen les tendències més significatives en polítiques i estratègies de planificació cultural, tant en contextos nacionals com internacionals. Els autors i autores exploren des d’un punt de vista interdisciplinari, teòric i pràctic, tant les interseccions com les tensions i divergències més significatives d’aquesta relació. Els experts subratllen la importància que ha adquirit la cultura en les estratègies de planificació i desenvolupament territorial i conclouen que, en aquests temps marcats per la diversitat cultural, els fluxos globals, l’estrès ambiental i un cert escepticisme cap a la planificació, ha emergit una necessitat creixent de reconèixer aquells patrons i maneres de vida locals i regionals, així com les seves històries i paisatges, que conformen una sèrie de constel·lacions culturals dinàmiques creades per la gent i suspeses en xarxes de significació teixides per la mateixa gent. Els autors consideren que planificar de manera sostenible és descobrir, interpretar i construir mosaics d’aquestes vides, paisatges i llegats amb el poder suau de la cultura.