Apunts

Les conseqüències de la pandèmia en la cultura

Les conseqüències de la pandèmia en la cultura a casa nostra són greus i de conseqüències tràgiques. I  una vegada més cal repetir-ho, que la cultura és un dret i un bé social. 

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa de la primera setmana de novembre. 


 

La cultura que volem

Measuring the social dimension of culture (MESOC)

El projecte MESOC, liderat per Econcult i amb la participació de la Universitat de Barcelona entre d'altres partners, és una acció d’investigació i innovació que pretén construir un model estructural de la dimensió social de la cultura. En la línia de la 'Nova Agenda Europea per a la Cultura' relaciona el valor social i els efectes de la cultura en la salut i el benestar, la participació i implicació ciutadana, la identitat urbana i la cohesió.

El suport a la cultura en l'era digital

L'era digital ha transformat la cadena de valor cultural, segons l’informe "El apoyo a la cultura en la era digital".

Ho hem pogut comprovar diàriament. La resposta a la crisi actual ha creat i aprofitat un munt de noves oportunitats digitals. S’han obert molts camins que si bé eren existents, de vegades eren poc explorats.

Aquest informe demostra que les oportunitats de l'era digital també comporten reptes: des de la superació de les desigualtats d'accés a la infraestructura digital o les barreres de la propietat intel·lectual, a les mancances que hi ha també pel que fa a la diversitat d’expressions culturals o el coneixement del mateix públic digital. L’informe us pot ser útil per entendre els efectes de l'era digital en el sector i desenvolupar estratègies i polítiques i ben mesurades que tinguin en compte l'ecosistema cultural amb una visió global, garantint al mateix temps que sigui sostenible, divers, equitatiu i accessible.

L'activitat de 3 de cada 4 músics cau un 90% per la pandèmia, segons un estudi de la Unió de Músics Professionals

ACN Barcelona | 3 novembre 2020

  • Un terç no té concerts l'últim trimestre de l'any i només un quart tenen alguna actuació la primera meitat del 2021

Agilidad en cultura: cómo gestionar la complejidad y reducir la incertidumbre

​La agilidad es un marco de trabajo que ofrece respuestas a la incertidumbre y a los cambios en un proyecto. ¿Incertidumbre? ¿Cambios? ¿Qué organización cultural no trabaja en un entorno incierto y con cambios? La segunda ola de la pandemia de Covid-19 ha añadido incertidumbre, en algunos casos crítica, a un contexto cultural naturalmente cambiante y complejo. El propósito de este post es plantear una exploración de la agilidad como marco de trabajo útil y conveniente en los sectores culturales. Es decir, sugerir por qué la incorporación de prácticas ágiles puede ser una buena idea. Va dirigido a profesionales de la cultura neófitos o principiantes en el campo de la agilidad en gestión de proyectos.

Fragmentar o sumar?

Arches i Festspace

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats. Una opció és la de dissenyar activitats per a un tipus de públic ben concret i l’altra és pensar-les des d’un punt de vista inclusiu per tal que, independentment de les preferències de cadascú, tothom qui ho vulgui tingui la oportunitat de gaudir-ne.

Els projectes Arches i Festspace giren en torn del concepte d’inclusió en dos àmbits diferents, el dels museus i el dels festivals. Ambdós són projectes europeus que involucren ciutats de diversos països, tres de les quals es troben a l’estat espanyol: Oviedo, Madrid i Barcelona.

Les sales de música en viu no poden més

Les sales de música en viu no poden més. Aquest és el missatge que volen transmetre amb la iniciativa 'L’últim concert".

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del manifest amb què ahir es va donar a conèixer la campanya #elultimoconcierto o #lultimconcert, amb la qual un centenar de sales de concerts de tot l’Estat –65 de les quals, catalanes– denuncien la manca de suport institucional davant una crua realitat:
 

Ponsa: «Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un polític ha de saber entomar el que toca»

ACN Barcelona |2 novembre 2020

La Consellera reitera que l'horitzó per la "represa" cultural passa per tornar a una Rt inferior a 1

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha explicat aquest dilluns als grups parlamentaris el tancament de l’activitat escènica i els cinemes com un mal inevitable davant l’agreujament dels indicadors sanitaris. "Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un responsable polític ha de saber entomar el que toca”, ha assumit la consellera davant les crítiques de diversos grups parlamentaris. Ponsa confia que la “represa” arribi aviat, però ha recordat que no serà abans que la velocitat de propagació (Rt) del coronavirus baixi fins a 0,9. Des del Parlament la consellera ha confirmat que el Consell Executiu de dimarts aprovarà la partida extraordinària de 17,2 milions en “ajudes directes” al sector “per cada mes d’aturada

Cultura en clau urbana

Chema Segovia | Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La ciutat com a magatzem de recursos culturals i la cultura com a forma de convivència, desenvolupament comunitari i valor social. El treball de Chema Segovia és una aposta per l’acció cultural de caràcter transversal pensada en clau de ciutat. La intervenció en cultura i el govern de la ciutat han de pensar-se de manera estretament relacionada a través d’una doble mirada: entenent les nostres ciutats des de la cultura i construint noves maneres d’intervenir sobre el camp cultural des de l’àmbit urbà.

Reaccions del dia després

Els gestors de la pandèmia han tornat a condemnar la cultura a l’ostracisme. Indignació i desolació davant el tancament imposat al sector.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del dia després.