Apunts

Fragmentar o sumar?

Arches i Festspace

Comentar l’última exposició que heu vist o el festival del qual ja s’han esgotat les entrades poden ser temes de conversa habituals entre amics. L'oferta cultural, sobretot a les ciutats, és força amplia i s’adapta a un ventall ben divers de gustos i interessos. Però no és només qüestió de gustos sinó també de necessitats i capacitats. Una opció és la de dissenyar activitats per a un tipus de públic ben concret i l’altra és pensar-les des d’un punt de vista inclusiu per tal que, independentment de les preferències de cadascú, tothom qui ho vulgui tingui la oportunitat de gaudir-ne.

Els projectes Arches i Festspace giren en torn del concepte d’inclusió en dos àmbits diferents, el dels museus i el dels festivals. Ambdós són projectes europeus que involucren ciutats de diversos països, tres de les quals es troben a l’estat espanyol: Oviedo, Madrid i Barcelona.

Les sales de música en viu no poden més

Les sales de música en viu no poden més. Aquest és el missatge que volen transmetre amb la iniciativa 'L’últim concert".

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del manifest amb què ahir es va donar a conèixer la campanya #elultimoconcierto o #lultimconcert, amb la qual un centenar de sales de concerts de tot l’Estat –65 de les quals, catalanes– denuncien la manca de suport institucional davant una crua realitat:
 

Ponsa: «Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un polític ha de saber entomar el que toca»

ACN Barcelona |2 novembre 2020

La Consellera reitera que l'horitzó per la "represa" cultural passa per tornar a una Rt inferior a 1

La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha explicat aquest dilluns als grups parlamentaris el tancament de l’activitat escènica i els cinemes com un mal inevitable davant l’agreujament dels indicadors sanitaris. "Quan les autoritats sanitàries s’expressen de forma tan contundent, un responsable polític ha de saber entomar el que toca”, ha assumit la consellera davant les crítiques de diversos grups parlamentaris. Ponsa confia que la “represa” arribi aviat, però ha recordat que no serà abans que la velocitat de propagació (Rt) del coronavirus baixi fins a 0,9. Des del Parlament la consellera ha confirmat que el Consell Executiu de dimarts aprovarà la partida extraordinària de 17,2 milions en “ajudes directes” al sector “per cada mes d’aturada

Cultura en clau urbana

Chema Segovia | Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

La ciutat com a magatzem de recursos culturals i la cultura com a forma de convivència, desenvolupament comunitari i valor social. El treball de Chema Segovia és una aposta per l’acció cultural de caràcter transversal pensada en clau de ciutat. La intervenció en cultura i el govern de la ciutat han de pensar-se de manera estretament relacionada a través d’una doble mirada: entenent les nostres ciutats des de la cultura i construint noves maneres d’intervenir sobre el camp cultural des de l’àmbit urbà.

Reaccions del dia després

Els gestors de la pandèmia han tornat a condemnar la cultura a l’ostracisme. Indignació i desolació davant el tancament imposat al sector.

Aquí teniu un recull de les reaccions a la premsa del dia després.


L'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en l’àmbit regional i local


Comitè Europeu de les Regions (CdR)
 

Una “generació perduda” per la COVID-19? Riscos identificats en el nou Baròmetre Regional i Local de la UE
 

La primera edició del Baròmetre Anual Regional i Local de la Unió Europea se centra en l’impacte de la pandèmia sobre els ens subestatals i identifica els principals riscs als que aquests últims hauran de fer front en els propers temps.

L’activitat cultural queda novament suspesa

La cultura ha estat declarada un bé essencial i es considera segura, però ha quedat confinada amb les noves mesures del Govern per reduir la transmissió de la Covid-19 i evitar el col·lapse de les unitats de cures intensives. Així doncs, entre altres restriccions, l’Executiu ha suspès les activitats culturals en espais interiors o exteriors durant 15 dies.

En concret, teatres, cinemes i sales de concert queden tancats de nou, mentre que les biblioteques només poden oferir el servei el servei de préstec. Per la seva part, museus, galeries, sales d’exposició i arxius poden obrir amb un aforament màxim del 33%.

PIG: un experiment en la presa de decisions col·lectives

Una contribució de la política cultural per a l’avaluació de l’art a l’espai públic.

Cinc cèntims, Clinc. Vint cèntims. Clinc. Les petites monedes que entren per l’escletxa oberta damunt el llom, s’acumulen dins del porquet. Qui no ha tingut mai la guardiola del porquet? Sí, aquella que fins que s’ompli no podrem trencar per descobrir tot el que hem pogut arribar a estalviar. Pig és una instal·lació d’art en forma d’aquest tipus de guardiola però gegant i transparent. Pig, té la virtut d’aparèixer sense avisar a l’espai públic i ho fa acompanyat d’un breu missatge: "Aquest és un fons comunitari. Si voleu, podeu contribuir-hi i, quan hàgiu acordat com gastar-lo, podeu obrir-me i gastar-lo". I això és tot. #ThePig.

Població ocupada en el sector cultural. EPA. III/2020

La població ocupada en el sector cultural a Catalunya ha sigut de 164.100 persones el tercer trimestre de 2020, xifra que es tradueix en una variació interanual que decreix un -12,7%. Per sexe, l'ocupació en aquest sector mostra una reducció interanual del -12,9% en el cas de les dones i del -12,6% en el cas dels homes.

Per situació professional, la població assalariada disminueix un -21,1% aquest trimestres, mentre que la no assalariada augmenta en un 5,2%El sector cultural aplega el 4,9% de la població ocupada a Catalunya, aquest tercer trimestre de 2020. Pel que fa a l'Estat espanyol, la població ocupada en el sector cultural s'ha reduit un -9,2% respecte l'any anterior i el percentatge sobre la població ocupada total és del 3,8%.

La música a la ràdio pública i el seu impacte econòmic

Quan escoltem un nou tipus de música a través de la ràdio pública podem, posteriorment, comprar-la, compartir-la o descarregar-la, cosa que suposa a la curta o a la llarga, un benefici pels mateixos artistes i per a la indústria musical en general. En aquest cas, i d’entrada, els més beneficiats son els segells musicals independents i els artistes més desconeguts. 

Aquest estudi avalua l’impacte en l’economia europea de les activitats de la ràdio musical d’organitzacions pertanyents a la Unió Europea de Radiodifusió (EBU), l’associació internacional de radiodifusors de serveis públics. Algunes de les dades a destacar és l'impacte total de les emissores de ràdio públiques a Europa que genera un total de 3.100 milions d’euros. Pel que fa a l’àmbit laboral, aquestes activitats musicals generen més de 17.000 llocs de treball directament, que representen el 19% del total dels llocs de treball, i més de 50.000 llocs de treball en total, inclosos els proveïdors i altres llocs indirectes a través de la cadena de valor. Això significa que per a cada treball en aquestes operacions de ràdio musical, es donen suport a dos posicions més en altres llocs de treball de l'economia europea.