Apunts

Grup de treball: Centre d'Informació i Documentació

Le poids économique direct de la culture

Yves Jauneau | Culture chiffres  2013-3 | Département des Études, de la  Prospective et des Statistiques  (DEPS)

En 2011, les branches culturelles totalisent une production de 85 milliards d’euros et une valeur ajoutée de 40 milliards d’euros. La production culturelle se partage entre une partie marchande (69 milliards d’euros), issue de la vente des biens et services culturels des entreprises, et une partie non marchande (16 milliards d’euros), qui correspond, par convention, aux coûts de production des administrations, établissements publics et associations dans le domaine culturel.

#cultura18: Financiación de la cultura: ¿pública, privada o...

Debate abierto que se celebra todos los lunes en Twitter bajo el hashtag #cultura18 de 18:00 a 19:00 h., hora peninsular española. Fecha: 14 de octubre de 2013

Clica en aquest enllaç : Storify

Foundation Grants to Arts and Culture, 2011 A One-year...

Foundation Grants to Arts and Culture, 2011 A One-year Snapshot

Steven Lawrence, Reina Mukai | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013)

Giving by US foundations rose nearly 7 percent to a record $49 billion in 2011. After adjusting for inflation, however, foundation giving remained below the peak level reported in 2008. Despite continued economic volatility, many foundations appeared to have settled into a “new normal” of budget stability or modest annual increases in support combined with continued caution about making large, multiyear commitments.

Apunts #23

Diagnosi de la cultura a Barcelona 2012: La crisi de finançament (2)*. Lluís Bonet i Agustí. Bloc de Lluís Bonet i Agustí

La parábola del "jardin des tuileries"...

Tres principios económicos que justifican la inversión pública en cultura  ¿Por qué el estado Francés invierte en la Cultura?

See video

El museo abre sus puertas a la experiencia sensorial:...

Basilio Pueo Ortega, Manuel Sánchez Cid | Telos: Cuadernos de comunicación e innovación, núm. 94, (2013), p. 88-100

Resumen En este artículo se propone el uso de pantallas audiovisuales que combinan sistemas de audio envolvente y vídeo vanguardistas para crear entornos inmersivos de alto realismo en museos. Esta experiencia sensorial puede ser la característica distintiva del museo que le permita llegar a un público más extenso.

Empresas de base cultural y creativa: identificación y...

Paola Podestá, María Cristina Hernández | Tec Empresarial, Vol. 6, núm. 2, (2012), p.17-27

Resumen El sector de las industrias culturales y creativas ha venido generando un interés creciente en la economía productiva; es por esto que la relación entre economía y cultura ocupa hoy un lugar predominante, especialmente por las altas inversiones que esta industria requiere, aunadas a las significativas ganancias que reporta. Este artículo es el resultado de un estudio realizado por la Universidad EAFIT sobre el mencionado sector, y responde a la necesidad de conocer mejor el emprendimiento en industrias que se caracterizan por conjugar la creatividad y la cultura.

2013 National Arts Index

Roland J. Kushner, Randy Cohen | Americans for the arts

The 2013 National Arts Index by Americans for the Arts delivers a 2011 score of the health and vitality of the arts in the U.S. This year’s report provides the fullest picture yet of the impact of the Great Recession on the arts—before, during, and after.

  • The National Arts Index score effectively leveled-off in 2011 at 97.0, down just a fraction from a revised 2010 score of 97.2.
  • The impact of the Great Recession of 2008-09 on the arts were swift and measurable: the two-year drop from 2007-09 far exceeded the five-year gains made between 2002 and 2007 (-5.4 percent vs. +3.6 percent, respectively).

El mecenazgo como Providencia

David Márquez Martín de la Leona | Zeitgeist

Hace ya años que se reclama y casi tantos que se anuncia una nueva ley de mecenazgo. Y parece que, por fin, el actual Gobierno del Partido Popular, hace de esta ley su principal propuesta legislativa en materia de cultura. Pero la legislatura está a punto de cruzar su ecuador y el nuevo texto legislativo ni está, ni se le espera, y si llega será de sopetón. Permítanme explicarles porqué.

Como el Gobierno hizo de este proyecto legislativo el más importante en el área de cultura, cabría entender que al cabo de casi dos años de trabajo tendría algún texto que proponer. Pues a día de hoy, mediados de octubre 2013, aún no hay ningún texto público, o al menos no lo he podido conseguir (y he solicitado la información allá donde debería estar: gabinete Secretaría Estado de Cultura y Comisión de Cultura del Congreso de los Diputados).

Industria cultural, información y capitalismo

César Bolaño planteja en aquesta obra un nou marc d’estudi de les funcions i del paper productiu de les comunicacions i les indústries culturals en l’actual era del capitalisme cognitiu. Proposa un quadre d’anàlisi que vagi més enllà dels límits convencionals del model economicista i que  reflecteixi la complexitat de les indústries culturals així com comprengui el paper dels productors culturals i de les relacions entre treball i valor.

¿Bailamos?

 




JAF Produciones

Informe APEI sobre Bibliotecas ante el siglo XXI: nuevos...

Julian Marquina | Asociación Profesional de Especialistas en Información (APEI)

Informe en què es reflexiona sobre la bretxa que s’està produint entre les biblioteques públiques i els seus usuaris (la ciutadania), i on es planteja si aquestes responen a la realitat social i l’ús avançat de les tecnologies de la informació. Segons la prologuista d’aquest informe, Glòria Pérez-Salmerón, la biblioteca encara disposa d’una oferta escassa a les xarxes socials, uns canals en què els usuaris es mouen amb molta  més destresa i naturalitat que quan consulten un catàleg o van a buscar un llibre als prestatges o al taulell de préstec. L’informe ha estat elaborat per Julian Marquina, community manager de Baratz-Servicios de Teledocumentación, per encàrrec de l’Associació Professional d’Especialistes en Informació (APEI).

The Invisible hand: art in the transition to another economy

Charlie Tims, Shelagh Wright | Mission Models Money

Després de molts debats sobre com l’economia afecta a les arts, l’objectiu dels autors d’aquest document, Charlie Tims i Shelagh Wright, és analitzar de quina manera l’art pot influir en l’economia. Els autors pertanyen a 'Mission Models Money', una xarxa de pensadors i professionals de l’art i la cultura que treballen per crear experiències artístiques amb més valor públic. L’estudi és un encàrrec de l’International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i el British Council.

Els autors revisen nombrosos treballs anteriors i vinculen molts dels canvis que s’estan produint en la creació i difusió artística a l’actual situació de crisi econòmica i a les seves conseqüències financeres.

Gestión estratégica de los públicos en museos: de la...

Andrea Oliveira dos Santos, Paul Capriotti | El profesional de la información,  mayo-junio, vol. 22, núm. 3. (2013). p. 210-214

Resumen  El entorno social y cultural actual requiere que los museos adopten nuevos modelos de gestión. Estas nuevas formas de administración incluyen la necesidad de que los museos identifiquen y se comuniquen eficazmente con los diversos públicos que consideran importantes para el desarrollo de su actividad. Se evalúa la coherencia existente entre la importancia asignada a los públicos estratégicos y la realización de las acciones comunicativas de los museos.

Estudio del Mercado de Crowdfunding en España y...

 infocrowdsourcing

Conclusiones del estudio:

El importe en fondos conseguidos por las plataformas de Crowdfunding en España y Latinoamérica asciende a 18,6 millones de dólares , cifra aun pequeña comparada con elimporte mundial de 2.700 millones de dólares. Si hablamos de España la cifra es de casi 13 millones de dólares (9,7 millones de euros).

European cities and cultural mobility: trends and support...

Aquest estudi analitza les polítiques i accions implementades per les principals ciutats europees per donar suport a la mobilitat dels artistes i dels professionals de la cultura. Va ser elaborat entre la tardor de 2012 i la primavera de 2013 per On the Move per encàrrec de la ciutat de Nantes en qualitat de presidenta del grup de treball per a la mobilitat dels artistes de la xarxa Eurocities.

Segons l’estudi, per a les ciutats és important fomentar la cooperació cultural i incentivar la mobilitat dels artistes per:

  • Aconseguir que el projecte europeu sigui una realitat i es millorin els drets culturals i la diversitat;
  • Fomentar la innovació artística i la creativitat, així com la experiència professional individual;
  • Ampliar els públics i els mercats culturals;

«FlipArt» un programa per incentivar el talent creatiu dels...

Acostar les arts escèniques i musicals als joves de secundària, batxillerat i cicles formatius és l'objectiu del programa "FlipArt", que impulsa la Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona oferint als centres docents les activitats "Aventures d'artistes" i "Els oficis de les arts", impartides per reconeguts creadors i professionals.

S’ofereix a tots els instituts de secundària de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Garraf, el Maresme i Osona, i a tots els centres amb batxillerat artístic de la demarcació de Barcelona -tret de la ciutat de Barcelona-  una sessió gratuïta del catàleg "FlipArt". A més, tots aquells centres que participin en alguna de les diferents propostes per a secundària i batxillerats del programa "Anem al Teatre", podran optar a una segona sessió gratuïta d'aquest catàleg.

Mi biblioteca: mi refugio. El servicio emocional de las...

Mario Aguilera Giménez  |  Mi Biblioteca, núm. 34, verano 2013. p. 32-37

Resumen: Con ejemplos reales de usuarios reales que por un motivo u otro acuden a la biblioteca buscando paz o serenidad, o simplemente evadirse de los problemas que ha ocasionado la crisis económica, este artículo presenta los medios que tiene la biblioteca para hacer frente a esas situaciones a veces desesperadas. Termina con unas conclusiones sobre la labor del bibliotecario en estos casos y de las bibliotecas como servicio de proximidad entre las personas.

Micromecenatge a Europa: com potenciar-lo i com reduir els...

Com es pot incentivar el micromecenatge i quins són els obstacles que impedeixen el seu creixement? Pot ajudar a cobrir el dèficit de finançament de les petites empreses i dels petits emprenedors? Com apliquen el micromecenatge els projectes socials, filantròpics i artístics? Quines són les oportunitats i els riscos? Com assegurar la integritat d’aquest model de finançament i com protegir a les persones que realitzen les contribucions?

La Comissió Europea, DG Mercat Interior i Serveis va organitzar el passat mes de juny el taller «Crowdfunding: Untapping its potential, reducing the risks» per explorar aquestes qüestions i d’altres relacionades amb el micromecenatge. Podeu consultar la documentació que s’hi va generar.

Value and culture: an economic framework

Corey Allan, Arthur Grimes, Suzi Kerr | Motu Economic and Public Policy Research

Aquest informe analitza, des d’un punt de vista economicista, el concepte de valor en el context cultural. Els autors desenvolupen un quadre d’anàlisi econòmic i debaten sobre les millors tècniques per avaluar-los. També es pregunten per què alguns resultats reals sobre la producció de serveis culturals i patrimonials no es poden considerar òptims des d’un punt de vista econòmic. L’objectiu és esbossar un marc de treball que pugui ajudar els responsables polítics del sector cultural a intervenir de manera més rendible.

La Comissió Europea obre una consulta sobre el Crowdfunding...

El seu objectiu és explorar el valor afegit de l'acció potencial de la UE. Podeu participar-hi fins el 31 de desembre de 2013.

La Comissió Europea ha posat en marxa una consulta en línia  i convida tots aquells interessats a compartir les seves opinions sobre el crowdfunding: els seus possibles beneficis, riscos i el disseny d'un marc normatiu òptim.

El Kursaal Balla

Aquesta és la flashmob, organitzada pel Kursaal de Manresa amb la col·laboració de Carrefour-Manresa i l'Esbart de l'Agrupació Cultural del Bages, que es va gravar a l'interior del centre comercial amb l'objectiu de promoure el musical Grease.

See video

The Budgeting of Portuguese Public Museums: A Dynamic Panel...

Carlos Santos,  Maria Alberta Oliveira, João Coelho |  World Business and Economics Research Conference (2012)

Abstract  In this paper, the first panel on sources of funding for Portuguese publicly owned museums is explored. There has been little work in this field worldwide, and none for Portugal. Evidence in this paper seems contrary to that relating to the UK and to the US. We find that incremental budgeting still plays a major role on the funding of Portuguese museums, allowing for inefficient management and moral hazard: the interests of museums’ management may diverge clearly from those of the authorities ruling them and from those of the general public.

Gestión y emprendizaje cultural: hacia el fomento de la...

Rafael Morales Astola | Revista Comunicación Vol 22, No 1 (34)

Resumen

La gestión cultural se abre paso en este siglo en medio de una profunda transformaciónsocial, comunicacional, simbólica, política y económica. Es necesario emplazar sus técnicas y herramientas en este contexto de cambio, reconociendoel componente profesional (público, privado o del tercer sector) e identificandolas necesidades y demandas del proyecto cultural.

New thematic section from Culture Unbound: “Communicating...

Culture Unbound, Volume 5, 2013

«Culture Unbound: Journal of Current Cultural Research» has published a new thematic section entitled Communicating Culture in Practice. It is edited by Samantha Hyler and discusses how cultural research can be applied outside of academia. The articles focus on a number of concrete cases and the particular challenges and opportunities that researchers have met when working with civic or commercial partners.

Art for Art's Sake? The Impact of Arts Education

Ellen Winner, Thalia R. Goldstein,  Stéphan Vinent-Lancrin | Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE)

L’educació artística té valor intrínsec per sí mateixa, però no està demostrat altres possibles impactes més amplis. Els autors de l’informe asseguren que hi ha una forta evidència que l’aprenentatge d’algunes matèries artístiques són beneficioses per al desenvolupament de certes habilitats però afirmen que encara hi ha molt poca investigació sobre l’impacte real de l’educació artística en la creativitat, el pensament crític, la persistència, la motivació o l’autoestima. Consideren que és molt important que des de la política educativa s’investigui per arribar a una millor comprensió de com l’educació artística pot contribuir a fomentar les habilitats per a la innovació. Afirmen però, que encara que l’educació artística no contribueixi a la innovació, ha de tenir un lloc en els currículums formatius.

Nous números de revistes sobre economia de la cultura,...

Ja podeu consultar els últims números de les revistes: «Poetics» (Vol. 41, n. 4, agost 2013) on s’analitza el consum d’alta cultura a Europa en relació a la riquesa del país, la mobilitat i el finançament cultural, o els diversos tipus de participació cívica en l’acció cultural, entre d’altres temes; «Journal of cultural economics» (Vol. 37, n. 3, 2013) amb estudis sobre l’impacte de la digitalització de les companyies discogràfiques franceses i sobre com influeix en la taquilla la modalitat d’alliberament de pel·lícules que aplica Hollywood a cada país, i «Journal of cultural economy» (Vol. 6, n. 3, agost 2013) que presenta algunes de les últimes tendències en tècniques científiques i socials per investigar i intervenir en la realitat social actual.

Llibre Blanc de la Cultura al Penedès...

Institut d’Estudis Penedesencs

El Llibre Blanc de la Cultura al Penedès, elaborat per l'Institut d'Estudis Penedesencs amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la Fundació Obra Social de Caixa Penedès, fa una diagnosi de la situació de la cultura a les comarques de l'Alt, Baix Penedès i Garraf.

L'estudi constata que existeix acció cultural a qualsevol racó del Penedès gràcies a unes 600 entitats que treballen arreu del territori, amb un pes molt important del món associatiu i una llarga tradició d'ateneus, societats i corals, entre altres.

Pla d'Acció Cultural de la Llagosta

La Diputació de Barcelona ha lliurat a l'Ajuntament de la Llagosta el «Pla d'Acció Cultural» del municipi per donar resposta a la petició d'assessorament formulada pel consistori.

Aquest pla, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), és l'instrument que guiarà la vida cultural del municipi durant els propers anys. Es tracta d'un document operatiu que ha de convertir-se en un dels principals referents tant per als responsables polítics i tècnics, com per als agents culturals.

Els beneficis de l’educació artística i cultural

Hill Strategies Research | Arts research monitor, Volume 12, Issue 5, September 2013

L’últim numero de «Arts Research Monitor» presenta diversos informes sobre l’educació artística i cultural. S'hi inclouen dos estudis publicats als Estats Units sobre els avantatges de l’educació artística i de l’educació musical en els infants, un estudi canadenc sobre la relació entre la formació musical i les capacitats lectores, una enquesta realitzada al Quebec sobre les pràctiques culturals dels infants i com els influeixen els hàbits culturals dels seus pares i, per acabar, un informe canadenc sobre el valor en el mercat laboral dels estudis superiors.

Estrategias culturales en la renovación de las ciudades....

Aquesta obra inclou reflexions i experiències sobre el paper de la cultura en la gestió dels governs municipals i de les ciutats en el context iberoamericà. S’hi inclou casos de recuperació de cascs històrics i  la construcció de ciutadania en l’espai amb la finalitat de facilitar la convivència i enfortir el teixit social. El llibre recull onze ponències del seminari ‘Intervenciones culturales en la renovación de las ciudades’ celebrat a la ciutat de Chacao l’any 2008, que va comptar amb representants d’Argentina, Brasil, Colòmbia, Xile, Espanya, Mèxic, Perú i Veneçuela.

Piano vivent: Vine a l'òpera!

Us presentem Le Piano Vivant, una iniciativa del Festival d’Òpera del Quebec per apropar l’òpera a la gent del carrer i intentar atreure-la als seus recitals.   

See video

Com explicar Catalunya a una llebre morta

 A*DESK  |   A*MAGAZINE #105 setembre de 2013

«A l’A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem són molt bàsics. Creiem en la capacitat transformadora i crítica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats. Més enllà dels principis, no ens agrada pecar d’un excés d’ingenuïtat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i polítiques. Dit d’una altra manera, si la pràctica artística i cultural té algun sentit, és aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions és auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i políticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I és un capficament que amaga complicitat amb les dinàmiques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les polítiques que regeixen l’actual neo-conservadurisme. Per això de vegades ens dóna per voler pensar des de la cultura i l’art alguns processos polítics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera explícita o que podem sentir en mitjans de comunicació i davant els quals la cultura sembla emmudida.» (Editorial)

Tributación de la cultura. Beneficios fiscales al sector...

Us presentem aquest llibre que recull la normativa tributària estatal que afecta al sector cultural (patrimoni històric, arxius i biblioteques, audiovisual i multimèdia, llibre i edició, arts plàstiques i arts escèniques). Contempla les singularitats que la normativa tributària estatal reconeix a aquest sector i que suposen un incentiu o estímul econòmic a la cultura a través de la via fiscal. Incorpora totes les modificacions recents, en particular en l’IVA, que afecten al sector cultural.

Los bienes comunes: cultura y práctica de lo común

Documentación social, núm. 165 (abril-juny 2012)

Monogràfic de la revista «Documentación social» dedicat a analitzar els anomenats béns comuns, commons o procomú. Un concepte que, com ens assenyala el coordinador d’aquest número, Imanol Zubero, en l’article “De los ‘comunales’ a los ‘commons’: la peripecia teórica de una práctica ancestral cargada de futuro”, fa referència a una pràctica tradicional estesa per tot el planeta, que han renovat i reforçat en els últims anys tant els moviments antiglobalització, a través de la seva lluita contra la mercantilització del món, com els col·lectius que reivindiquen el coneixement i la cultura lliure.

Dossier - Cultura en temps de crisi

Josep Pujol, Alfons Martinell, Josep Pastells, Jordi Camps, Íngrid Pujol | Revista de Girona, núm. 272 (maig-juny 2012)

Aquest dossier pretén mostrar un ventall de possibilitats de supervivència de certes iniciatives culturals, ara i aquí, sense que hi aparegui excessives vegades la paraula crisi. Obre el dossier Alfons Martinell amb la contribució 'Crisi, gestió cultural i coneixement', en què ens recorda el valor de la cultura no només com a bé bàsic sinó també com a inversió necessària per part de l’administració, una inversió que ens ha de retornar amb escreix.

Sin transparencia no hay mecenazgo

Javier Martín Cavanna, Esther Barrio | Compromiso Empresarial. Núm. 44 Enero-Febrero 2013

 Podeu consultar íntegrament en línia tots els articles:

Voluntariado cultural: ¿Participación ciudadana o ninguneo...

David Ruiz | Economía i cultura

En estos tiempos de recesión, agudización de la crisis económica y cambio de sistema social, en su más amplio sentido, se ha convertido en recurrente un aviso a navegantes que circula desde ciertos poderes públicos. De una manera explícita o no, se lanzan globos sonda que postulan acudir al voluntariado cultural para la realización de actividades profesionales en este ámbito en tanto que la ausencia de recursos económicos incide en la ausencia de profesionales. Se pide la participación ciudadana voluntaria para la ejecución de programas y actividades culturales, incluso para la gestión de espacios públicos (bibliotecas, por ejemplo), saltándose a la torera, no sólo la figura del gestor cultural (público o privado), sino también el marco legal del voluntariado

Voluntariat cultural. Una mostra de dinamisme social

Jordi Arbonès  | Revista de Girona, núm. 278 (maig-juny 2013)

A les comarques gironines, darrerament, s’està implantant una nova figura de voluntariat. Es tracta de gent amb inquietuds culturals que, mentre aprofiten el temps lliure del qual disposen, fan un servei a la comunitat

Impactrimonio tecnologías de la información aplicadas a la...

Pau Rausell-Köster, Vicente Coll-Serrano, Raúl Abeledo-Sanchis, Francisco Marco-Serrano, | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.(2013). p. 309-314

Resumen Se propone un servicio de información, Impactrimonio, que evalúa el impacto económico que un museo, biblioteca, festival o elemento patrimonial genera sobre el territorio. A partir de la información contenida en las tablas input-output y los datos proporcionados por el propio usuario a través de cuestionarios, Impactrimonio estima los efectos directos, indirectos e inducidos para cuantificar el impacto. Se describen los principales elementos que configuran la arquitectura y la interfaz  del sistema.

Análisis de redes sociales : sector museos

SocialWin

SocialWin presenta el primer informe de redes sociales en el sector Museos que se ha realizado en España analizando la presencia en social media y sus resultados llevados a cabo por los Museos con mayor engagement. En el «Informe redes sociales 2013: Sector Museos»,  han sido seleccionados los 12 museos con mayor engagement y que están más comprometidos con las redes sociales actualmente.  Este informe proporciona datos muy interesantes a nivel de audiencia total del sector, media de usuarios y audiencia por plataforma social.

Museos 2.0. Hacia una sociedad conectada

Asociación Española de Museólogos | Revista de museología #56 (2013)

L’últim número de la «Revista de museología» tracta sobre l’ús de les tecnologies 2.0 als museus. El volum recull les intervencions realitzades a les dues edicions de la trobada “Arte y un café” celebrades a la Universitat Complutense de Madrid el 2012 i 2013, on estudiants i professionals van intercanviar reflexions teòriques i experiències pràctiques. Una de les principals conclusions va ser que el concepte de museu social implica noves formes de comunicació a la xarxa, però també un canvi de mentalitat i de mètodes de treballs.

Un experiment acadèmic analitza si és viable que els...

La Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura de la Universitat de València, coordinada pel professor Pau Rausell, de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, desenvolupa un experiment en el qual els consumidors de teatre decideixen al final de la representació el que consideren oportú pagar. El lema és ‘Nosaltres posem el teatre i la teua el preu’. La proposta s'estrena en el teatre Talia, que té en cartell ‘Un deu salvatge’, de Yasmina Reza.

Comprender la economía de la cultura como vía para salir de...

Pau Rausell-Köster | El profesional de la información,  julio-agosto, vol. 22, núm. 4.( 2013). p. 286-289

Resumen  Defensa de la necesidad de redefinir las políticas culturales, convirtiéndolas en el eje central de las acciones para salir de la crisis. Aunque el objetivo intrínseco de la política cultural es la satisfacción de los derechos culturales de los ciudadanos, en muchos casos ni siquiera éstos se cumplen. Hay que proponer unas políticas culturales de nueva planta que persigan dichos derechos pero que también sean capaces de dirigir la transformación del modelo productivo y  a persecución de otros objetivos sociales. La dimensión de los sectores culturales tiene efectos causales sobre la riqueza de las regiones europeas.

Study for the cooperation East-West in the performing arts

Aquest document recull els debats i les conclusions de les trobades professionals organitzades per Meridians (Xarxa Europea per a les arts escèniques en espais no convencionals) en el marc del projecte Transnational co-production IN ACTION. El conjunt de textos proporciona una panoràmica de la situació de les arts de carrer a Europa i analitza les diferències entre l’Europa de l’Est i l’Europa occidental, i entre el Nord, Sud i Centre.

Programa Cultura’t...

La Xarxa Audiovisual Local (XAL) i la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona han arribat a un acord per establir una col·laboració entre la XAL i la Xarxa de Biblioteques Municipals. Aquesta col·laboració es materialitza al programa Cultura't, en el qual es dedica una secció a parlar de les biblioteques de la Xarxa. L'espai inclou recomanacions literàries dels clubs de lectura i el comentari del director de la biblioteca o de l'arquitecte sobre les particularitats de l'edifici. La col·laboració serà de setembre a juny i cada dissabte es pot veure una entrega a les televisions locals.

Healthy attendance? The impact of cultural engagement and...

“La participació en cultura té un impacte molt positiu en la salut i la qualitat de vida dels ciutadans d’una nació”, segons afirmen Clare Leadbetter i Niamh O’Connor, els autors d’aquest estudi encarregat pel govern escocès on s’analitza l’impacte de la cultura i l’esport en la salut. Els resultats de la investigació, que es basa en les dades de l’enquesta a les llars escoceses de 2011, revelen que aquelles persones que participen en cultura o assisteixen a esdeveniments culturals tenen més probabilitats de gaudir d’una bona salut

Cultura y políticas urbanas. Dinámicas y efectos de la...

Nicolás Barbieri, Xavier Fina, Joan Subirats |  Métropoles, 11, (2012) , p. 2-18

Resumen  Este artículo aborda tres cuestiones relacionadas e ntre sí que consideramos relevantes en el debate actual sobre el futuro de las ciudades. ¿Qué es una política urbana y cuáles son las variables principales que la caracterizan? ¿En qué grado las políticas culturales han tendido a asumir las características nucleares de una política urbana? Y principalmente, ¿qué rol ocupa el tercer sector en el proceso de cambio de las categorías de organización social vinculadas a las políticas urbanas y culturales?

Bibliografia sobre l’impacte econòmic de les biblioteques:...

I have been pulling together all of my posts on studies and reports on the value of public libraries for my work with the Federation of Ontario Public Libraries.  I thought I might as well post it here too. I’m sure I’ve got some dupes in here but c’est la vie!  Hope you find it useful!  There are many useful talking points and proofs in this research. We look forward to the value studies report from the Rotman School of Management at the University of Toronto that is in process right now for Toronto Public Library that is expected to be released in late 2013.

Barcelona, Metròpoli Creativa Informe i mapes urbans de...

JoanTrullén, Rafa Boix, Vittorio Galletto, l Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona

L’estudi «Barcelona, metròpoli creativa» és una actualització de les medicions i diagnosis principals sobre l’economia del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació a la ciutat de Barcelona, amb dues novetats significatives:

• en primer lloc, la inclusió de l’apartat d’economia creativa, amb medicions de les indústries creatives i la classe creativa a Barcelona.

• la segona novetat són els Mapes Urbans de Coneixement i Innovació (MUCI), que per primera vegada integren una visió espacial detallada i  exhaustiva de la localització de l’economia del coneixement, lesTIC, la innovació i les indústries creatives a la ciutat.