Apunts

Museos y medios de comunicación. Claves, estrategias y herramientas para establecer y mantener una relación vital para los museo

Santos M. Mateos Rusillo | e-rph Revista Electrónica de Patrimonio Histórico. nº 13, diciembre 2013

Resumen  Los medios de comunicación son uno de los públicos más relevantes para los museos y equipamientos patrimoniales. Si los museos, fruto de un buen trabajo de relaciones públicas, son capaces de establecer y mantener una relación fluida con los medios de comunicación, éstos ofrecen canales comunicativos idóneos para contactar con el resto de sus públicos. Algo que les convierte de facto en aliados de los museos. Lamentablemente, pocas de las historias generadas por las instituciones museísticas llegan a convertirse en noticias. Para que así sea, para tener una buena relación que desemboque en publicity, es indispensable un buen conocimiento de las rutinas informativas de los medios, de la forma de trabajar de los periodistas y del concepto de noticia. Este artículo presenta las claves, estrategias y herramientas al alcance de los responsables de comunicación de los museos para establecer y fortalecer una relación provechosa con los medios de comunicación.

El concepte de subsidiarietat en la societat actual

Banlieues d'Europe

Document que inclou un recull d’articles sobre el significat contemporani de la subsidiarietat. Més d’una vintena d’autors reflexionen sobre el funcionament de la democràcia, sobre les responsabilitats del govern i sobre el que els ciutadans i les organitzacions de la societat civil se’ls permet fer, poden fer o haurien de fer. Els autors, experts i gestors internacionals, reflexionen i busquen l’equilibri entre el respecte per l'individu, l’estimulació l'esperit de solidaritat, i analitzen les  tensions per determinar fins a quin punt s’ha d’involucrar el govern.

Cultura per tothom

Un post de Maria Ribas.

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona. S’hi van presentar i discutir experiències d’entitats culturals, principalment de Barcelona, al voltant de l’accessibilitat de la cultura, i específicament per a col·lectius d’adults en risc d’exclusió social, en el marc del programa general coordinat per Audiences Europe Network, amb l’ajut del programa Grundtvig de la Unió Europea. Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi que busca ampliar el llindar de la participació en cultura.

A Holistic Approach to Valuing our Culture

Claire Donovan  | Department for Culture, Media & Sport

This paper summarises attempts to develop a more holistic approach to measuring cultural value, embracing both economic and non-economic factors. Two workshops are summarised that were run with cultural sector stakeholders, a blog written by the author of the report, and desk research. It suggests the sector is more accepting of the need for economic measures than is commonly believed, but noneconomic ones are needed. The report recommends Department of Culture, Media and Sport (DCMS) set up an online resource providing a ‘stepby-step’ guide on what kinds of evidence to use in making a case for funding and in what context. Appendices provide links to resources on a range of possible approaches to measuring ‘value’.

La cultura: un sector curt de coneixement?

Des  de l'any 2001 s'ha estat utilitzant a Catalunya un classificació que estableix les activitats d'alt valor afegit com "aquelles que incorporen un elevat grau de tecnologia (en el cas de la indústria) i/o una major intensitat de coneixement en el cas dels serveis".

Survey on access to finance for cultural and creative sectors

El sector de la cultura i la creació de la Unió Europea patirà un dèficit de finançament bancària de 13.400 milions d’euros en els propers set anys. El motiu és perquè les entitats financeres sovint refusen les peticions de crèdits presentades per empreses culturals, sobretot d’aquelles petites i mitjanes. Aquest fet obstaculitza el progrés d’un sector vital per a l’economia europea, que té un creixement superior al creixement mitjà i que suposa un 4,4 per cent del PIB de la UE i un 4% de l’ocupació (8,5 milions de llocs de treball directes). Aquesta és una de les principals conclusions d’aquest estudi que analitza els problemes de finançament dels sectors culturals i creatius a Europa i que presenta les línies generals del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 1.460 milions d’euros durant els propers set anys (un 9% més que la quantia anual) el programa vol ser un instrument comunitari per impulsar els sectors culturals i creatius.

Documents d’investigació preparatoris de la Cimera Mundial de les Arts i la Cultura

Us presentem dos informes que analitzen els marcs conceptuals relacionats amb els nous models de gestió i desenvolupament del sector cultural, així com el paper de les agències governamentals de finançament cultural, elaborats com a documents preparatoris de la 6a Cimera Mundial de les Arts i la Cultura que va començar el passat dilluns 13 de gener a Santiago de Xile sota el títol: ‘Tiempos creativos: nuevos modelos para el desarrollo cultural’.

¿Es posible gobernar los teatros de ópera? Análisis del caso del Gran Teatro del Liceu de Barcelona

Joaquim Rius | Revista Española de Ciencia Política. Núm. 33, Noviembre 2013

Resumen Los teatros de ópera son organizaciones complejas por su misión de producir y exhibir espectáculos líricos de excelencia artística. Actualmente, la mayoría pertenecen al sector público y representan un instrumento central de la política cultural. Según las teorías de la nueva gestión pública, estos deberían poder ser gobernados como el resto de agencias públicas, no solo en el sentido económico, sino también en relación con su actividad, para poder establecer los resultados esperados a partir de los contratos programa. No obstante, estas teorías no siempre se corresponden con la práctica real. En este artículo se estudia el grado de cumplimiento de los contratos programa del Liceu y los condicionantes que dificultan avanzar en los objetivos de valor público.

European capitals of culture: success strategies and long-term effects

Beatriz Garcia, Tamsin Cox | European Parliament

Informe que analitza els impactes a llarg termini de les Capitals Europees de la Cultura i recomana establir un marc d’avaluació estandarditzat, augmentar la recerca comparativa i crear un programa de transferència de coneixement formal perquè les properes ciutats amfitriones puguin beneficiar-se més de l’experiència desenvolupada al llarg de les tres últimes dècades.

Premi Internacional CGLU - Ciutat de Mèxic - Cultura 21

S'ha obert el període de presentació de candidatures per al ‘Premi Internacional CGLU (Comissió de Cultura de Ciutat i Governs Locals Units) - Ciutat de Mèxic - Cultura 21’. El termini finalitzarà el 31 de març de 2014.
El Premi té com objectiu premiar ciutats i persones líders que s'hagin destacat en la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible. Així com reforçar la difusió i la implementació local de l'Agenda 21 de la cultura.

El Premi té dues categories: