Apunts

L’editorial Comedia presenta una sèrie de quatre publicacions breus de Charles Landry sobre el concepte de ciutat creativa on reflexiona sobre el futur de les ciutats i defensa que un ús creatiu dels recursos pot contribuir a millorar el desenvolupament urbà i la qualitat de vida a les ciutats.

 «The Origins & futures of the creative city»

En el primer text, Landry argumenta que la ciutat està immersa en una crisi global que no es pot resoldre des d’un enfocament empresarial o economicista. Les ciutats actuals han de fer front a problemes complexos i tenen el repte de gestionar la diversitat i la diferència, la sostenibilitat i la crisi financera global, així mateix, han de repensar-se el seu paper i propòsit per ser més eficaces des del punt de vista econòmic, social i cultural.

Post de Juan Insua, Cap de projectes del CCCB LAB.

Fa poc més de cinc anys, les tecnologies digitals col·laboratives nascudes en el si d’aquest univers en expansió que coneixem com a Internet (o La Xarxa), eren encara una terra incognita per a la gestió cultural. La resposta inicial davant l’adveniment de les anomenades «xarxes socials» va ser la indiferència, com si es tractés d’un fenomen passatger que només afectava el món virtual. La primera reacció va tenir lloc als departaments de premsa i comunicació, que van incorporar una generació de joves professionals coneixedors de les noves eines. Myspace, Twitter, Facebook, You Tube, Flickr, Vimeo, Pinterest, Google Plus, etc., van començar a incloure’s en els llocs web de les institucions culturals, alhora que es produïa una fase de resistència pròpia de qualsevol procés de canvi que amenaci el modus operandi establert.

Yves Jauneau | Culture chiffres  2013-3 | Département des Études, de la  Prospective et des Statistiques  (DEPS)

En 2011, les branches culturelles totalisent une production de 85 milliards d’euros et une valeur ajoutée de 40 milliards d’euros. La production culturelle se partage entre une partie marchande (69 milliards d’euros), issue de la vente des biens et services culturels des entreprises, et une partie non marchande (16 milliards d’euros), qui correspond, par convention, aux coûts de production des administrations, établissements publics et associations dans le domaine culturel.

Foundation Grants to Arts and Culture, 2011 A One-year Snapshot

Steven Lawrence, Reina Mukai | GIA Reader, Vol 24, No 3 (Fall 2013)

Giving by US foundations rose nearly 7 percent to a record $49 billion in 2011. After adjusting for inflation, however, foundation giving remained below the peak level reported in 2008. Despite continued economic volatility, many foundations appeared to have settled into a “new normal” of budget stability or modest annual increases in support combined with continued caution about making large, multiyear commitments.