Apunts

Planificació cultural municipal

Us presentem dos manuals de planificació cultural municipal que ens arriben des del Canadà. Ambdós destaquen la importància de la planificació cultural i la qualifiquen com una eina molt poderosa i imprescindible per identificar i aprofitar els béns culturals locals i ajudar els municipis a modernitzar-se i evolucionar cap al nou model d’economia creativa. Aborden elements teòrics i pràctics i estan orientats a tot tipus de municipis (grans, mitjans i petits, d’entorns urbans o rurals). Tots dos són obres col·lectives coordinades per reconeguts experts de prestigi internacional.

En el primer, 'Rediscovering the wealth of places', el coordinador Greg Baeker,  un dels més reconeguts especialistes en la matèria, afirma que els municipis han de ser capaços de generar un entorn competitiu i atractiu capaç d’atreure i retenir el talent de la classe creativa. Cal desenvolupar comunitats fortes i proporcionar benestar i qualitat de vida als ciutadans, aquest ha de ser el principal objectiu dels responsables municipals. Afirma que qualsevol procés de planificació cultural ha de partir d’allò que diferencia i fa únic a cada municipi. Afegeix que internet i les xarxes socials donen la possibilitat de fer els processos més transparents i participatius. El llibre inclou un capítol elaborat per Colin Mercer dedicat als indicadors culturals.

   Podeu veure el vídeo de la presentació del llibre per Greg Baeker aquí

Sako Musterd a les jornades "Creatividad y conocimiento, bases para una nueva competitividad urbana"

Els passats 13 i 14 de desembre el Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT) de la Universitat de Barcelona va convidar Sako Musterd a obrir les jornades de presentació dels resultats dels projecte CREAURBS, plantejades com una reflexió al voltant dels factors que influeixen en la capacitat de les ciutats per atraure i retenir el talent i la creativitat.

Patrimoni: gestionar el creixement de les col·leccions

Un dels reptes més complicats que presenten els museus locals és el del creixement incontrolat de les col·leccions que custodien, cosa que té moltes implicacions en el treball de fons, més aviat invisible per al públic, que es fa als museus.

CONFERÈNCIA FINAL DE CREA.RE – La coronació d’un projecte europeu

El 26 de novembre de 2012 es va celebrar a Gant (Bèlgica) la Conferència Final del projecte  CREA.RE (Creative Regions), que comptava amb la participació de Diputació de Barcelona. L’acte, que va clausurar l’activitat del projecte, tenia per lema "El projecte acaba, la cooperació continua”.

Fem soroll: la música independent en viu

“Volem fer soroll i volem fer-lo de debò”. Amb aquestes paraules contundents ha nascut Make Noise, un projecte en què hi participen l’empresa de calçat Converse i This is Underground, amb l’objectiu de donar suport a l’escena musical de Barcelona.

ICIPèdia, sis anys d’investigació i innovació en l’àmbit cultural

Fa poc més d’un lustre, els museus no tenien presència a les xarxes socials, ni existien estratègies digitals integrades. La discussió al voltant de la propietat intel·lectual en la societat de la informació i el coneixement era encara incipient, i conceptes com “procomú” i “cocreació” es tractaven amb indiferència. Tot i això, la irrupció de les tecnologies digitals col·laboratives anunciava un sisme en la manera de concebre, produir i distribuir els béns culturals, en les metodologies de treball, en la mutació de gèneres i formats i en els estils de programació.

En aquest context (2006), neix I+C+i. Investigació i innovació en l’àmbit cultural, un cicle inspirat en una pregunta incòmoda: Per què les institucions culturals no han incorporat departament d’I+D, tal i com és habitual en el món científic i empresarial?

Si fem una vertebració en perspectiva de totes les sessions, obtenim un mapa conceptual que pot ser útil per a comprendre la situació en què estem immersos. Les institucions culturals es troben davant nous reptes i prioritats en mig d’una crisi multifactorial que requereix nous sistemes operatius que permetin aprofitar millor els processos d’investigació que alimenten els diversos projectes. Sorgeix una nova cultura en xarxa que modifica la noció tradicional de públic com un ens passiu, i situa la col·laboració i la participació com a eixos de treball. Es comença a qüestionar el rol dels agents culturals tradicionals (escoles, universitats, biblioteques, museus, etc.) per donar pas a una estructura de xarxes distribuïdes en la que cada individu es converteix en un node capaç d’emetre, rebre i distribuir informació i coneixement. Es revaloritza la figura de l’amateur, el contribuïdor i el bricoleur. L’esperit 2.0 impregna progressivament el cos institucional, transformant els processos interns i la relació amb el públic, que pot anar de la interacció a la cocreació.

Grüne Werkstatt Wendland. Plataforma d'innovació

Grüne Werkstatt Wendland és una plataforma d’innovació oberta que posa en contacte escoles superiors de disseny i de negocis de les grans ciutats d’Alemanya amb petites i mitjanes empreses del districte de Lüchow Dannenberg, una àrea eminentment rural de la Baixa Saxònia.

El projecte va engegar fa dos anys fruit de l’iniciativa d’un grup d’emprenedors, artesans, comerciants i artistes de Lüchow-Danenberg, juntament amb l’administració del districte, que es van proposar crear una xarxa de cooperació entre els agents locals i les universitats i escoles de disseny, d’una banda, les escoles de negocis, de l’altra, de les grans ciutats d’Alemanya. Donat que no hi ha cap institució d’educació superior dins del districte de Luchow-Dannnenberg, els impulsors del projecte es van proposar construir, amb aquesta xarxa, una plataforma d’innovació permanent de la que poguessin treure profit tots els participants: les universitats i escoles, els estudiants, les empreses, i, en definitiva, el conjunt del territori local.