Sako Musterd a les jornades "Creatividad y conocimiento, bases para una nueva competitividad urbana"

Els passats 13 i 14 de desembre el Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT) de la Universitat de Barcelona va convidar Sako Musterd a obrir les jornades de presentació dels resultats dels projecte CREAURBS, plantejades com una reflexió al voltant dels factors que influeixen en la capacitat de les ciutats per atraure i retenir el talent i la creativitat.

Sako Musterd és professor de geografia urbana al Departament de Geografia, Planificació i Estudis de Desenvolupament Internacional de la Universitat d’Amsterdam. Va dirigir el projecte ACRE (Accommodating Creative Knowledge – Competitiveness of European Metropolitan Regions within the Enlarged Union), que comptava amb la participació del CRIT i que va ser el punt de partida de CREAURBS.

La presentació de Musterd, titulada “Construint ciutats creatives a Europa”, es va emmarcar en un bloc dedicat a analitzar la rellevància de la trajectòria històrica per al desenvolupament de la creativitat i el coneixement.

Musterd va plantejar una tesi provocadora, contraposant a les tres T que, segons Richard Florida, necessita una ciutat per atraure la classe creativa (talent, tecnologia i tolerància), tres P que corresponen a les inicials (en anglès) de:

- Trajectòries (pathways), o circumstàncies històriques de cada ciutat o regió.

- Llocs (places), les seves qualitats i recursos específics.

- Xarxes personals (personal networks): per Musterd, la més important de les “altres raons”, després de la feina i els estudis, que influencien el la tria del lloc de residència de les persones.   

Segons Musterd, a Europa, aquests tres factors són crucials per mesurar la capacitat d’una ciutat per atraure la classe creativa, mentre que les condicions proposades per Florida tenen poca rellevància. Ara bé, Musterd no descarta que les tres T puguin ser importants per retenir aquestes persones a les ciutats.

Per una altra banda, va afirmar que una de les lliçons que ha après després d’uns quants anys analitzant els trets definitoris i les característiques de diverses ciutats “creatives”, és que no hi ha una fórmula unitària per a totes, que cal entendre quins són els recursos específics i les particularitats de cada lloc per tal de trobar quines polítiques poden afavorir el seu desenvolupament. El repte per als que dissenyen les polítiques passen per desenvolupar polítiques a mida per cada ciutat, basades en les tres P esmentades.

Podeu ampliar aquesta informació a: 

Publicació coeditada per Sako Musterd “Making creative-knowledge cities. A guide for policy makers” http://acre.socsci.uva.nl/documents/Creative-KnowledgeCities-v3-lowres.pdf

Web de les jornades CREAURBS: http://critub.files.wordpress.com/2012/10/flyer-creaurbs-nuevos-ponentes-low.pdf

Per poder comentar aquesta entrada heu d'estar registrat/da. Nou registre 

1 comentari

Roig Madorran, Aina

Les propostes que aporta Sako Musterd resulten realment interessants; en certa mesura podríem dir que el model proposat per R. Florida en el qual per atraure classe creativa hi ha principalment tres elements clau ha estat un model vàlid durant un període de temps determinat i per uns contextos concrets, potser no del tot globals. Els nous estudis cal que tinguin en compte els efectes de la crisi o el fort impuls de les noves tecnologies. Cal posar més atenció a les singularitats del territori i a les necessitats i oportunitats de la societat actual. Per això, si parlem d'Europa, no es pot obviar la presència d'una forta trajectòria històrica que es pot i cal incorporar i potenciar en la construcció de ciutats creatives. 

Edward Glaeser a "El triunfo de las ciudades" fa una defensa de les ciutats referint-se a aquestes com les àrees més verdes i sanes en termes econòmics i culturals i que permeten una contínua exposició a idees, persones i experiències. Partint d'això el següent pas és ser capaços de reconduir aquesta riquesa juntament amb les propostes de Sako Musterd per construir ciutats creatives en tots els aspectes.