Interacció

Jesús Carrillo | Medialab-Prado

L’autor fa una anàlisi crítica de les fàbriques de la cultura com a model d’institució cultural que ha potenciat l’Estat espanyol en el marc d’un model productiu/participatiu neoliberal impulsat per la Unió Europea i que, segons l’autor, ha impregnat les estratègies culturals d’alguns països com Espanya. Carrillo evidencia la complexitat política de l’art contemporani, observat des d’unes institucions condicionades pel debat sobre la seva titularitat, la seva gestió i les seves funcions i tot això inscrit en un panorama on la cultura juga un paper determinant en el desenvolupament econòmic.

L’article planteja alguns interrogants sobre el paper de les noves fàbriques de producció cultural dins aquest context: Són catalitzadores del potencial cultural autònom i intrínsec de la col·lectivitat o només difusores d’un model social que pretén esdevenir hegemònic? Proporcionen resposta a les demandes reals d’una societat en transformació o són simples simulacres al servei d’interessos concrets? Són ferment de cohesió i inclusió o operadors d’espionatge social? Carrillo no porporciona cap resposta definitiva sinó que  proposa el debat i la negociació, però sí alerta sobre una marcada tradició d’instrumentalització de la cultura en la nostra història recent i sobre la verticalitat institucional que en moltes ocasions ha impregnat la implementació de les polítiques culturals a l’Estat espanyol.

PDF Las nuevas fábricas de la cultura: los lugares de la creación y la producción cultural en la España contemporánea

L’article forma part del llibre:  Silencio y política. Aproximaciones desde el arte, la filosofia, el psicoanàlisis y el procomún 

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris