Apunts

ENCATC llança el segon número de la seva revista

ENCATC

El segon número de la revista bianual sobre gestió i política cultural de la xarxa europea ENCATC obre amb una reflexió al voltant d’allò que li depara a la cultura en l’era del postconfinament, tema reiteratiu al llarg de la publicació des de diverses òptiques. Hem volgut destacar-vos-en aquells que considerem que poden ser del vostre interès.

La Regidoria de Cultura de Martorell crea un cens d’artistes locals


L’acció s’emmarca dins del nou Pla d’Acció Cultural de Martorell.
 

La Regidoria de Cultura, Patrimoni Històric i Museus de l’Ajuntament ha creat el Cens d’Artistes de Martorell. Per a fer-lo possible, fa una crida als artistes per a que s’inscriguin i s’identifiquin, a través del web del Patronat Municipal de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell (PMSAPM). Aquest és un primer pas per a l’impuls de noves polítiques culturals.

Explorar la participació cultural. Formes, causes i impactes

L’Observatori Basc de la Cultura va presentar el proppassat desembre de 2020 un informe sobre la participació cultural al País Basc. A banda de tenir en compte les causes de la participació, com s’ha fet habitualment en treballs d’aquest tipus, l’Observatori construeix un enfocament propi que també es focalitza en els impactes de la cultura en termes de satisfacció amb la vida, cohesió social i tolerància social.

Cardedeu obre la seva Oficina de Suport a Empreses Culturals


L’OSEC és un projecte supramunicipal. Un model d’assessorament innovador de suport al sector cultural, amb diferents línies i programes segons les necessitats d’artistes, professionals i emprenedores culturals.
 

La pandèmia impacta de ple als creadors de carrer

El sector de les arts de carrer està molt tocat per l'anul·lació d'actuacions per la pandèmia. La forta caiguda d'activitat i d'ingressos ha colpejat uns artistes que ja treballaven a precari. Ara alerten que el futur d'aquest sector està en perill.

Així ho recull l’informe que ha publicat la Fundació Carulla, creat en aliança amb les organitzacions Street Art Manifiesto i l’Associació Plataforma Arts de Carrer. Una enquesta que recull les respostes de 300 creadors actius i que posa xifres a l’impacte de la pandèmia en un sector, els de les arts de carrer, ja de per si fràgil i precari.

Pla d'Acció Cultural de Prats de Lluçanès

Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC)Diputació de Barcelona

Prats de Lluçanès compta a partir d’ara amb el seu primer Pla d’Acció Cultural, elaborat pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC), juntament amb l’empresa especialitzada en estudis culturals Bissap. Aquest pla s’emmarca en la vocació d’assistència als municipis i acompanyament en l’àmbit de les polítiques culturals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.

Amb una tendència demogràfica en descens i un envelliment notori de la població, l’Ajuntament de Prats de Lluçanès va valorar la necessitat de comptar amb un pla estratègic de cultura com a element de dinamització del municipi, impulsant un procés participatiu obert a la ciutadania entorn la realitat cultural i les línies de futur a seguir. A través d’aquesta metodologia participativa es van anar definint tot un seguit de propostes per tal d’incrementar i optimitzar les iniciatives existents i la previsió de nous escenaris, pràctiques i accions.

El Govern aprova el primer paquet d’ajudes del 2021 al sector cultural

ACN Barcelona | 10  febrer 2021


Es destinen 14,2 MEUR als artistes, companyies i indústries culturals més afectades per les mesures contra la Covid-19. Les pèrdues del sector cultural per la pandèmia a Catalunya se situen en el 24%.

 

La Generalitat ha anunciat el primer paquet d’ajudes per al 2021 per pal·liar els efectes de la pandèmia en el sector cultural, especialment afectats per les restriccions. Concretament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha explicat que s’injectaran 23.765.000 euros al sector. Són ajudes de les quals se’n podran beneficiar treballadors, companyies i indústries que s’han vist afectades per les restriccions d’aforament. També  ha informat que les pèrdues del sector per la pandèmia a Catalunya assoleixen el 24%, per sota de la xifra europea, que s'ha situat en el 31%.

No volem més Matildes | Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència

#NoMoreMatildas

T’imagines què hauria passat si Einstein hagués nascut dona? Menystenir el treball de les dones científiques, els èxits de les quals han estat – i estan – sovint atribuïts als seus col·legues masculins, ha estat una xacra molt estesa al llarg de la Història. És el que es coneix com l’Efecte Matilda, recollit per primera vegada per la sufragista i activista Matilda Joslyn Gage en l’assaig ‘Woman as Inventor’.
 

On ha d’anar la despesa pública en cultura?

Els recursos tenen la mania de ser escassos. I si parlem de cultura en un país que -governi qui governi- està molt per sota de la mitjana europea en despesa pública, l’escassetat esdevé endèmica (vegeu Anna Villaroya, “La despesa pública en cultura: una aproximació internacional” (2017)). Però no hem vingut aquí a plorar. L’actitud d’aquells que davant de les mancances institucionals s’instal·len en una eterna vall de llàgrimes em fa més aviat mandra. 

Avaluar l’acció cultural des dels municipis

La majoria de ciutats catalanes de grans dimensions programen una considerable oferta cultural que, en bona part, és responsabilitat directa dels ajuntaments. Moltes administracions generen indicadors per a una correcta avaluació de l’impacte d’aquesta activitat entre la ciutadania i per a la rendició de comptes, com a element clau de transparència i d’oportunitat per a la millora interna. Tanmateix l’allau de dades provinents de múltiples fonts representen, sovint, una tasca feixuga de processament i avaluació.