Polítiques culturals

Aquest mes de maig ens arriben els millors consells de la mà de Marcel Oliveres i Guixer, gestor cultural amb experiència en el camp de la cultura popular i tradicional i l’associacionisme. 

Actualment és el Cap del Servei d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Granollers, el responsable de tot el cicle festiu municipal i de la Festa Major de Blancs i Blaus i el coordinador de la Troca de Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

 
Una plataforma i una guia europea volen fer més tangibles valors com la inclusió, la participació o el benestar en les polítiques culturals.
 
  

El 9 d’abril, Dia d’Europa, és una bona ocasió per posar el focus en iniciatives que busquen enfortir els vincles entre cultura i valors socials al nostre continent. Una d’elles és l’Inventari Europeu de Valors Socials de la Cultura, una plataforma digital pensada per ajudar a concretar els grans conceptes –inclusió, participació, diversitat, benestar...– que sovint apareixen als discursos sobre política cultural.

Alella aprova el seu Pla d’Acció Cultural amb horitzó 2030. Amb la col·laboració del CERC i el suport del Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona, Alella defineix una estratègia cultural pròpia per als propers anys. El PAC s’ha construït amb una àmplia implicació tècnica i ciutadana i proposa línies d’acció clares per enfortir la cohesió, la xarxa d’equipaments i la participació cultural al municipi.
 

El Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) va finalitzar el Pla d’Acció Cultural d’Alella (PAC) – que ara ha estat aprovat en el ple municipal del mes d’abril - amb els objectius principals d’analitzar les dinàmiques culturals d’Alella i definir les línies estratègiques per guiar les polítiques municipals en relació a la cultura.

 
L'Oficina de Difusió Artística (ODA) impulsa una jornada innovadora que connecta l'art contemporani amb la salut mental, posant el focus en el benestar comunitari i la transformació social a través de la creativitat. Aquesta trobada, adreçada a professionals del sector cultural i de la salut, ofereix un espai per explorar com l'art pot esdevenir una eina poderosa per a la inclusió i la cura emocional.
 
  

Art i salut mental: una aliança transformadora

La jornada s'inicia amb una conferència a càrrec d'Anna Palou i Helena Herranz, fundadores d’Espai Escletxa (Amposta), que presenten una aproximació crítica a la salut mental des de models no hegemònics.

  
Hem tancat abril amb una bona collita d’iniciatives culturals arreu del territori. A #Som311 recollim accions locals que ens parlen de música en viu, llibres compartits, cinema recuperat, plans de lectura, nous cicles i museus reclamats.

Observem que molts ajuntaments aposten per fer de la cultura un bé comú: obren espais, reactiven usos, impulsen polítiques públiques i reclamen suports. La creativitat local es reforça quan hi ha projecte, complicitats i continuïtat.
  

 
L’Avantprojecte de llei de drets culturals obre la porta a replantejar com entenem les polítiques culturals a Catalunya.
 
   

Des de fa dècades, l’autogovern cultural català s’ha construït sobre la base de competències, infraestructures i suports al sector. Però... i si el debat real no fos només qui gestiona la cultura, sinó com es garanteix que tothom hi pugui participar en condicions d’equitat? L’article de Nicolás Barbieri ens convida a mirar les polítiques culturals amb unes altres ulleres: les dels drets culturals. Una mirada que no només qüestiona les lògiques predominants, sinó que planteja si estem preparats per fer un gir de fons.

Des del seu llançament l’any 2014, el Premi de Recerca ENCATC —impulsat per la xarxa europea líder en gestió, política i educació culturals— reconeix tesis doctorals excepcionals que fan avançar aquests àmbits en un context global en transformació. L’objectiu del premi és destacar recerques que combinen excel·lència acadèmica i innovació, tot superant els límits disciplinaris tradicionals.

 
El català ha superat per primer cop el castellà en préstecs a les biblioteques públiques catalanes, i el llibre infantil i juvenil n’ha estat el gran aliat. A la demarcació de Barcelona encara queda camí, però les dades apunten tendència. Què hi podem fer des del món local? Ho analitzem a la notícia!
 
  

El 2023 ha deixat una petita gran notícia per a les biblioteques públiques del país: per primer cop, el català ha superat el castellà en nombre de préstecs. El canvi és lleuger —un 38,2 % dels documents prestats van ser en català, davant d’un 38,1 % en castellà—, però significatiu. Trenca una tendència històrica i confirma el que molts equips bibliotecaris intuïen: el català, especialment el que es publica per a infants i joves, està guanyant presència i interès entre els lectors.

Aquí trobareu les novetats sobre gestió i política cultural als municipis de la demarcació de Barcelona. Cada quinze dies us portarem una selecció de les últimes notícies perquè estigueu al dia del que passa en l’àmbit cultural del nostre territori. En aquesta primera quinzena d'abril, repassem els fets més destacats.

Observem com els municipis segueixen apostant per la cultura com a motor de transformació social i territorial. Des de la consolidació de festivals i esdeveniments fins a les accions per preservar el patrimoni, la cultura continua sent un eix fonamental de la nostra comunitat. Esperem que aquesta informació sigui útil i contribueixi a donar més visibilitat a l'acció cultural dels nostres municipis.