Interacció

Amb aquest informe anual el CoNCA vol contribuir a una reformulació́ de les polítiques basada en un coneixement aprofundit del nostre sistema cultural, fruit d’una visió transversal i experta. Presenta un retrat del panorama actual resumit en vuit punts il·lustrats amb exemples concrets i reblats amb les línies d'actuació que proposa el CoNCA i acaba centrant-se en cinc pilars fonamentals per a la millora de l'àmbit cultural.

Retrat de la situació:

1. Reducció progressiva del pressupost públic de cultura. En els darrers tres anys, la despesa cultural per habitant ha patit una caiguda acumulada d'un 28'35%.

2. Dos anys després de l’increment de l’IVA cultural s'ha detectat que això ha influït en els hàbits de consum, no tant per l'increment de preus, com per un efecte psicològic. Les conseqüències han estat l'increment de la tensió financera dels productors i les empreses culturals, i la pèrdua de competitivitat en l'àmbit internacional.

3. Les descàrregues il·legals continuen sent nombroses provocant un consum irregular de la cultura.

4. L’increment de la precarització de les condicions de treball generada per les restriccions econòmiques i la pressió fiscal han començat a provocar l'extinció de projectes al llarg del 2014.

5. Davant d'aquest panorama sorgeixen noves dinàmiques i propostes artístiques alternatives que es caracteritzen per dotar-se de models de gestió més apropiats a la situació econòmica actual.

6. Els esdeveniments i festivals s’han erigit com a plataformes d’exhibició generalitzades arreu de tot el territori català. La concentració de públic en un moment concret i l’impacte mediàtic d’aquestes manifestacions ofereix una estratègia publicitària molt atractiva per als patrocinadors.

7. Amb la crisi, el suport del sector privat a la cultura per part del mecenatge tradicional s’ha reduït molt.La desaparició de les caixes d’estalvis ha significat una reducció del 50% del finançament procedent d’aquestes entitats per a projectes culturals. En aquest context, es pot dir que la pràctica delmicromecenatge és una realitat consolidada al nostre país.

8. Els canvis tecnològics generen noves perspectives de negoci, noves formes de creació i nous formats d’exhibició o, fins i tot, possibilitats d’ampliació de públics.

Actuacions necessàries:

1.Promoure la internacionalització: Més enllà dels programes específics destinats al sector cultural, com Europa Creativa o les línies de suport que es desprenen del programa Horizon 2020, la cultura pot tenir un paper important en moltes de les iniciatives de la UE. Hauríem d’aprofitar aquest nou impuls per ser actius i estar presents des de la cultura en cada objectiu: sigui d’innovació, d’indústria, de joventut, d’ocupació o d’educació.

És de màxima importància promoure polítiques d’internacionalització necessàries per exportar la creació i la producció cultural catalanes i per participar en xarxes col·laboratives que afavoreixin dinàmiques d’intercanvi i també de programació. En aquest sentit, la concentració d’esforços i recursos de l’IRL i de l’ICEC destinats a aquest objectiu és fonamental.

2. Replantejar la Governança: Catalunya és, en tot el que té relació amb la defensa de la cultura, un cas singular i complex. La poca continuïtat de les apostes i la visió partidista i segmentada del rol de cada institució han creat un escenari de competició més que de col·laboració que ha dificultat el creixement i la consolidació d’un sistema cultural de país. L’Acord Nacional per a la Cultura impulsat darrerament pel Govern hauria de contribuir a clarificar les estructures de governança i a proposar un marc de planificació global amb els rols i les responsabilitats perfectament definits.

3. Potenciar el finançament: Any rere any, el CoNCA ha requerit que el pressupost de cultura s’estabilitzi en el 2% del pressupost global del Govern i ha alertat del perill que representa una reducció reiterada dels pressupostos culturals que, si es consolidés com a estructural, ens allunyaria dels països que ens són referents com a societats culturals, econòmiques i d’innovació.

Altres mesures que s’haurien de prendre són evitar el retard en el pagament de les Subvencions i donar un nou impuls a les propostes de subvenció de caràcter reintegrable, els préstecs a baix interès i els fons de capital de risc, amb l’objectiu que el sistema de finançament vagi substituint progressivament la tradicional subvenció, si mes no en l’àmbit de les indústries culturals.

4. Millorar el seguiment de les polítiques culturals a través d’eines com el Mapa d’Indicadors Culturals de Catalunya o la constitució de l’Observatori de la Cultura és un altre projecte en què el CoNCA preveu participar. La creació d’un observatori cultural al segle XXI ha de pensar-se en termes d’efectivitat i, per tant, cal plantejar un ens público-privat que asseguri la participació de tots els que treballen o generen informació cultural.

5. Defensar la transparència dels processos d’atorgament d’ajuts del Departament de Cultura o incrementar la visibilitat a projectes subvencionats.

PDF Informe anual sobre l'Estat de la Cultura i de les Arts a Catalunya 2014

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris