Interacció

En qualsevol de nosaltres sorgeix la necessitat inevitable de vincular-nos a les coses, d'establir una connexió emotiva amb els objectes que observem i posseïm. Aquest desig icònic, aquesta pulsió objectual, ens fa intuir figures als núvols del cel i cares humanes a la carrosseria d’un cotxe, a les finestres i balcons dels edificis o formes que creiem verificables a les taques de florit de la paret. L'escriptor de l'antiga Roma Plini el Vell (segle I dC) esmenta la llegenda de l'origen de l'art de la pintura: una donzella de Corint dibuixa al mur d'una cambra la silueta del rostre del seu enamorat, projectada com a ombra per la llum d'una espelma, per a fer-lo present durant el llarg viatge que havia d'emprendre i mitigar així la melangia de l'absència. Des d'aquell gest artístic d'amor, la còpia de la realitat reemplaça a la realitat. Enganyar els sentits amb simulacres visuals és la meta de tota representació plàstica. Els objectes atrauen no pel que denoten, sinó pel que callen. El silenci dels objectes ens parla de l'innominable: d'allò intangible i difús que no podem pronunciar ni definir amb paraules.
 

Segueix llegint l'article al blog:

https://blogjordiribas.wordpress.com/2019/09/17/resurreccio-dels-objectes/

___________________________________________________________________________