Interacció

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

Us presentem les reflexions finals de l'avaluació del CoNCA sobre el MACBA:

El  CoNCA  entén  que  el  MACBA  té  una funció  nacional amb  el  sector  i  amb  el públic i això el determina a oferir una visió des d’una òptica antològica i patrimonial de la creació catalana contemporània, afegint al relat nacional la perspectiva més singular.

Altrament,  i  en  paral·lel  a  la  línia  artística  pròpia,  el  museu  ha  d’assumir  la  missió d’integrar  el  sector,  sense  exclusions  respecte  del  criteri  actual,  tant  mitjançant accions de difusió com amb el programa d’exposicions temporals. És en un sentit orgànic i sectorial que el MACBA, prèvia actualització en l’ecosistema del sector, ha de significar-se com a baula destacada en la cadena de valor que permeti l’evolució artística i la promoció de la creació contemporània del país. Alhora, s’interpreta que la promoció i l’exhibició dels artistes propis tenen un impacte directe en el públic local, en l’assistència al museu i en la forma d’entendre la creació més propera com l’expressió de l’entorn.

L’excel·lència  implícita  en  tot  equipament  públic  referencial  cal  cercar-la  en  actuacions  diverses,  com  la  continuïtat  i  potenciació  de  les  activitats de  difusió  i  debat  o  les  col·laboracions  amb  especialistes  externs  que  enriqueixin  el  programa d’exposicions  i  activitats.  Així  mateix,  s’ha  de cercar  en  una  voluntat  de  limitar  el relat, percebut com a elitista, amb estratègies que preparin el públic mitjançant un discurs clar i continuat on disciplines diverses s’interconnectin, i explicar la creació contemporània a fi de superar la barrera de la codificació que la distancia del públic majoritari.

Altrament, la projecció del sector de l’art contemporani ultrapassa les competències que pot desenvolupar el MACBA. Entre d’altres aspectes, es consideren els següents:

– La consolidació d’una col·lecció pública única de titularitat pública i administrada per la Generalitat de Catalunya, que n’és competent, en col·laboració amb les administracions del país conservada unitàriament i amb accés per a tota la xarxa museística reportaria beneficis d’àmbits diversos, com de difusió territorialitzada o de tipus logístic, amb la reducció de necessitats de recursos per a la conservació o l’emmagatzematge. «El Pla de Museus» s’adiu amb un criteri centralitzat de disposició de fons i col·leccions.

– En aquest darrer àmbit, i en el cas del MACBA és ben present, cal marcar el límit entre el privat i el públic, així com la patrimonialització de les obres de les mostres temporals que puguin ser d’interès segons el criteri museístic.

– Les polítiques públiques nacionals sobre arts plàstiques impliquen el lideratge dels dos grans equipaments del país, el MNAC i el MACBA. De les complicitats entre ambdós en dependrà el desenvolupament d’estratègies eficients per a assolir els objectius d’interès nacional.

–Ha d’existir un debat obert des de l’Administració que condueixi cap a una política pública definida referent a l’art contemporani. Cal plantejar la conveniència i la coexistència del discurs lliure respecte del discurs en el marc públic.
 

L’avaluació estratègica del MACBA (2015-2017) correspon a una etapa de transició per a l’equipament. En l’àmbit dels continguts, el nou director arribà el setembre de 2015 i els nous responsables artístics l’any següent, el 2016; en l’àmbit organitzatiu, el gerent ocupà el càrrec l’exercici 2016. Durant el trienni avaluat, els compromisos programàtics prèviament adquirits han marcat la dinàmica de l’any 2015, del 2016 i, parcialment, del 2017. En aquest sentit, és un moment inicial per a valorar l’impacte de l’equip directiu vigent i es considera que cal donar suport a la direcció i a la gerència per a desenvolupar el seu propi projecte que, a hores d’ara, dona un pas evident amb la presentació de la planificació estratègica 'Estratègia 2022'.

Bona part de les recomanacions i les reflexions de la present avaluació es reflecteixen en les planificacions estratègiques per als propers anys, el document Estratègia 2022 i  el Contracte  programa  2018-2019, que  esdevé  la  plasmació  del  primer  a  mitjà  termini.

En aquest marc, el pla d’usos amb la reforma de l’espai existent i l’ampliació a la Capella de Montalegre és un dels eixos bàsics de futur: la tan desitjada exhibició permanent  dels  fons,  nous  espais  per  a  les  mostres  temporals  i  les  activitats  del programa, la reorganització de l’espai d’oficines fora de l’edifici Meier, nous tallers per  a  alumnes  i  artistes  (artist  run-space),  etc.  Amb  tot,  caldrà  que  els  projectes de creixement d’espai i activitats vagin acompanyats d’una nova redefinició de recursos  i  un  redimensionament  pressupostari de  caràcter  estructural;  en aquest  punt  serà  imprescindible  que  les  administracions consorciades  hi  apostin decididament i de forma permanent.

 
Podeu consultar-ne el contingut íntegre aquí:
 

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. (2018). «Museu d'Art Contemporani de Barcelona : (2015-2017)». Barcelona: CoNCA
Recuperat de https://conca.gencat.cat/ca/detall/publicacio/avaluacio_macba

Inicia sessió o registra’t per enviar comentaris