Estadístiques, avaluació i investigació

  
El recent cas del Bureau of Labor Statistics (BLS) als Estats Units, on el cap de l’agència va ser apartat per lliurar dades que no encaixaven amb la narrativa política, recorda una veritat elemental: la informació no sempre confirma el que volem escoltar. Al sector cultural municipal català, també cal reflexionar sobre com recollim, interpretem i utilitzem les dades, i com això afecta la confiança, la presa de decisions i la capacitat de millora.
  
  

Què podem aprendre del Fonds d’Innovation Territoriale francès? Una altra manera de fer política cultural des del territori, sense convocatòries però amb criteri, proximitat i risc.
  

Parlar d’innovació cultural en l’àmbit local s’ha convertit en una expressió tan repetida que corre el risc d’esgotar-se abans de fer-se realitat. Però, què vol dir innovar des del territori i amb el territori? Quins dispositius poden fer possible aquesta voluntat de transformació, sovint expressada però difícil de sostenir en el temps?

Una nova mirada sobre la infraestructura social i cultural i com aplicar-la als municipis

Parlem sovint d’equipaments, serveis o projectes culturals, però costa més situar-los dins l’ecosistema d’infraestructures que sostenen la vida col·lectiva. Un informe del Bennett Institute ens convida a repensar aquest marc i, sobretot, a mesurar-lo. En aquest article, combinem una lectura reflexiva i una guia pràctica per traslladar aquestes idees al context municipal.
  

    
  

L’Informe 2024 del CoNCA posa al centre les condicions de vida i de feina dels professionals culturals i alerta sobre les fractures que encara travessen el sistema cultural català.
  
  

L’activitat cultural a Catalunya viu un bon moment en molts indicadors: més inversió pública, més espectadors, nous equipaments i un sector editorial, musical i escènic que consoliden la recuperació. Però aquesta vitalitat xoca amb realitats estructurals que continuen llastant el sistema: precarietat laboral, desigualtats territorials, falta de diversitat i un reconeixement encara parcial dels drets culturals.

L’Informe anual 2024 del CoNCA fa un exercici clar de diagnosi crítica i aposta per una cultura que posi les persones al centre. Aquest any, a més, dedica un ampli capítol a les condicions laborals dels professionals culturals. Els resultats són contundents: un 23 % cobra per sota del salari mínim i només un 35 % supera el salari mitjà. La intermitència, la falta de reconeixement i la conciliació difícil continuen marcant el dia a dia de molts treballadors culturals, especialment en el sector artístic i creatiu.

Una mirada a la despesa cultural local del 2023: continuïtat, diferències entre municipis i reptes de sostenibilitat
 

Un any més, els governs locals han estat la principal font de finançament públic de la cultura a Catalunya. El 2023, la despesa cultural liquidada per ajuntaments, consells comarcals i diputacions va arribar als 831,7 milions d’euros, una xifra molt similar a la de 2022. Després d’uns anys de forta pujada, el creixement s’atura, però es manté el nivell.

 
El català ha superat per primer cop el castellà en préstecs a les biblioteques públiques catalanes, i el llibre infantil i juvenil n’ha estat el gran aliat. A la demarcació de Barcelona encara queda camí, però les dades apunten tendència. Què hi podem fer des del món local? Ho analitzem a la notícia!
 
  

El 2023 ha deixat una petita gran notícia per a les biblioteques públiques del país: per primer cop, el català ha superat el castellà en nombre de préstecs. El canvi és lleuger —un 38,2 % dels documents prestats van ser en català, davant d’un 38,1 % en castellà—, però significatiu. Trenca una tendència històrica i confirma el que molts equips bibliotecaris intuïen: el català, especialment el que es publica per a infants i joves, està guanyant presència i interès entre els lectors.

L’informe posa de manifest que l’activitat per a escolars és rellevant però secundària dins el sector de les arts escèniques. També que hi ha companyies molt consolidades amb més de trenta anys de trajectòria
  

En el marc de la 36a edició de Mostra d’Igualada, la presidenta del CoNCA en funcions i vicepresidenta, Margarida Troguet, juntament amb Joan Alfred Mengual, president de la l’Associació professional de Teatre per  a Tots els Públics (TTP), i Edgar Garcia, director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), van presentar  l’informe "L’activitat escènica per a escolars a Catalunya"

 
La cultura és una aliada clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), però no qualsevol tipus d’inversió cultural hi contribueix. Aquest estudi revela que destinar recursos a esdeveniments efímers té poc impacte, mentre que l’educació és el veritable motor del canvi.