Museus

Aquesta setmana, els textos que compartim apunten tots cap a un mateix lloc incòmode: la crisi de sentit de moltes institucions culturals i la dificultat, o resistència, a repensar-les més enllà de l'escala, el prestigi o la inèrcia. Museus que creixen sense projecte clar, equipaments que impacten el territori sense debat previ, mercats artístics afeblits i una cultura travessada per desigualtats estructurals. El que emergeix no és tant una suma de casos, sinó una pregunta de fons: com es governa la cultura quan els marcs que l'han sostinguda deixen de funcionar.
  
  

MNAC: museu monumental, crisi de sentit

El MNAC té un problema

Joan Burdeus, 30 de novembre de 2025

Tot i custodiar una de les col·leccions més rellevants del país, el MNAC arrossega una crisi de sentit que va més enllà de la gestió: el seu relat no interpel·la prou el present ni els públics contemporanis.

Setmanes de debat dens sobre la cultura com a espai de democràcia i resistència. Els articles que destaquem aquesta quinzena comparteixen una preocupació de fons: la fragilitat del vincle entre cultura i vida pública en un context d’austeritat, desigualtats i noves hegemonies simbòliques. Des de la reflexió sobre els festivals i el paper de la creació, fins a la defensa de la llibertat artística o la revisió del model institucional, la lectura que en fem des del món local és clara: la política cultural no pot limitar-se a gestionar recursos, sinó que ha de protegir el dret a “fer cultura” com a pràctica social compartida.
  
  
  
Els drets culturals com a nou paradigma i el municipalisme com a clau de volta  

Xavier Fina: “El llibre en paper és un artefacte perfecte i molt difícil de superar”

Maria Cerezuelax, 24 d'octubre de 2025

Xavier Fina, director general de Promoció Cultural i Biblioteques, fa balanç del seu primer any al càrrec, reivindicant una visió de la cultura centrada en la ciutadania i els drets culturals. Destaca la lectura com a eix vertebrador de la política cultural i defensa les biblioteques com a equipaments culturals, no com a centres cívics.

  
En temps d’incertesa i saturació, la cultura continua sent un espai on la complexitat no s’amaga, sinó que es pensa. Aquesta quinzena, les lectures ens interpel·len des de diversos angles: la responsabilitat de les institucions en contextos de guerra i desigualtat, la fragilitat dels models econòmics que sostenen la creació i la urgència de repensar la sostenibilitat cultural més enllà dels discursos verds. Entre les veus que qüestionen la instrumentalització de la cultura i les que reclamen una mirada més humana sobre la gestió, emergeix una idea comuna: la cultura no és només un sector, sinó una manera de respondre —ètica i col·lectivament— al món que vivim.
  
  

Ja n’hi ha prou d’excuses per parlar castellà

Diglòssies de mal pagador

Núria Cadenes, 8 d'octubre de 2025

L’article de Núria Cadenes critica la justificació recurrent que alguns creadors usen per emprar majoritàriament el castellà en les seves obres: la “veracitat” o el “realitat del carrer”. Aquestes excuses, diu l’autora, volen legitimar l’ús del castellà com una llengua que fa més creïbles escenes o personatges, especialment en produccions en català que contenen fragments o motius lingüístics en castellà.

Aquest inici de setembre ens ha deixat un mosaic dens de debats culturals: des de la llarga reivindicació d’un espai estable per a l’art contemporani a Barcelona fins al paper de la cultura en les lluites ideològiques, climàtiques i democràtiques a escala global. També s’han posat sobre la taula tensions sobre la governança dels museus, la precarietat del teatre independent, la necessitat de descentralitzar per garantir drets culturals i els reptes d’incorporar nous llenguatges com el videojoc als espais institucionals. Són senyals que la cultura continua sent terreny de disputa, però també d’imaginació col·lectiva i d’innovació social.
  
  
  
 Un centre d’art viu per a Barcelona

Palacio Barcelona

Daniel G. Andújar, 19 de setembre de 2025

Des de fa tres dècades, la comunitat artística reclama a Barcelona un espai estable, públic i àgil per a la creació i exhibició contemporània. El balanç fins avui és de precarietat i intents fallits. L’autor defensa que el Palau Victòria Eugènia  pot ser l’oportunitat històrica per establir aquest centre de programació intensiva sense col·lecció permanent, capaç de connectar artistes, fàbriques de creació, espais alternatius i públics.

Els museus de proximitat tenen un paper clau per reforçar el pensament crític i la transparència en un context marcat per la postveritat. El VI Espai Confluències, organitzat per la Xarxa de Museus Locals, ens aporta reflexions i pistes per traduir aquest repte en accions municipals.
  

La relatoria

La relatoria, a càrrec de la periodista Maria Palau, recull les idees centrals de les intervencions de Marc Amorós, Simona Levi i Jorge Luis Marzo, així com les aportacions del debat amb el públic.
  

  
Setmana 22 i el debat cultural es presenta amb una força poc habitual. El patrimoni es converteix en camp de batalla política, la cultura en justificació d’impactes ambientals, i la creació en territori de tensions entre suport institucional i llibertat artística. També hi ha lloc per a preguntes sobre ètica i tecnologia, noves pràctiques de mediació i iniciatives de foment lector en espais sovint invisibilitzats. A #compartim, fem un recull dels textos que obren reflexions necessàries i posen el focus en els dilemes més vius del sector. Aquí ho teniu.
  
  

Rescat o restitució?

El cas Sixena: patrimoni segrestat o patrimoni salvat?

Guerau Xipell Casol, 29 de maig de 2025

Guerau Xipell defensa que les pintures murals de Sixena van ser salvades del foc i conservades exemplarment al MNAC, seguint estàndards internacionals.

Una guia clara, viable i necessària per revisar els museus des del detall quotidià fins a la seva estructura, amb propostes aplicables també des dels municipis.

El feminisme fa temps que interpel·la les institucions culturals, però sovint ho fa des de fora o des de les grans ciutats. Repensar el museu. Una guia de reflexió i actuació amb perspectiva feminista és una proposta que interpel·la directament els equips professionals, pensant en el dia a dia dels museus i equipaments d’arreu del país.

#Compartim 21 arriba amb un recull de textos que, des de diferents punts de vista, posen la cultura al centre del debat social, polític i emocional. Parlem de resistència, salut mental, drets laborals, intel·ligència artificial, Europa, Palestina o fotografia analògica. Des de Romania fins al Raval, passant per Brussel·les i Vilassar, la cultura es mostra com a espai de crítica, d’imaginació i de cura. I, mentrestant, a casa nostra es publiquen plans de patrimoni, glossaris digitals, informes del sector i opinions que reclamen noves mirades. Què ens ha cridat l’atenció aquesta setmana? Aquí ho teniu.