Museu d'Art Contemporani de Barcelona

El Museu d’Art Contemporani de Barcelona és l’equipament referent de la creació contemporània  d’arts  visuals,  no  únicament  d’àmbit  local  sinó  també  nacional. Amb independència de la seva categorització museística, esdevé l’element central en les polítiques públiques culturals del sector, motiu pel qual les administracions li donen suport financer.

Marcelo Expósito | Turpial

Partint del seu caràcter crític i el seu afany per obrir les institucions culturals a la societat, Borja-Villel conta en primera persona la seva trajectòria, fent èmfasi en aspectes com la redefinició de les institucions culturals, el seu paper en les ciutats i la gentrificació, les externalitzacions i privatitzacions al sector, la diversitat de la societat i la heterogeneïtat dels públics o les relacions entre l’economia i l’art i els seus vincles amb el neoliberalisme o els moviments antiglobalització.

El llibre mostra, en un format de conversa  entre  Borja-Villel i l’activista Marcelo Expósito, el recorregut d’un quart de segle de l’actual director del Museu Reina Sofía; repassa des de la seva arribada de Nova York per gestionar la nova Fundació Tàpies, el seu pas pel MACBA en un moment crucial, fins la darrera parada al Reina Sofia, un cop esclatada la crisi.

Article d’Elena Vozmediano publicat a El Cultural el 11 de novembre del 2016. 

Fes clic aquí per veure l’article original

Es una posibilidad real: las 1.100 obras de la Colección Arte Contemporáneo podrían abandonar el Museo Patio Herreriano, que se fundó para albergarlas, si la asociación de grandes empresarios a la que pertenecen no llega a un acuerdo con el Ayuntamiento de Valladolid. La historia de esta peculiar colección, en la que se entrecruzan misiones culturales, intereses políticos y agendas corporativas, no es un caso único. Son muchos los museos españoles que albergan colecciones privadas. Repasamos la situación de algunos de estos depósitos perecederos de arte.

Joan M. Minguet i Batllori | Edicions Els Llums

Amb el paper de l’art i la cultura a la Catalunya actual com eix vertebrador, aquest llibre recull tots les textos i articles escrits per l’autor, en diversos mitjans, entre juny de 2013 i gener de 2015 i recollits aquí en dos grans punts: 'la banalització de la cultura' i 'Art i política a Catalunya'.

Tot i que molts dels textos són accessibles a la xarxa, aglutinats tots ells en aquest mateix volum volen convidar a la reflexió, de prestar atenció en els indicadors simptomàtics d’una banalització creixent de la cultura; de pèrdua de protagonisme real de l’art en pro d’uns personatges mediàtics sorgits de la indústria de l’entreteniment i del funcionariat de la política.

Fa més de deu anys em trobava en un moment de pausa laboral. Acabava de tancar una etapa no gaire llarga però molt intensa en una feina on havia après molt, i tenia uns quants mesos per descansar i reflexionar. Però és clar, havia d’anar buscant una altra cosa… Vaig acudir a gent coneguda, i un d’ells -un dels meus millors professors a la facultat- em va fer la pregunta clau, una que jo en aquell moment no sabia si volia o podria respondre: però tu què vols fer? Atenció, que no em va dir què SAPS fer, sinó què VOLS fer… Em vaig quedar una mica clavada, i va atacar pel lateral: “Tu et veus escrivint guions, o dirigint pel·lis o programes de tele? O et veus més fent producció, gestionant els recursos necessaris perquè altres ho facin?” Aquí ja vaig veure per on anava. No recordo exactament què li vaig respondre -ja us dic que fa molt de temps- però crec que em vaig treure de la màniga una milonga sobre la “producció creativa” i què sé jo.

El projecte «Nous espais i Pla d'usos», presentat al públic el passat 17 de juliol, recull l'ampliació del MACBA amb els espais cedits per l'Ajuntament de Barcelona.

La cessió dels nous espais passa a dibuixar un nou escenari format pels edificis que configuren l'entorn de la plaça dels Àngels i per la mateixa plaça. La Capella i les dues sales d'exposició del Convent dels Àngels permetran ampliar el ventall de propostes i formats expositius del Museu, mentre que el Centre d'Estudis i Documentació (CED) disposarà d'una nova entrada i comptarà amb una Mediateca a peu de carrer, espais de co-working, noves aules polivalents per als estudiants del PEI, un nou Auditori i noves dependències tècniques destinades a la catalogació, l'estudi i l'arxiu dels fons del Museu. 

Vilaweb

L'Associació Catalana de Crítics d'Art lliura els seus premis avui · Us oferim íntegre el documental guanyador de la categoria de producció audiovisual, un exemple de la situació que viu la cultura

'El Museu d'Art Contemporani de Barcelona neix oficialment el 1987 com a reflex d'aquella dinàmica. Els interessos privats es van confondre amb els públics, segrestant el debat sobre allò comú.' D'aquesta manera arrenca el documental 'MACBA: la dreta, l'esquerra i els rics', una de les obres guardonades en els premis ACCA, de l'Associació Catalana de Crítics d'Arts (ACCA), que es lliuren avui. L'ACCA és una de les associacions més actives a l'hora de defensar la cultura i d'estimular el debat cultural. I en són un bon reflex aquests premis, que es lliuren anualment i guardonen les exposicions, iniciatives i obres més remarcables de la temporada artística.

Un post de Maria Ribas.

Cultura per a tothom, aquesta és la idea de base de les jornades Open All Areas que van tenir lloc els dies 14 i 15 de novembre de 2013 a Barcelona. S’hi van presentar i discutir experiències d’entitats culturals, principalment de Barcelona, al voltant de l’accessibilitat de la cultura, i específicament per a col·lectius d’adults en risc d’exclusió social, en el marc del programa general coordinat per Audiences Europe Network, amb l’ajut del programa Grundtvig de la Unió Europea. Open All Areas és un programa europeu d’intercanvi que busca ampliar el llindar de la participació en cultura.

Luis César Herrero Prieto (coord.)  | Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León

Us presentem aquesta obra on destacats experts en la gestió d’institucions culturals reflexionen sobre com avaluar-ne la seva eficiència. Tots els autors i autores consideren imprescindible mesurar i millorar el comportament i l’eficàcia de les organitzacions culturals per poder garantir-ne la seva supervivència. Així mateix, la majoria coincideixen en què una bona estratègia de qualitat depèn, en gran mesura, de l’equip humà; tothom ha de saber en tot moment què ha de fer i quins objectius ha d’assolir.