Apunts

Llibres. Més lectors, menys vendes

Gremi d'Editors de CatalunyaAssociació d'Editors en Llengua Catalana

Els catalans segueixen valorant la capacitat de prescripció de les llibreries i de recomanar els millors llibres. Així es desprèn de l'últim estudi sobre hàbits de lectura i compra de llibres del Gremi d'Editors de Catalunya i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana corresponent al 2012 que determina que les llibreries concentren fins al 73% de les vendes de llibres a Catalunya i on també es posa de manifest que un 54,8% dels enquestats diu haver-hi comprat els seu últim llibre, un percentatge que a la resta de l'Estat baixa fins al 46,8%. La resta de canals de compra, amb xifres relatives més baixes, són: les cadenes de llibreries (21,2%), les grans superfícies (19,2%) i els hipermercats (10,3%); o la venda per internet, encara poc significativa (2,1%). L'estudi s'ha elaborat a partir d'una mostra de 1.600 entrevistes, majoritàriament a persones de més de 14 anys però també a joves de 10 a 13 anys, amb el mateix nombre d'enquestats a les quatre demarcacions catalanes.

Políticas culturales y de comunicación. La intervención pública en cine, televisión y prensa

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Manual didàctic que presenta les principals polítiques adoptades en matèria de cinema, televisió i premsa a escala europea, estatal i autonòmica. El llibre obre amb una introducció sobre l’origen i l’evolució del concepte de polítiques culturals i de comunicació, els motius que han propiciat la intervenció pública en aquest àmbit, els objectius de la mateixa i els principals models o paradigmes. A continuació tres capítols on s’analitzen les mesures adoptades en cada un dels tres sectors. L’objectiu és proporcionar una visió global de quins impactes tenen aquestes polítiques en sectors tan rellevants per a l’economia i la societat.

Les biblioteques van rebre 19 milions de visites durant el 2013

Les biblioteques municipals de la demarcació de Barcelona van rebre el 2013 un total de 19 milions de visites i van tenir 12,7 milions de préstecs. Aquestes dades consoliden «un any més les biblioteques públiques com el servei públic més utilitzat pels ciutadans». Així ho ha afirmat el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, durant la presentació a la premsa dels resultats de l'any passat sobre l'ús de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM).

L'art au risque de la technologie

Pascal Krajewski ׀ L’Harmattan

Obra de dos volums que reflexiona sobre l’impacte de la tecnologia en l’art i sobre la nova sensibilitat que les envolta i que esbossa noves formes d’art i noves representacions i recepcions. El primer volum, «Les appareils a l’œuvre», es fixa en com influeix la tecnologia en el temps de creació de l’obra i en la seva existència com a objecte. El segon volum, «Le glaçage du sensible», analitza el temps de la recepció estètica en un món altament tecnològic.

Articles sobre pràctiques, consum i participació cultural

Poetics

De l’últim número de Poetics destaquem un estudi sobre la influència del capital cultural familiar en els patrons de participació dels adolescents en concerts de pop/rock i en equipaments i activitats artístiques i patrimonials. Així com una investigació sobre mobilitat cultural i dissonància cultural, que demostra que el perfil d’omnívor cultural, tradicionalment associat als estrats socials més elevats, es troba també en persones d’estrats socials més baixos. Tant cap amunt com cap avall, els individus mòbils socialment adopten activitats culturals pròpies de les seves posicions socials d’origen i destinació en els seus perfils culturals.

Anuario AC/E de cultura digital 2014. Focus: artes escénicas


Acción Cultural Española (AC/E)
 

Primera edició d’aquest Anuari que analitza les últimes tendències digitals i com les tecnologies canvien la manera de dissenyar, produir i exhibir cultura a l’Estat Espanyol. També fa prospectiva sobre el futur immediat. L’anuari neix amb l’objectiu d’ajudar als professionals de la cultura a comprendre millor com, a on i quan incorporar les noves tecnologies a les seves organitzacions culturals. Cada edició inclourà un apartat específic amb bones pràctiques en matèria de tecnologia digital en una disciplina concreta. Aquesta primera edició es dedica a les arts escèniques.

Alemanya. Anuari de la política cultural 2013: Política cultural i planificació

Tots arrosseguem la mateixa creu, fins i tot els alemanys...

Com cada any pels voltants del solstici d’estiu, el sector cultural alemany celebra els seus ‘estats generals’ o  ‘Kulturpolitischer Bundeskongress’. En l’edició de 2013 el congrés va tenir com a tema central la planificació cultural . Els principals continguts del congrés ja estan disponibles en la publicació  «Jahrbuch für Kulturpolitik 2013: Kulturpolitik und Planung» que ara ressenyem. Per bé que la distància cultural i, sobretot, econòmica amb la potència europea ens pugui sembla sideral, si ens atenem a les temàtiques principals i inquietuds posades de manifest al congrés, amb propietat podríem dir que ens evoca aquella 'vella, coneguda olor'.

Els equipaments culturals de Castellví de Rosanes

L’Ajuntament de Castellví de Rosanes ha sol·licitat a la Diputació de Barcelona un assessorament cultural i tècnic per estudiar la situació actual dels equipaments culturals i presentar una estratègia que en potenciï els seus usos.

L’assessorament consisteix en elaborar un Pla d’Equipaments Culturals del municipi que n’estudiï l’estat: tant a nivell normatiu (recomanacions per a l’adequació a la normativa vigent) com pel que fa als usos (optimització, programació i rendiment) dels equipaments culturals del municipi.

Nova guia de xarxes europees

La Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona ha elaborat una guia de xarxes europees, que té per objectiu apropar als ens locals catalans les xarxes, les plataformes i els fòrums de caràcter europeu que poden ser del seu interès.

Classificades segons els àmbits d'actuació (acció social, agermanament, cultura, desenvolupament econòmic local, educació, energia, joventut, medi ambient, salut pública, societat de la informació, transport i xarxes territorials), les fitxes individuals inclouen informació sobre la finalitat, els objectius, les activitats, els membres, les condicions d'adhesió, l'interès per a les entitats locals i les dades de contacte de cada xarxa, plataforma o fòrum.